L’expansió dels horts urbans a València

Insectes com ara les marietes poden ajudar a la lluita biològica contra les plagues als horts urbans. Foto: Tetiana

En la societat actual hi ha una necessitat de buscar noves maneres d’habitar les ciutats, tot reinventant el temps i modificant espais que ens acosten a la natura. L’horticultura urbana afegeix, a més a més, el plaer de veure in situ el desenvolupament i els cicles vitals de les plantes i la diversitat d’organismes que es crea a un hort. La biodiversitat generada en aquests ecosistemes urbans des de les plantes, els insectes o els ocells pot modificar sensiblement l’entorn i elevar el nivell de satisfacció de les persones. Es converteixen en el laboratori ideal i potencial per a diferents usos, a més d’una estupenda teràpia antivirtual. Ara més que mai que ens preguntem què és el realment important, descobrim que allò xicotet ho és.

La Comunitat Valenciana compta amb una representació d’horts urbans a causa de la seua llarga tradició hortícola. A València, en concret, malgrat la pèrdua substancial de camps durant el seu creixement urbanístic, en els últims anys s’ha observat un creixent interès per la creació d’horts urbans dins de la ciutat i en la seua perifèria. En part, coordinada i promoguda pels esforços de la Red de Huertos Urbanos de València (Red de Huertos Urbanos de Valencia, 2012). Aquesta xarxa es va crear el 2012 per a fomentar la instal·lació d’horts comunitaris en espais urbans en desús i la transmissió de coneixements sobre cultura, tradició i biodiversitat hortícola local, a més d’oferir un espai per a la interacció social entre tota la ciutadania interessada a participar. La gestió d’aquests horts es duu a terme de dues maneres: a nivell municipal o autònom. A continuació us exposarem diversos exemples.

Quatres horts urbans a la ciutat

Les hortes comunitàries fomenten l’alimentació de proximitat i els productes de temporada.

1. Sociòpolis

Situat al sud de València, al principi es va idear com un projecte urbanístic de gestió municipal que uniria habitatges i zones verdes generant un barri de dinàmica sostenible a través de parcs, jardins i horts. Encara que la crisi econòmica va impossibilitar la consecució completa del projecte, no va impedir la creació dels seus horts urbans, que des de 2012 gestiona el Consell Agrari Municipal.

Com es detalla en el blog de Sociòpolis (Horts Urbans de la Torre, 2012), durant la creació d’aquests horts es van condicionar un total de 274 parcel·les per a ús agrari amb la finalitat de protegir el patrimoni rural de l’horta valenciana, fomentant la participació ciutadana i contribuint a la seua conscienciació ambiental a través de diverses activitats, jornades i cursos. Aquestes parcel·les, d’entre 40 i 100 metres quadrats, es troben majoritàriament distribuïdes entre particulars i associacions i en elles es cultiven tot tipus d’hortalisses, flors i plantes aromàtiques.

Ubicació d’horts de Sociòpolis i La Torre-Faitanar. Foto: Marcos López

2. Horts de Benimaclet

L’Associació de Veïns i Veïnes de Benimaclet (Associació de Veïns i Veïnes de Benimaclet, 2014) va proposar una iniciativa per a la recuperació d’uns terrenys abandonats i la seua reconversió en una sèrie d’horts ecològics a través del projecte Horts veïnals de Benimaclet. Aquests horts són gestionats pels propis veïns, segons la seua normativa específica. S’hi van distribuir en 60 parcel·les d’entre 49 i 70 metres quadrats, en les quals es cultiven plantes aromàtiques, fruites i hortalisses variades per a consum familiar. Les persones implicades en ells es troben compromeses a seguir un conjunt de normes bàsiques, la qual cosa ha servit per a crear un espai de convivència en el qual els veïns puguen conéixer-se millor i col·laborar en la recuperació de l’horta com un element clau de l’entorn, reconnectant amb la natura i conscienciant-se sobre la importància de la seua protecció i conservació.

Rec per degoteig als horts de Benicalap. Foto: Susana Romo

3. L’Hort de la Botja-Velluters

Situat en ple centre de València, en el barri de Velluters, l’Hort de la Botja (Hort de la Botja-Velluters, 2015) va nàixer de la plataforma ciutadana Ciutat Vella Batega com a resposta a les necessitats educatives, terapèutiques i d’oci detectades en els col·lectius més vulnerables o en risc d’exclusió social. Amb la finalitat d’abordar aquestes necessitats i fomentar, al mateix temps, l’expansió dels horts urbans, es va reunir un divers conjunt d’associacions constituïdes per diferents grups socials per a la seua intervenció en els treballs de creació i de manteniment de l’hort (Trip to trip, 2020).

A l’Hort de la Botja-Velluters es combina la tradició artística i agrícola. Foto: Susana Romo.

Malgrat la seua recent creació i el seu limitat espai, constitueix un manífic exemple d’hort urbà on s’han aplicat diferents tècniques d’agricultura ecològica. En aquest sentit, s’han planificat activitats de formació mitjançant tallers per als seus membres i compta amb el suport d’altres associacions amb experiència en agricultura sostenible com ara l’Associació del camp a la taula (Del Camp a la taula, 2013) o Sembra en saó (Sembra en saó, 2005). Realitzen també un compostatge in situ que ha comptat amb el suport d’Ecologistes en Acció i la Regidoria d’Ecologia Urbana de l’Ajuntament de València. El seu entorn envoltat de murals conjuga a la perfecció la tradició d’art i agricultura arrelada a València. Val la pena visitar-lo i esperem que el solar adjacent es dedique, com es preveu, a una extensió de l’espai hortícola.

4. El nou projecte de Benicalap

Actualment, es troba en la seua fase inicial de desenvolupament. L’Espai Verd Benicalap (Las Naves, 2020) és gestionat per diverses associacions del barri amb la finalitat de crear un espai de cooperació i cohesió en Benicalap. La zona dedicada a horts recull un total de 15 parcel·les d’aproximadament cinc metres quadrats cadascuna. Els horts comparteixen terreny en la parcel·la de 1.000 metres quadrats cedida per l’Ajuntament de València, amb altres associacions amb finalitats didàctiques i culturals. Encara que es tracta d’un enclavament de reduïdes dimensions, és una primera iniciativa i pot servir de llançadora d’altres projectes per a aquest barri perifèric de València. La seua ubicació és excel·lent atès que planteja una continuïtat amb la pròxima zona d’hortes tradicionals de la ronda nord de la ciutat.

L’acció de Benicalap va estar elegida com a iniciativa verda. Foto: Susana Romo

Espais on aprendre a viure en comunitat

Malgrat tractar-se d’un tema en auge en diferents parts del món, encara hi ha pocs estudis d’investigació sobre l’impacte social i mediambiental dels horts urbans, tant a escala local com global. Cada vegada més, són percebuts per la ciutadania com una eina a primera vista xicoteta però manejable i important en la lluita contra alguns dels grans problemes als quals s’enfronta la societat actual, com ara el desarrelament, l’aïllament, la contaminació, l’urbanisme i la gestió de la producció alimentària, entre altres. Encara que gestionar-los pot resultar difícil i requereix d’habilitats de comunicació i coordinació grupal i social, no deixen de ser espais on aprendre a viure en comunitat.

L’origen dels horts urbans es troba lligat a períodes d’escassetat d’aliments com la Gran Depressió o la Primera i la Segona Guerra Mundial. El creixement de les grans ciutats en les últimes dècades demanda més que mai la necessitat d’un estil de vida més respectuós amb el medi ambient i la salut humana. Els horts urbans són una de les apostes per a aconseguir-ho. Es tracta d’un xicotet espai urbà on es canvia el formigó pel verd i la terra; un espai en el qual les edats es mesclen i els rols socials es dilueixen.Les funcions dels horts urbans són molt nombroses i, entre elles, es troba, a més de la productiva, l’ecològica, ja que ajuden a combatre la contaminació atmosfèrica, el canvi climàtic i fomenten la conservació d’espècies.

Brooklyn Grange, Nova York. Foto: Flickr

A nivell social es crea un espai de convivència i intercanvi d’experiències intergeneracionals. La funció didàctica, ofereix l’oportunitat d’aprendre a través de l’observació, l’experimentació i l’estudi. Fomenta un oci dinàmic, agradable i relaxant a l’aire lliure, i no oblidem la seua funció estètica, donada la bellesa associada als espais naturals, especialment contrastada en ciutats densament poblades. De manera indirecta, el canvi d’hàbits en aquells que participen en la creació i el manteniment dels horts, tendeix a reduir la seua petjada de carboni per mitjà d’accions com el consum de productes locals.

Alguns estudis estimen una absorció mitjana neta anual de 1,56 grams de diòxid de carboni per metre quadrat d’hort (De la Sota et al., 2018), encara que es necessiten més estudis detallats segons zones i a nivell global per a valorar el paper dels horts urbans enfront del canvi climàtic. Els horts urbans es converteixen també en excel·lents llocs d’estudi per a diferents camps de la ciència. En dedicar-se principalment del consum familiar, redueixen també la contaminació associada al transport i el desaprofitament d’aliments. En definitiva, els participants desenvolupen un canvi d’actitud que sens dubte afavoreix al medi ambient, la salut i la societat, tot experimentant que una acció individual, per xicoteta que puga semblar, s’adreça cap a un món més satisfactori i sostenible.

L’agricultura urbana al món

A poc a poc, els horts urbans s’han anat estenent en ciutats de tot el món. Alguns dels més coneguts a nivell internacional són l’edifici Urban Farm a Tòquio, amb quasi 4.000 metres quadrats en el centre de la ciutat; Brooklyn Grange, l’espai hortícola més gran de la ciutat de Nova York, on es produeixen hortalisses en una terrassa de més de 20.000 metres quadrats i el DakAkker, el major hort urbà a Europa, situat en el terrat d’un edifici d’oficines en el centre de Rotterdam, on es cultiven diferents varietats d’hortalisses i espècies mel·líferes. Hi ha també horts subterranis a Londres per a la producció vegetal aprofitant infraestructures antigues. Les idees per a crear espais verds a les ciutats no paren d’emergir.

Urban Farm Pasona Building, Tòquio. Foto: CC

Encara que no existeix un recompte oficial, a Espanya amb una llarga tradició agrícola s’estimen més de 900 horts urbans distribuïts en aproximadament 25.000 parcel·les de 350 localitats diferents, que ocupen unes 250 hectàrees. Trobem nombrosos exemples a Madrid com ara el Huerto Urbano Comunitario de Vicálvaro, de 1.000 metres quadrats, on es cultiven principalment fruiters i a Sevilla el Huerto de las Moreras, situat al Parque de Miraflores, que es compon de 175 parcel·les de 150 i 75 metres quadrats. Al gràfic inferior, s’aprecia fàcilment que Andalusia és la autonomia amb una superfície més gran d’horts urbans, seguida per la Comunitat Valenciana (Ballesteros, G., 2016).

Si t’ha interessat l’article, pots donar-li una ullada a alguns articles relacionats publicats a Espores:

Per una València comestible
L’hort casolà a l’hivern
Un hort al jardí
Un estiu agroecològic en Macastre

Article escrit per:

Marcos López Zunzunegui. Graduat en Ciències Ambientals per la Universitat de València.

Susana Romo. Biòloga. Professora de la Universitat de València i cofundadora de la Xarxa d’Aprenentatge-Servei de la UV.

Bibliografia

De la Sota, C., Puigdueta, I., Álvarez-Gallego, S., Mazorra, J., Cruz, J.L. y Sanz-Cobeña, A. (2018). Huertos urbanos como herramienta para la mitigación del cambio climático. Panel presentado en III Congreso Estatal de Huertos Ecológicos Urbanos y Periurbanos. Valencia. 18-19 de junio.

Pérez, G. y Velázquez, C. (2013). Huerto urbano sostenible. Editorial Mundi-Prensa.

Red de Huertos Urbanos de Valencia. (2012). Información. Facebook. Recuperado de: https://www.facebook.com/reddehuertosurbanosdevalencia/

Simón, M. (2018). Los huertos urbanos a nivel internacional. Comunicación presentada en III Congreso Estatal de Huertos Ecológicos Urbanos y Periurbanos. Valencia. 18-19 de junio.

Vallés, J.M. (2007). El huerto urbano. Manual de cultivo ecológico en balcones y terrazas. Ediciones del Serbal.

Graduat en Ciències Ambientals en la Universitat de València
El que més m'agrada fer en el meu temps lliure és escriure històries. Tinc la mania d'alinear les estovalles quan pare la taula per dinar o sopar, han d'estar rectes! Admire l'abast de la tecnologia, especialment la relacionada amb Internet i recurrentment em pregunte com es van posar d'acord tots els països a nivell mundial per posar-li el nom al nostre planeta.
extern Signatura Espores

Send this to a friend