El Jardí Botànic com a refugi de microbiodiversitat: el cas de Trebouxia valentina

20 set. 2026 | Salvador Chiva

Jardí Botànic UV
Un jardí botànic és molt més que una col·lecció de plantes i pot amagar molta més diversitat de la que veiem a simple vista. A més de plantes, quan passegem pels seus senders podem trobar xicotets insectes, aus curioses i altres espècies que viuen en este refugi de biodiversitat o l’utilitzen com a lloc de pas. Hui vos portem la història d’un organisme molt més discret, invisible a simple vista, però igualment interessant: la microalga <em>Trebouxia valentina</em>. El seu inesperat descobriment al Jardí ha canviat algunes de les nostres idees sobre estes algues, planteja noves preguntes sobre la seua biodiversitat i ens convida a mirar amb curiositat allò que normalment passa desapercebut.

Molt més que botànica: el jardí com a aula per a entendre el món en què vivim

12 set. 2026 | Raquel de Rivas

Educació ambientalPlaneta sostenible
La llista dels beneficis de la visita a un jardí botànic és molt llarga: els coneixements, l’experiència, la diversitat de plantes, la desconnexió o l’oci en són només alguns. També ens hem acostumat als grups que segueixen les explicacions d’una visita guiada o a les classes que aprofiten l’eixida a l’aire lliure per a afegir un estímul a la didàctica. Tot i això, som realment conscients del gran recurs educatiu que és un jardí botànic?
imatge

10 PREGUNTES VERDES A… ANDREU ESCRIVÀ 

27 ag. 2026 | Espores. La veu del Botànic

Entrevistes
Parlar amb Andreu és fer-ho amb un ambientòleg i un divulgador atípic. No només perquè el que més li agrada és definir-se com un “pesat climàtic” (tal volta actualment no hi haja altra forma eficaç de parlar del tema que sent un pesat), també perquè cada vegada que l’escoltes a una xarrada, taula redona o entrevista (un pesat ho és a temps complet) acabes amb alguna certesa o afirmació de la que estaves convençuda desmuntada. Guanyà el XXII Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General amb l’obra “Encara no és tard”, i des d’aleshores no ha parat de perdre hores de son per a que a les nostres prestatgeries tinguem “I ara jo què faig”, “Contra la sostenibilitat” i “La Terra no és el teu planeta”. Unes pàgines necessàries per a la reflexió i per a repensar tot allò que ens envolta, per a tractar de veure el camí més definit i per a no caure en el pessimisme més absolut. No és fàcil, ho sabem, però amb pesats com Andreu tenim una mica d’ajuda. Busqueu-lo i escoteu-lo, i quan no el veieu, tingueu per segur que estarà refugiat entre el verd i entre poemes. Perquè què serà del nostre futur sense una bona ombra i sense un bon vers.

Educar per a sembrar futur: agroecologia, comunitat i resiliència territorial

10 ag. 2026 | CERAI

Educació ambientalPlaneta sostenible
No hi ha canvi sense mirar cap al futur i sense establir connexions. En CERAI, el Centre d’Estudis Rurals i d’Agricultura Internacional, ho tenen molt clar, i per això treballen els seus projectes amb una perspectiva global que sempre va de la mà de l’educació. En aquest sentit, l’agroecologia, amb les seues propostes de producció i consum, es converteix en un model agrícola que cal tindre en compte, i una part del focus s’ha de posar a les aules. El projecte <em>‘Sembrant Resiliència i Sobirania Alimentària després de la DANA’</em> n’és un bon exemple de com es cultiva, en tots els sentits.
Imatge
#PlantesdeSantJoan
Imatge
#projectes verds

La botànica espanyola descobrix 80 noves espècies de plantes en dos anys i desafia la «ceguesa vegetal»

3 ag. 2026 | Amanda Ferrando Gómez

LecturesPlantes
Si no treballeu en l'àmbit de la botànica, les sigles SEBOT no us sonaran molt, però la Societat Botànica Espanyola, amb vora mil membres, agrupa les principals societats científiques d'aquest àmbit del coneixement al nostre país i suposa un punt de trobada, un espai de treball i una plataforma d'acció i difusió del món vegetal. A més, entre 2024 i 2025 els seus membres han descrit 80 espècies meues, una mostra de tots els tresors que la natura alberga i que encara continuen amagats als nostres ulls curiosos.

10 PREGUNTES VERDES A… EMILIO BELADIEZ 

23 jul. 2026 | Espores. La veu del Botànic

Entrevistes
<!– wp:paragraph –> De vegades hi ha noms que ressonen al teu voltant quan les activitats estan relacionades amb una temàtica concreta. Aquest podria ser el cas de l’activisme i l’educació ambiental i Emilio Beladiez, perquè durant anys l’hem vist en la seua tasca com a fundador i coordinador de<a href="https://espores.org/es/author/bioagradables/"> l’Associació BIOagradables</a>, després com a director de Plastic Oceans Europe, i en un fum d’esdeveniments al voltant dels oceans, l’emergència climàtica i la sostenibilitat. Tot i la seua estima pels ecosistemes marins, ara s’ha mudat a un poblet de muntanya on ens consta que està feliç, des d’on es dedica a la formació, la coordinació d’investigacions internacionals, el desenvolupament de programes de responsabilitat social, la consultoria i un llarg etcètera. Un grapat d’inquietuds que ell resumeix molt bé: transformar realitats i connectar a les persones amb l’oceà. Per a ell el futur és blau, per a nosaltres verd, imaginem, doncs, un futur turquesa. <a href="https://www.instagram.com/emilio.beladiez/">@emilio.beladiez</a> <!– /wp:paragraph –>

València verda: descobrint els parcs i jardins de la ciutat

13 jul. 2026 | Marcos López Zunzunegui, Susana Romo

ConservacióJardineriaProjectes verds
La capitalitat verda europea de València en 2024 va posar el focus en la necessitat de natura que tenen els espais on viu el cinquanta per cent de la població mundial. Posteriorment, vos hem parlat en e<em>spores</em> del projecte Renaturalitza València, en el qual ha participat el Botànic per a contribuir a fer de València una ciutat amb més biodiversitat d’ecosistemes i espècies. I en esta línia continuem, esta vegada analitzant per què caminar pels carrers de la nostra ciutat suposa trobar una pinzellada verda mirem cap on mirem. I és que tenim molt on triar.
Imatge
#conservació
Imatge
#elsnostresbloguers

Què ens diuen les plantes? Una botànica suggeridora

6 jul. 2026 | Gerardo Stübing

LecturesPlantes
Les plantes, les nostres belles companyes de planeta, protagonitzen una de les majors contradiccions de la natura: ens fascinen, els fem fotos, no podríem viure sense tindre-les al nostre voltant i, tanmateix, actuem com si foren un simple decorat la major part del temps, perpetuant una ceguesa vegetal que s'estudia des de fa dècades. En Espores vos presentem un llibre que les reivindica com a aliades mil·lenàries, constructores de civilitzacions, mestres de la química i guardianes de la biodiversitat, i que ens convida a detindre'ns, observar i escoltar el que el regne vegetal fa segles que intenta contar-nos.
Imatge
Botàniques i botànics del mes

10 preguntes verdes a… Julia Fortaña

29 juny 2026 | Espores. La veu del Botànic

Entrevistes
L'actriu valenciana Júlia Fortaña, a qui hem pogut veure en produccions de teatre clàssic, projectes de caràcter social i títols com Fortuna o Després de tu, visita Espores. Formada entre València i Madrid en art dramàtic i Estudis Hispànics, Júlia entén l'escena com un engranatge col·lectiu i la vida com un aprenentatge constant on les arrels mai es perden. Amb ella ens submergim en un passeig on la interpretació es fusiona amb la terra; un viatge des dels jocs de la infantesa entre els camps de tarongers de Turís fins a la boira enigmàtica de la vall de Baztan. Un camí íntim on conviuen l'aroma del romaní i eixa necessitat tan humana d'adaptar-se a qualsevol clima extrem per a continuar creixent.

L’Etnobotànica farmacèutica de Gàtova, el saber d’un poble

12 juny 2026 | Amanda Ferrando Gómez

EtnobotànicaLectures
Els pobles xicotets que esguiten el nostre paisatge de patrimoni paisatgístic, arquitectònic i natural, també conserven molts coneixements, entre estos el relacionat con les plantes que formen part del seu entorn. Però qui són els depositaris de tots els noms, usos i curiositats que componen els sabers botànics d'un poble? L'edat d'estes persones és elevada i el relleu generacional per a conservar esta informació, escàs. Per això, publicacions com Etnobotànica farmacèutica de Gàtova són tan necessàries, i per això la sensibilitat del seu autor, qui va ser farmacèutic del poble, es convertix en fonamental.
Imatge
#plantescontades
Imatge
#10preguntesverdes

Més articles