La Reina de les Orquídies. El Gènere Cattleya

10 oct. 2026 | OVAL

JardineriaPlantes
Les orquídies ens fascinen per la seua espectacular floració, però només cal conéixer un poc més les seues curiositats morfològiques o fisiològiques per a caure definitivament rendits als seus peus. A la tardor, al Jardí Botànic, hi ha una cita obligada per als amants d’estes plantes, així que aprofitem esta trobada per a contar-vos un poc més sobre un gènere que no defrauda i la conservació del qual es veu amenaçada per nombrosos factors.

10 preguntes verdes a… Martina Sabariego

28 set. 2026 | Espores. La veu del Botànic

Jardí Botànic UV
Compositora, contrabaixista de jazz i guitarrista clàssica, Martina Sabariego ha construït una trajectòria musical que connecta la tradició amb l’experimentació. Formada en guitarra clàssica i composició, va ampliar els seus estudis en jazz amb Sedajazz i al prestigiós New England Conservatory of Music de Boston, on va continuar desenvolupant el seu llenguatge musical. El seu vincle amb el Jardí Botànic va arribar l’any passat de la mà de <em>Desgel Jazz,</em> el cicle on va presentar Xano Xano, el seu primer àlbum de gran format. Ara a espores tenim el luxe de descobrir la Martina més personal: els estius d’infància entre les muntanyes d’Astúries, la seua passió per l’olor del taronger en flor i una banda sonora ben clara per a passejar per la natura que és, com no, disc de jazz.

El trasllat d’un herbari

25 set. 2026 | Pablo Ferrer Gallego

ConservacióJardins Botànics
Una de les col·leccions importants de suport a la investigació del Jardí Botànic són els més de 250.000 plecs que formen l’herbari. En les seues instal·lacions conserva la unió dels antics herbaris de Biològiques, Farmàcia i del mateix Jardí, a més de l’herbari personal del botànic i farmacèutic Josep Borja i Carbonell, entre altres. I esta col·lecció creix anualment gràcies a les tasques de recol·lecció del seu personal i també a les donacions. El Jardí no pot rebre un regal millor que el treball de recopilació de molts anys d’algú que dedica una part del seu temps a les plantes. En este cas, el botànic <a href="https://espores.org/entrevistes/botanic-del-mes-pablo-ferrer/">Pablo Ferrer</a>, amb una llarga trajectòria lligada a la conservació vegetal, va decidir entregar el seu propi herbari per a fer créixer el nostre i posar-lo a disposició per a la consulta. Ens ho conta mentre comparteix també la seua vivència d’atresorar plantes seques com una experiència de coneixement i de gaudi.

El Jardí Botànic com a refugi de microbiodiversitat: el cas de Trebouxia valentina

20 set. 2026 | Salvador Chiva

Investigació
Un jardí botànic és molt més que una col·lecció de plantes i pot amagar molta més diversitat de la que veiem a simple vista. A més de plantes, quan passegem pels seus senders podem trobar xicotets insectes, aus curioses i altres espècies que viuen en este refugi de biodiversitat o l’utilitzen com a lloc de pas. Hui vos portem la història d’un organisme molt més discret, invisible a simple vista, però igualment interessant: la microalga <em>Trebouxia valentina</em>. El seu inesperat descobriment al Jardí ha canviat algunes de les nostres idees sobre estes algues, planteja noves preguntes sobre la seua biodiversitat i ens convida a mirar amb curiositat allò que normalment passa desapercebut.
Imatge
#SalvaUnaOrquídia
Imatge
#NoEmReguesMés

Molt més que botànica: el jardí com a aula per a entendre el món en què vivim

12 set. 2026 | Raquel de Rivas

Educació ambientalPlaneta sostenible
La llista dels beneficis de la visita a un jardí botànic és molt llarga: els coneixements, l’experiència, la diversitat de plantes, la desconnexió o l’oci en són només alguns. També ens hem acostumat als grups que segueixen les explicacions d’una visita guiada o a les classes que aprofiten l’eixida a l’aire lliure per a afegir un estímul a la didàctica. Tot i això, som realment conscients del gran recurs educatiu que és un jardí botànic?
imatge

10 PREGUNTES VERDES A… ANDREU ESCRIVÀ 

27 ag. 2026 | Espores. La veu del Botànic

Entrevistes
Parlar amb Andreu és fer-ho amb un ambientòleg i un divulgador atípic. No només perquè el que més li agrada és definir-se com un “pesat climàtic” (tal volta actualment no hi haja altra forma eficaç de parlar del tema que sent un pesat), també perquè cada vegada que l’escoltes a una xarrada, taula redona o entrevista (un pesat ho és a temps complet) acabes amb alguna certesa o afirmació de la que estaves convençuda desmuntada. Guanyà el XXII Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General amb l’obra “Encara no és tard”, i des d’aleshores no ha parat de perdre hores de son per a que a les nostres prestatgeries tinguem “I ara jo què faig”, “Contra la sostenibilitat” i “La Terra no és el teu planeta”. Unes pàgines necessàries per a la reflexió i per a repensar tot allò que ens envolta, per a tractar de veure el camí més definit i per a no caure en el pessimisme més absolut. No és fàcil, ho sabem, però amb pesats com Andreu tenim una mica d’ajuda. Busqueu-lo i escoteu-lo, i quan no el veieu, tingueu per segur que estarà refugiat entre el verd i entre poemes. Perquè què serà del nostre futur sense una bona ombra i sense un bon vers.

Educar per a sembrar futur: agroecologia, comunitat i resiliència territorial

10 ag. 2026 | CERAI

Educació ambientalPlaneta sostenible
No hi ha canvi sense mirar cap al futur i sense establir connexions. En CERAI, el Centre d’Estudis Rurals i d’Agricultura Internacional, ho tenen molt clar, i per això treballen els seus projectes amb una perspectiva global que sempre va de la mà de l’educació. En aquest sentit, l’agroecologia, amb les seues propostes de producció i consum, es converteix en un model agrícola que cal tindre en compte, i una part del focus s’ha de posar a les aules. El projecte <em>‘Sembrant Resiliència i Sobirania Alimentària després de la DANA’</em> n’és un bon exemple de com es cultiva, en tots els sentits.
Imatge
#conservació
Imatge
#elsnostresbloguers

La botànica espanyola descobrix 80 noves espècies de plantes en dos anys i desafia la «ceguesa vegetal»

3 ag. 2026 | Amanda Ferrando Gómez

LecturesPlantes
Si no treballeu en l'àmbit de la botànica, les sigles SEBOT no us sonaran molt, però la Societat Botànica Espanyola, amb vora mil membres, agrupa les principals societats científiques d'aquest àmbit del coneixement al nostre país i suposa un punt de trobada, un espai de treball i una plataforma d'acció i difusió del món vegetal. A més, entre 2024 i 2025 els seus membres han descrit 80 espècies meues, una mostra de tots els tresors que la natura alberga i que encara continuen amagats als nostres ulls curiosos.
Imatge
Botàniques i botànics del mes

10 PREGUNTES VERDES A… EMILIO BELADIEZ 

23 jul. 2026 | Espores. La veu del Botànic

Entrevistes
<!– wp:paragraph –> De vegades hi ha noms que ressonen al teu voltant quan les activitats estan relacionades amb una temàtica concreta. Aquest podria ser el cas de l’activisme i l’educació ambiental i Emilio Beladiez, perquè durant anys l’hem vist en la seua tasca com a fundador i coordinador de<a href="https://espores.org/es/author/bioagradables/"> l’Associació BIOagradables</a>, després com a director de Plastic Oceans Europe, i en un fum d’esdeveniments al voltant dels oceans, l’emergència climàtica i la sostenibilitat. Tot i la seua estima pels ecosistemes marins, ara s’ha mudat a un poblet de muntanya on ens consta que està feliç, des d’on es dedica a la formació, la coordinació d’investigacions internacionals, el desenvolupament de programes de responsabilitat social, la consultoria i un llarg etcètera. Un grapat d’inquietuds que ell resumeix molt bé: transformar realitats i connectar a les persones amb l’oceà. Per a ell el futur és blau, per a nosaltres verd, imaginem, doncs, un futur turquesa. <a href="https://www.instagram.com/emilio.beladiez/">@emilio.beladiez</a> <!– /wp:paragraph –>

València verda: descobrint els parcs i jardins de la ciutat

13 jul. 2026 | Marcos López Zunzunegui, Susana Romo

ConservacióJardineriaProjectes verds
La capitalitat verda europea de València en 2024 va posar el focus en la necessitat de natura que tenen els espais on viu el cinquanta per cent de la població mundial. Posteriorment, vos hem parlat en e<em>spores</em> del projecte Renaturalitza València, en el qual ha participat el Botànic per a contribuir a fer de València una ciutat amb més biodiversitat d’ecosistemes i espècies. I en esta línia continuem, esta vegada analitzant per què caminar pels carrers de la nostra ciutat suposa trobar una pinzellada verda mirem cap on mirem. I és que tenim molt on triar.
Imatge
#plantescontades
Imatge
#10preguntesverdes

Més articles