10 preguntes verdes a… Paco Pecado
Este mes de setembre, Javier Moreno es va posar el vestit de Paco Pecado, va agafar la guitarra i, acompanyat de la seua gent i de moltes veus que corejaven les seues lletres, es va cruspir una nit encara estiuenca al Botànic. No hi va haver celler, però l'ambient ben bé podia ser el d'una fira musicobotànica. Com que se sent lliure per a compondre, i també per a interpretar o, més ben dit, per a posar-se en la pell de tot allò irreverent i fresc que tots portem dins però que no ens atrevim a mostrar, no ha dubtat a respondre al nostre qüestionari verd. Ara sabem que regala margarides i que li agraden les monsteres, i les seues respostes estan esguitades de picades d'ullet botàniques que ja intuíem per alguna de les seues lletres:
Tu jardín me hará de cama
Amarillo de retama
En tu boca se derrama
El rocío que hay en mí
Paco Pecado a la guitarra… i a les respostes:
Obris els ulls al matí i la primera cosa verda que veus és…
La meua monstera!
Un lloc verd on anaves de menut
Doncs solia anar als Pirineus de tant en tant i, més a la ciutat, als jardins de la UB.
Un sabor vegetal que odies i un que et fascine
M’encanta la ruca i em costa el wakame.
A quin paisatge li dedicaries una cançó?
A alguna pineda mediterrània o a algun bosc d’avets. També els cims de les muntanyes són llocs molt evocadors.
Quina és l’última planta que has matat?
Doncs crec que va ser una alfàbega que no va sobreviure a les meues cures, jajaja.
Creus que regalar flors o plantes està passat de moda?
Què va! Em sembla preciós. Sobretot una planta viva que calga cuidar, a més de flors fresques. Jo he regalat cactus, monsteres i fins i tot un llimoner! Jajaja. Regalar margarides o clavells és una de les meues pràctiques habituals.
Saps enfilar-te a un arbre?
Doncs depén de l’arbre i de la distribució de les branques, però diria que ho podria intentar. A casa dels meus iaios havia arribat a enfilar-me a un pi centenari.
Tria el teu poder si fores un superheroi ambiental
El meu superpoder seria poder revertir els processos antròpics (i entròpics, jajaja). Fer ressorgir objectes de les cendres, poder veure el paisatge pristí sense intervenció humana…
Posa-li banda sonora a un passeig verd
Potser Bon Iver o la Simfonia del Nou Món de Dvořák, o fins i tot alguna peça de Satie.
3 coses que t’emportaries a un Jardí Botànic
Google Lens, una lupa i un pareo de pícnic.
