El Banc Mundial de llavors de Svalbard

Llavors
Llavors de fesols provinents del banc genètic CIAT (Colombia) preparades per a ser enviades al Banc Mundial./ flickr

Els cultius formen una part essencial de l’alimentació humana des de fa mil·lennis. Per salvaguardar la seua biodiversitat davant possibles desastres, en 2008 es creà el Banc Mundial de llavors de Svalbard que, en l’actualitat, guarda més d’un milió de mostres  de més de 5.000 espècies i varietats vegetals provinents de tot el món.

Antecedents

La idea de col·leccionar i conservar mostres de llavors amb la finalitat de preservar la seua diversitat no és nova. De fet, és bastant anterior a la creació del Banc de Svalbard i li la deguem al botànic i genetista rus Nikolai Vavilov, que a principis del S. XX, viatjà per tot el món a la recerca de milers de diferents espècies vegetals amb la intenció de conservar-les i millorar-les, el que va fer a l’Estació Experimental Pavlovsk, fundada en 1926 per ell mateix, amb l’ajuda de diversos col·laboradors.

Encara que inicialment els seus projectes li portaren prestigi i premis, un corrent antigenetista propiciat a finals dels anys trenta per l’enginyer agrònom Trofim Lysenko convertí el treball de Vavilov en un delicte, portant al seu arrest i més tard a la seua condemna a mort en 1941. Encara que la seua pena fou commutada a vint anys d’empresonament, va morir a la presó de Saratov en 1943. Mentrestant, els seus companys científics s’encarregaren de transportar gran part de les col·leccions emmagatzemades a l’Estació Experimental Pavlosk a la propera Leningrad, per evitar que caigueren en mans de les tropes alemanyes. En ple setge de Leningrad, entre setembre de 1941 i gener de 1944, protegiren les llavors mantenint-les intactes malgrat la intensa fam que assolaria la ciutat posant fi a les vides de centenars de milers de persones, incloses les seues.

Nikolai Vavilov./Wikipedia

Es creu que moltes de les varietats agrícoles de les quals disposen hui existeixen gràcies al sacrifici i l’extraordinari treball de conservació de Vavilov i del seu equip de botànics, que dècades més tard inspirà la creació del mateix Banc de Svalbard amb objectius idèntics, encara que diferenciant-se en el seu caràcter exclusiu de reservori  amb finalitats conservacionistes, sense permetre cap classe d’estudi, investigació o comercialització de les llavors.

Localització i disseny

El Banc Mundial de llavors de Svalbard (en anglès Svalbard Global Seed Vault) es construí en l’arxipèlag noruec de Svalbard, a l’Oceà Àrtic, en forma de magatzem excavat en un vessant a 130 metres sobre el nivell del mar, amb el fi d’evitar qualsevol dany derivat de la pujada d’aquest en el futur. La instal·lació està dissenyada a prova de terratrèmols i erupcions volcàniques i es troba totalment protegida de la radiació solar. Un sistema refrigerant manté una temperatura constant de -18 °C al seu interior, necessària per a conservar viables les llavors emmagatzemades. Tanmateix, en el cas de possibles fallades en el sistema, el permafrost (capa de sòl permanentment congelada en aquestes latituds) mantindria la temperatura de forma natural entre -3 i  -4 °C.

Vista de l’exterior del Banc de llavors de Svalbard./enciclopedia.cat/

Propòsit

Encara que al llarg de la seua història molts s’han referit a aquest Banc com la “volta de la fi del món”, relacionant-lo directament amb la supervivència de la humanitat en cas d’un cataclisme global, el fet cert és que fou creat per a reposar la pèrdua de llavors en bancs de qualsevol país, actuant com una espècie de “còpia de seguretat”, i al mateix temps, preservar la història de l’agricultura. Una història escrita per centenars de generacions que en el passat decidiren seleccionar i conservar certes varietats de llavors, ja fora per la seua qualitat o per la seua resistència  a condicions adverses, que Vavilov recol·lectà en els seus viatges fent possible la diversitat de productes agrícoles dels quals gaudim en l’actualitat.

Els bancs de llavors interessats a aportar mostres al Banc de Svalbard han de signar un contracte garantint que disposen en la seua col·lecció de suficient quantitat de les llavors que es pretenen enviar per certificar la seua condició de “duplicat”, sent aquest procés  totalment gratuït.

L’eficàcia del Banc de Svalbard fou posada a prova per primera vegada durant la guerra civil a Síria, conflicte que forçà els treballadors de la seu d’Alepo del Centre Internacional d’Investigació Agrícola a les Zones Seques (Internacional Centre for Agricultural Research in Dry Areas o ICARDA) a abandonar els seus llocs davant la cada vegada major amenaça d’un atac sobre la instal·lació. En 2015, els científics d’ICARDA sol·licitaren al Banc de Svalbard col·leccions de llavors per a cultivar-les a les seus situades al Líban i el Marroc fins assolir la quantitat necessària que els permetera  reprendre les seues investigacions i, alhora, garantir la condició de “duplicat” requerida per a poder reenviar les llavors al Banc de Svalbard, que recuperaria les col·leccions per emmagatzemar-les de nou havent complit la seua funció de reserva enfront d’una crisi.

Contingut 

Les mostres es troben segellades hermèticament en sobres d’alumini, que al seu torn es guarden en caixes que es van disposant sobre prestatgeries. El Banc de Svalbard alberga espai suficient per a preservar fins 4’5 milions d’aquestes mostres, és a dir, més de quatre vegades més de les que es disposa en l’actualitat.

Prestatgeries on s’emmagatzemen les mostres./flickr

Les varietats més abundants són les de l’arròs, blat i ordi (entre els tres cultius abasten més d’un terç del total), encara que també trobem en quantitats importants, sorgo, dacsa, fesols i soja, entre moltes altres que converteixen la col·lecció de llavors del Banc de Svalbard en la més diversa del món.

La informació sobre el contingut del Banc de Svalbard és pública i es troba accessible a través del següent enllaç: https://www.nordgen.org/sgvs/. En ell es disposen les mostres emmagatzemades per països de procedència, taxons, espècies, gèneres i moltes altres característiques.

Altres bancs de llavors

Sent la seua funció únicament de reserva, el Banc de Svalbard no permet l’extracció de mostres per a agricultors, investigadors i botànics, com si ho fan altres bancs de llavors en el món. En aquests bancs s’indaga en la millora dels diferents tipus de cultiu, buscant augmentar la seua quantitat i qualitat, així com la seua resistència a plagues malalties i catàstrofes climàtiques, amb el fi de fer front a la creixent demanda alimentària que acompanyarà a l’increment de la població mundial en els pròxims anys.

Paquets on s’emmagatzemen llavors en el banc WRPIS (Estats Units)./Wikipedia

Amb l’auge d’aquestes investigacions genètiques en bancs de tot el món es plantejà la necessitat d’una regulació d’aquestes, que desembocà en l’adopció en 2010 del Protocol de Nagoya sobre la participació justa i equitativa en els beneficis derivats de la utilització de recursos genètics. Aquest protocol, establí una sèrie de normes a complir per proveïdors i usuaris d’aquests recursos, afavorint a més la capacitat de les comunitats indígenes i locals de beneficiar-se de la riquesa produïda a partir dels seus coneixements botànics tradicionals.

En l’actualitat existeixen 1750 bancs de llavors a l’àmbit internacional, que en el seu conjunt emmagatzemen una quantitat de 7’4 milions de mostres de llavors. A Espanya es troba el 37 d’ells, 30 dels quals tenen representació en el Banc de Svalbard per mitjà quasi 6.000 mostres de llavors.

Llavors de blat emmagatzemades en el banc CIMMYT (Mèxic)./flickr

El  mateix Jardí Botànic de la Universitat de València disposa des de 1991 d’un Banc de llavors que fou inaugurat  amb el doble objectiu de trobar, col·leccionar i conservar llavors per un costat, i  per l’altre, investigar l’optimització de la seua conservació i el seu ús.

Etiquetes
Graduat en Ciències Ambientals en la Universitat de València
El que més m'agrada fer en el meu temps lliure és escriure històries. Tinc la mania d'alinear les estovalles quan pare la taula per dinar o sopar, han d'estar rectes! Admire l'abast de la tecnologia, especialment la relacionada amb Internet i recurrentment em pregunte com es van posar d'acord tots els països a nivell mundial per posar-li el nom al nostre planeta.

Send this to a friend