Fangs, botànica per a donar-li color al teu cabell

Una tècnica que aprofita el poder de les plantes tinctòries per a aportar tonalitats suaus al nostre pèl, que ens ajudarà a difuminar les temudes canudes però també a restaurar la vitalitat i la lluentor, perdut gràcies als nutrients que les acompanyen. Un nou post d'estil de vida sostenible i plantes de la nostra bloguera Baladre.

Existeix una tècnica de tinció capil·lar molt vegetal!, que està cobrant pes i protagonisme en els últims anys, sobretot per als que busquem una alternativa als tints tradicionals d’origen químic. Una manera de tenyir el pèl d’allò més natural anomenada col·loquialment ‘fangs’ o ‘barros’ en castellà. Es tracta d’una mescla de colorants, majoritàriament vegetals, que camuflen els cabells blancs sense modificar el to del teu cabell a base de, literalment, enllardar-se el pèl amb fang! Us compte més?

Com ja sabeu, hi ha dues opcions a l’hora d’enfrontar-se als cabells blancs quan comencen a brollar als nostres caps, lluir-los de manera natural o donar-los color a base de tints. Jo, de moment, estic en el segon grup, i, si heu llegit amb anterioritat algun dels meus articles, sabreu que sempre intente fer les coses de la manera més ecofriendly i natural possible. Així que buscant una alternativa als tints convencionals, per a tapar aquests cabells blancs que ja comencen a apuntar, va ser com vaig descobrir els fangs. Una pràctica divertida, relaxant i creativa que a més de donar color, nodreix, i dona lluentor i volum a les nostres cabelleres.

Què són els fangs?

Són tints 100% orgànics compostos per extractes de plantes (flors, fustes, fulles..) algues i terres, en definitiva, pigments de la natura. Els seus actius vegetals i minerals respecten l’estructura del cabell i no compten amb elements químics nocius en la seua composició, que afecten de manera negativa al pèl o al cuir cabellut.

‘Fangs’ elaborats amb diferents matèries primeres vegetals. Imatge: adobe stock

I és que els fangs actuen donant-li tonalitat al cabell sense oxidar-lo ni deteriorar-lo. Contràriament a com actuen normalment els tints convencionals, que trenquen l’estructura capil·lar perquè el color penetre i es fixe a l’interior, en els fangs la coloració es queda externament impregnant la cutícula del fol·licle pilós, la capa més externa on es troba la queratina, que és transparent ja que manca de pigmentació. És més, el pèl es veu més gruixut, amb més volum!

A la vista són unes pólvores molt fines, que fan olor fort, a camp, com a una mescla de tes i terra. La seua manera d’activar-se és combinant-los simplement amb aigua calenta i, a vegades, amb olis per a facilitar la seua aplicació. En mesclar-se amb l’aigua, es tornen de color amarronat i adquireixen una textura fangosa, d’aquí ve que es diguen ‘fangs’.

Tratamiento con barros. Imagen: adobe stock

Una vegada feta la mescla, es van impregnant els flocs de cabell, des de les arrels fins a les puntes. Després de 30-40 minuts d’exposició, s’aclareix abundantment amb aigua i ja està. Per a aconseguir resultats més intensos, es pot allargar l’exposició una mica més, embolicar el cabell amb una tovallola, exposar-lo amb cura a una font de calor o, fins i tot, repetir una segona vegada tot el procés.

Com a dada curiosa, tota la preparació i aplicació ha de fer-se sense elements metàl·lics ja que es podria perdre efectivitat i/o alterar el color de la mescla. Per tant, els bols per a fer la mescla han de ser de fusta, gres, vidre o plàstic, igual que els utensilis per a mesclar o les pinces que subjecten el cabell, on ens decantarem per la fusta o el plàstic.

Utensilis no metàl·lics per a preparar els fangs. Imatge: pexels

Creus que és una moda?

Els descobriments trobats de civilitzacions antigues i la història han demostrat que la utilització de tints extrets de la natura per al cabell és una cosa que es ve usant des de fa milers d’anys. Els egipcis, que cuidaven molt l’estètica, ja usaven la famosa henna (d’origen vegetal) i el kohl (d’origen mineral). De fet, s’han trobat pólvores de fulla d’henna en les tombes dels faraons d’Egipte. A l’Índia i Pèrsia també utilitzaven henna, els homes la mesclaven amb indi per a tenyir-se la barba.

Replica de la màscara daurada de la tomba de Tutankamón. Imatge: adobe stock

Els grecs i els romans, en l’Edat antiga, tampoc n’eren una excepció. Mentre que els grecs es van decantar també per la pasta d’henna, els romans van començar a usar altres ingredients com l’extracte d’escorça d’anou o baies negres de suro, entre altres productes naturals. A més de tenyir el cabell, podien utilitzar també la descoloració, gràcies a una espècie de pasta que feien mesclant cendres de fusta de faig i seu de cabra. I hi ha més!, ja que a part dels elements vegetals, van utilitzar per primera vegada les sals de plom. Una cosa impensable hui dia pel fet que és un producte altament tòxic.

En el Renaixement la tendència era portar el cabell ros, les descoloracions per a fer un cabell més clar les aconseguien amb sosa natural i molta llum solar. Una vegada descolorit, podien tenyir-se de diferents colors mitjançant elements vegetals. Durant aquesta època, a França, les dones brunes s’aplicaven pols de violetes, i les rosses pols d’iris. I en el Barroc, eixes grans i icòniques perruques també estaven tenyides usant plantes macerades o les seues cendres.

El “Retrat Darnley” d’Isabel I, reina d’Anglaterra. Imatge: wikipedia, domini públic

A l’Anglaterra del segle XVII moltes dones acolorien els seus cabells de roig, en homenatge a la Reina Elizabeth, que era tota una influencer de l’època. Aquestes tonalitats les aconseguien impregnant els seus cabells en una solució d’alum, després d’una decocció de ruibarbre.

No obstant això, si parlem d’avanços en el tenyit del cabell, els segles XIX i XX han sigut els més importants, però també han sigut els anys en què més s’ha abusat dels productes químics: aigua oxigenada, nitrat de plata, anilina, alcohol, amoníac…Gràcies a ells podies tindre un centenar de tonalitats diferents i cobrir per complet els cabells blancs, però pagant el preu de tindre un pèl maltractat i desnodrit. Actualment, ja són pocs els tints que porten amoníac, encara que porten molts altres agents químics en la seua composició que alteren la salut del nostre cuir cabellut i el fol·licle pilós.

Ara, en el segle XXI, en plena revolució verda, hi ha ganes de tornar a allò natural i és ací on entren els fangs, que estan en plena expansió!.

Serveixen per a cobrir els cabells blancs?

Doncs sí i no. M’explique, és veritat que ajuden a dissimular els cabells grisos, però no com ho fa un tint convencional. Realment el que ocorre és que el fang aporta un to suau a tot el cabell, que és pràcticament imperceptible en fol·licles amb color però que fa que els cabells blancs queden dissimulats o difuminats. L’efecte òptic que s’aconsegueix és de reflexos o metxes.

Cabell tenyit amb fangs. Imatge: adobe stock

Allò millor? Que en cada persona actua de manera diferent. De fet, si t’apliques ‘fangs’, no sabràs quin reflex tindran els teus cabells blancs fins que no veges el resultat final. I lligat a això hi ha un altre avantatge afegit, com el to base no s’altera, l’efecte arrel no existeix, ja que només s’acoloreixen els cabells blancs i es va perdent el to de manera gradual i uniforme. I creieu-me, aquesta va ser una raó de pes per a decantar-me per aquesta tècnica. No estar lligada a un tint cada 20 dies per a evitar aquest efecte? Fenomenal!

Més avantatges de tenyir-se amb fangs:

– Milloren la salut capil·lar gràcies als principis actius que porten les plantes.
– No inclouen agents químics agressius, absència de sulfats o altres ingredients que solen provocar irritacions. De fet, tenen molt bona tolerància en persones amb tendència a les al·lèrgies.
– Contribueixen a eliminar les impureses, aconseguint que el teu pèl lluïsca radiant.
– Prevenen la caiguda del pèl, la caspa i l’excés de greix.
– Recuperen la lluentor natural.
– El pèl no es deteriora.
– Equilibren el pH del cuir cabellut.
– Són adequats per a embarassades.
– Es poden aplicar en celles i pestanyes.
– Estan compostos d’ingredients biodegradables i no contaminants per al planeta.

I els inconvenients:

– La coloració és semipermanent, el color desapareix amb les rentades.
– Els resultats no són molt intensos i potser la cobertura de cabells blancs en tonalitats rosses és una mica pobra.
– La gamma de tonalitats és escassa i sempre en tons naturals. Si busques coloracions fora de allò habitual (roses, blaves, violetes…) aquest no és el teu tractament.
– No permeten aclarir o enfosquir més d’un to el color del cabell. És a dir, si eres bruna no pots aplicar-te el fang ros, i viceversa. Has de triar el que estiga un to per damunt o per davall del teu color natural.
– Poden aparéixer tons verdosos si t’has fet aplicacions amb tints químics o descoloracions prèviament. En eixe cas, millor iniciar-se amb l’ajuda d’un professional per a evitar aquest efecte.
– L’aplicació pot resultar una mica enutjosa, perquè si la mescla de pols amb aigua calenta queda massa fluida, degota; i si queda molt seca, s’aplica amb dificultat.

Top 5 de les plantes que trobem als ‘fangs’

En la natura existeixen diverses plantes que contenen principis actius amb propietats colorants. Aquests principis actius, extrets per diferents tècniques, s’empren per a preparar els tints vegetals del cabell. Com la majoria de les plantes, cadascuna d’elles té molts altres usos, no obstant això, en aquest post ens centrarem en les seues propietats per al cabell.

HENNA. Especie botànica: Lawsonia inermis

Lawsonia inermis, henna. Imatge: freepik.es

Descripció: L’henna blanca o alquena és un arbust originari del nord-est d’Àfrica tropical, la Península Aràbiga i del sud del Pakistan a l’Índia, encara que es troba naturalitzada en altres regions del món, dins del marge subtropical a l’equatorial. Té l’escorça blanquinosa, branques primes, fulles lanceolades de color verd pàl·lid i flors blanc-groguenques, d’olor agra, reunides en panícules terminals.

Part emprada: Fulles.

Principi actiu colorant: És la lawsona, l’estructura química de la qual correspon a una naftoquinona. El contingut de les fulles és aproximadament un 5%. També contenen tanins (8%), que faciliten la fixació del colorant i donen cos o consistència al cabell, així com resina (2-3%), sucres, lípids, etc.

La lawsona, és una molècula colorant que té una especial afinitat per la queratina. En interactuar amb la queratina natural del cabell (present en la cutícula del pèl), reacciona químicament i dona origen al color tan característic de l’henna, el coure intens.

Al contrari que l’henna neutra (Cassia obovata) que repara els cabells deteriorats, la lawsona reacciona millor en cabells sans i amb molta queratina. Així, depenent de l’estat del teu cabell, la tinció serà més o menys intensa.

Preparació: Les fulles s’assequen i trituren, obtenint-se una pols groga-verdosa.

Tonalitat: Colors caoba i vermellosos en els cabells castanys, i color ataronjat en els cabells rossos.

Beneficis: li aporta minerals al cabell, el nodreix en profunditat, donant-li a més lluentor i volum.

Nota: Cal no confondre les denominacions, ja que l’henna que s’utilitza per als fangs és totalment vegetal i d’origen natural, mentre que l’henna composta és un tint vegetal-metàl·lic.

HENNA NEUTRA O INCOLORA. Especie botánica: Cassia obovata o Senna italica

Senna italica. Imatge: Deb_NSWP, adobe stock

Descripció: Arbust de la família de les lleguminoses que aconsegueix els 60 cm d’altura, que té un tronc erecte, cilíndric, ramós i blanquinós i fulles compostes amb de 4 a 6 folíols el·líptics. En les seues inflorescències, en forma de raïms, naixen nombroses flors grogues que s’enfosqueixen en assecar-se. Floreix de juny d’ara en avant. Anomenats ‘sen d’Espanya’ o ‘sen d’Itàlia’, no és originari de la península, sinó que procedeix de l’Àfrica intertropical, però és conegut així perquè el seu cultiu es va estendre molt al nostre país i a Itàlia durant l’Edat mitjana. En el continent africà es troba naturalitzada fins a Sud-àfrica i, en el sud d’Àsia, des del Mitjà Orient fins a l’Índia.

Parte emprada: Fulles.

Principis actius: Antraquinones, glucòsids de diantronas (5%), flavonoides, mucílags, àcids màlic i tartàric, i en menor quantitat tanins i resines.

Preparació: Les fulles s’assequen i trituren, obtenint-se una pols groguenca.

Tonalitat: És una herba aiurvèdica que no tiny. Bo val, per a ser justos, sí que deixa un pigment de to daurat molt fluixet, que en cabells foscos és imperceptible

Beneficis: Imagina que estàs en un anunci televisiu i llig el següent. “És un tractament tinctori natural que s’utilitza com si d’una màscara es tractara i com a resultat crea una capa protectora que recobreix tota la cutícula del cabell, aportant un efecte glossy enlluernador”. Vaja, que t’ho pots aplicar de tant en tant per a donar-li una bona aportació de lluentor i vida al teu pèl, independentment que et vulgues tenyir o no.

El sen és considerat com un dels millors condicionadors naturals per al cabell. S’utilitza per a enfortir, regenerar i evitar la caiguda del cabell, en definitiva, per a retornar-li vitalitat. A més, equilibra el pH del cuir cabellut, té propietats astringents i antisèptiques, repara la cutícula del cabell i evita la caspa. Si tens problemes de caiguda de cabell, ho veus trist o deslluït, aquesta planta recobreix i protegeix la cutícula del cabell enfortint-lo, fent que semble amb més volum i, al mateix temps, ressaltant el teu color natural del pèl.

INDI. Espècie botànica: Indigofera tinctoria

Indigofera tinctoria. Imagen: jakasuryanta, freepik.es

Descripció: Planta de la família de les lleguminoses nativa de l’oest d’Àfrica tropical, des de Tanzània fins al sud d’Àfrica, i a Àsia, des del subcontinent indi fins a la Indoxina. Un arbust que pot aconseguir els 2 m d’altura, amb fulles compostes de color verd clar, imparipinnades i oposades, i inflorescències amb flors campanulades de color porpra.

Part emprada: Fulles.

Principi actiu: L’indigotina i l’indigoferina

Preparació: El principi actiu és una pols blava-verdosa que es mescla amb henna i s’aplica en forma de cataplasma.

Tonalitat: L’indi, també conegut com anyil autèntic, pot donar blaus clars que van des d’un to cel pàl·lid fins a un blau marí profund quasi negre. I si és pur fa olor d’una mescla de fruites i abonament.

Entre el segle XIX i mediats del XX va ser un dels tints més populars per a tenyir el cabell de color negre. Es coneixia com la henna negra, perquè quan es mescla amb l’henna i s’aplica sobre el cabell, li dona un color negre intens i molt exuberant.

Beneficis: L’ús regular de l’indi pot previndre l’eixida prematura del cabell blanc. També estimula el creixement del cabell, millora el seu color i lluentor i proporciona sensació de frescor.

CAMAMIL·LA. Espècie botànica: S’utilitza principalment la camamil·la romana (Anthemis nobilis) encara que també s’usa la camamil·la alemanya (Matricaria chamomilla).

Anthemis nobilis. Imagen: barmalini, adobe stock

Descripció: Planta herbàcia perenne de la família de les asteràcies, de tija molt ramificada i rèptil, en inflorescències en capítol formades generalment per flors ligulades radials de color blanc i flors amb forma de disc i corol·la groga en el centre. Les fulles són alternes i molt segmentades. Floreix a la primavera i estiu, i és nativa d’Europa, on podem trobar-la fàcilment en prats i al voltant de jardins i terrenys cultivats.

Part emprada: Flors.

Principi actiu: L’apigenina, d’estructura polifenòlica.

Preparació: Cocció de les flors en aigua bullent. Cataplasma de flors triturades i mesclades amb caolí.

Tonalitat: Groguenca-orada. Quan s’aplica repetidament, té poder aclaridor.

Beneficis: Manté i potència el color en cabells rossos, calma els cuirs cabelluts sensibles, aporta lluentor i matisa els cabells blancs. Recomanada per a cabells clars, cabelleres sense lluentor, cuirs cabelluts sensibles. Enforteix el cabell, i restableix l’elasticitat i la lluentor.

ANOU. Espècie botànica: Juglans regia

Juglans regia, nogal. Imagen: adobe stock

Descripció: Arbre fruiter que pertany a la família de la juglandàcies i d’origen controvertit. Aconsegueix els 25 o 30 m d’altura i té una copa àmplia que projecta una ombra densa sota el seu dosser. La seua escorça és grisa platejada i clivellada longitudinalment, i les seues fulles són caduques, alternes i compostes per 5 a 9 folíols, sempre imparipinnades, ovalades i de marge sencer. Les flors femenines passen més desapercebudes per ser poc aparents, però les masculines són més vistoses i es disposen en llargs peduncles penjants denominats aments, per a afavorir la dispersió del pol·len pel vent. El fruit, l’anou, ve embolicada per una coberta carnosa i verd que en madurar s’asseca i adquireix un to marró o morat.

Part emprada: Fulles, escorça i corfa del fruit.

Principi actiu: La juglona, de estructura naftoquinònica. Está present en un 0,15% en l’escorça seca. També conté lawsona1. Les naftoquinones naturals (juglona), els tanins presents en les seues fulles i els polifenols reaccionen amb la proteïna del cabell pigmentant-lo lleugerament en tons foscos.

Preparació: En forma de cocció de les parts actives en aigua bullent, així com en forma de cataplasma. És freqüent emprar-la mesclada amb pols d’henna.

Tonalitat: Marrons. Barrejat amb la henna s’aconsegueixen tonalitats castanyes i més fosques.

Beneficis: Ajuda a previndre la caiguda del cabell pel seu alt contingut en L-arginina, un aminoàcid que ajuda la circulació del cuir cabellut i a enfortir les arrels. Aplicat com una màscara, realça la lluentor, enforteix el cabell i el protegeix contra la caiguda.

Altres especies

El te (Camellia sinensis) s’empra per a modificar els reflexos produïts per les espècies anteriors, mentre que el café enfosqueix el to final del tractament. El blauet (Centaurea cyanus) proporciona un reflex blavós als cabells grisos i blancs, per la qual cosa és molt apreciada per a cobrir l’antiestètic color groguenc dels cabells blancs, i amb l’arrel del ruibarbre (Rehum officinale), es prepara una infusió que proporciona un to daurat al cabell.

Combinacions guanyadores

Ara que ja saps que tonalitat desprén cada planta, pots saber que combinacions van millor a quins cabells. Segur que estàs d’acord que:

– En tonalitats castanyes: henna + sen
– En tonalitats castanyes rogenques: henna + manzanilla
– En tonalitats rogenques obscures: noguera + henna
– En tonalitats rossos clars: camamil·la + sen

La meua experiència

Porte uns 3 anys utilitzant fangs, i actualment me’ls aplique tranquil·lament a casa. Vaig començar anant cada 6 mesos a una perruqueria especialitzada en ‘fangs’. La veritat és que m’agradava veure com preparaven la mescla davant de mi, i a més la manera d’aplicació és tan diferent als tints convencionals, que fa l’experiència més orgànica. Molt recomanable, ixes de la perruqueria com si vingueres d’un spa!

Des de fa un any me’ls aplique a casa, si vols provar et recomane que busques un matí o vesprada que no tingues res a fer. Els temps moltes vegades s’allarguen, i el que pensaves duraria entre 1 o 2 hores, pot dilatar-se una mica més, sobretot si volem potenciar el color repetint el procés.

El resultat sempre és diferent, sobretot respecte a la cobertura de cabells blancs, depén molt del temps d’exposició i el tipus de xampú que uses abans de l’aplicació.

Amb aquest post he volgut plasmar tots els pros i contres als quals em vaig enfrontar en decidir tenyir-me solament amb productes naturals. Així com enumerar les plantes més presents en les composicions dels fangs, perquè sàpies quins beneficis tan fantàstics aporten al cabell.

Si ho proves, com a mínim li estaràs donant una aportació extra de nutrients a la teua cabellera que la deixaran més sana i bonica del que estava, això segur. Màgia? No, això és ciència, la ciència de la natura.

Etiquetes
Bloc a càrrec de Silvia Pérez, biòloga i amant de la fotografia i les manualitats.
extern Signatura Espores

Send this to a friend