Inspiració natural: tenyir amb vegetals

La nostra bloguera més creativa ens anima a indagar al rebost per trobar tints naturals amb els quals practicar un DIY d'allò més divertit i sostenible. Fruites, verdures i espècies de tots els colors que podrem aprofitar al màxim si ens posem en mode eco i ens atrevim a experimentar.

Qui no s’ha tacat una samarreta gaudint d’una maduixa al seu punt i ha pensat: terra engul-me! Com no em lleve aquesta taca ja es quedarà per sempre. Doncs hui vull animar-vos precisament a això, a deixar que les fruites i verdures del vostre rebost impregnen de color eixes peces envellides que tenim guardades a l’armari i que ja no volem usar.

Remolatxa, llorer, cúrcuma, alvocat, camamil·la, café… Molts dels aliments d’origen vegetal que usem dia a dia tenen capacitat tintòria, és a dir, que tenen en la seua composició matèries colorants que poden fixar-se a les fibres tèxtils en major o menor mesura, transferint-les alguna tonalitat. Una alternativa als tints sintètics més respectuosa amb el medi ambient, que està agafant força més enllà de la producció artesanal.

Una bona manera també d’aprofitar alguns aliments que estan a punt de caducar o que ja no fan olor o saben com deurien, com a infusions i espècies, o eixes restes orgàniques que generem en cuinar, per exemple, un puré de carabassa o un bon sofregit de tomaca i ceba. Tot val per a experimentar, passar una bona estona creativa amb vegetals i tornar-nos una miqueta més sostenibles i eficients a l’hora de gestionar els nostres residus!

Un poquet d’història

Com ja va comentar més detalladament en espores la doctora en història Mª Julia Martínez, especialista en tints naturals, l’ús dels colorants en la societat es remunta a l’antiguitat al llarg del món. Fins i tot, abans que la gent començara a filar i a portar roba, s’aplicaven terres acolorides i sàvies de plantes en la seua pell amb diferents finalitats.

I és que en totes les civilitzacions ha existit eixa necessitat de donar color als teixits amb diferents objectius culturals. Una cosa més fascinant encara si tenim en compte que cadascuna ho ha aconseguit a través de diferents tècniques i amb aquells colorants derivats dels recursos naturals que tenien al seu entorn, ampliant progressivament al llarg del temps la gamma de colors i el coneixement de les propietats de tinció a base de plantes, animals i minerals.

La civilització xinesa utilitzava com a espècies tintòries el safrà per als grocs i l’indi per al blau. En la cultura mesopotàmica el color favorit era el roig, que obtenien dels insectes del gènere Kermes, mentre que els fenicis van monopolitzar l’obtenció i els secrets de tintura del color porpra, a base de diferents espècies de caragol marí, que després van ser apresos per bizantins. Els egipcis van utilitzar ixes de coure per a tintar de verd, carbonats per a blanquejar i no empraven mordents per a tintar de roig amb la rubia (Rubia tinctorum). I a Grècia, a més de quasi tots els citats, van utilitzar algunes espècies de líquens, com Roccella tinctoria, amb el qual aconseguien un característic color blavós.

De Norbert Nagel, Mörfelden-Walldorf, Germany – Trabajo propio, CC BY-SA 3.0

Amb el desenvolupament de la industrialització la manufactura dels teixits es va abaratir progressivament i la utilització de colorants naturals va començar a ser poc rendible. Al s. XIX els químics van començar a aïllar i a purificar compostos orgànics i a identificar elements i estructures moleculars, primers passos cap a la producció sintètica en laboratori dels tints. En 1856 William Perkin va sintetitzar el primer colorant al qual va anomenar Mauveína i amb això va començar el declivi dels colorants naturals. A més, es van començar a utilitzar nous materials també d’origen sintètic, que resultaven més econòmics i de ràpida producció. Així doncs, es van deixar d’utilitzar els tints naturals, que van ser substituïts per aquells sintetitzats en laboratori i dissenyats per a fixar-se més eficaçment en els nous teixits derivats del petroli. Un procés històric llarg i complex que ha convertit a la indústria tèxtil en una de les més contaminants del planeta.

Però aquesta tendència a desmarcar-se de la natura i de la sostenibilitat, sembla que des de principis del segle XXI comença a canviar, i les fibres i tints naturals en la moda estan experimentant un ressorgiment. Els consumidors i algunes marques de roba s’han tornat més conscients de l’impacte ambiental, fent que existisca una demanda creixent de productes que siguen sostenibles en tot el seu procés de creació.

Començar a tenyir de manera casolana

Posem-nos a la feina! Però per a això haureu de activar el cervell en mode “aprofitament màxim”, perquè molts dels materials que utilitzarem els tenim a la cuina i són rebutjats diàriament. Per exemple, quants de vosaltres tireu la llavor de l’alvocat o les pells de les cebes? En comptes d’acabar al contenidor de compost, poden ser reutilitzats per a tenyir tèxtils de manera natural!

Tinció amb elements vegetals

Busqueu un espai que siga còmode i ampli on pugueu tindre tot el que necessiteu a mà. També és important que estiga airejat i que cobriu la superfície de treball, per a evitar desbaratar-la amb les taques que poden derivar-se de manipular alguns vegetals. Això inclou també les vostres mans, així que no oblideu usar guants. I si teniu xiquets, convideu-los a participar, es divertiran i aprendran molt al mateix temps

Què podem tenyir? Roba, llençols, draps, estovalles, fundes de coixí, tovalloles…, amb els tints naturals podeu tenyir tot tipus de tèxtils sempre que les seues fibres siguen d’origen orgànic, no sintètic, com el cotó, la llana, el cànem, la seda o el lli, entre altres. Això sí, siga com siga el material que hàgeu triat, hem de llavar-lo abans d’aplicar qualsevol tint.

Teles de fibres naturals. Imatge: amixstudio

Quin color ha de tindre el teixit a tenyir? Com més clara siga la tonalitat de la peça millor. Blanco, cru, crema, beix, pàl·lid i fins i tot colors més definits, però sempre en la seua versió més tènue.

Quins materials naturals utilitzarem? El nostre rebost o nevera serà el lloc perfecte per a aconseguir els tints naturals que utilitzarem. La capacitat tintòria dels vegetals pot residir en qualsevol part (arrels, fulles, tiges, llavors, fruits, flors, …) i us vaig a detallar una sèrie de materials vegetals amb els quals podeu tenyir fàcilment, però si us abelleix experimentar, simplement heu de deixar el material a provar en un flascó de vidre amb aigua calenta durant diverses hores per a veure si desprén algun tipus de color.

Com es tinyen els tèxtils? Cada tipus de teixit que hem esmentat abans respon de manera diferent a un determinat color. Alguns adquiriran un to més fort o feble, o amb més o menys lluentor. Així i tot, la tinció sempre serà menys intensa de la que aconseguiríem amb els tints sintètics que podem comprar en qualsevol drogueria.

Normalment, per a tindre una referència, la quantitat de vegetal en relació amb el tèxtil a acolorir és 3:1, és a dir, 3 kg de vegetal per 1 kg de material tèxtil. Però això és una cosa orientativa ja que hi ha casos, com el del safrà, on la concentració de pigment serà tal que amb molta menys quantitat serà suficient. A més, dependrà també de la intensitat que estigueu buscant. És qüestió d’anar provant i anar afinant les vostres pròpies proporcions i pantones.

Anem color a color

Roses i rojos

Remolatxa fresca. Imatge: Ulada

Remolatxa, maduixes, cireres, nabius rojos, mores i gerds, us donaran colors més intensos, mentre que amb tomaques i ossos d’alvocats, les tonalitats seran més pastís.

Verds

Espinacs baby. Imagen: Anna Bogush

Com si d’un smoothie detox es tractara podeu preparar un suc de fulles verdes mesclant espinacs, bledes o ruca per a aconseguir diferents tons de verd. Amb el llorer també aconseguirem un bonic verd pistatxo.

Blaus i morats

Col llombarda trossejada

Per a tons violacis la millor és la col llombarda, però també podeu bullir remolatxa en més quantitat d’aigua. En canvi, si busque un to blavós podeu usar nabius blaus i mores negres.

Grocs, taronges i marrons

Amb café o te negre aconseguireu colors terra, més o menys foscos en funció de la concentració, i amb corfa de magranes i d’anou, virarem més cap al beix i el crema. Les pells de ceba i les infusions de camamil·la ens donaran uns bonics tons daurats i grocs pàl·lids, mentre que amb poques quantitats de cúrcuma i safrà aconseguirem grocs i taronges més vius, en estar més concentrats els pigments.

Amb les mans en el tint

Ara sí que sí, comencem a tenyir! Us detalle pas a pas.

1. Extracció de color

Per a extraure el color del material vegetal que utilitzarem, el tallem en trossos xicotets i introduïm en una olla (tip: millor que l’olla siga vella, perquè probablement es tacava). Després cobrim amb aigua, afegint 2 parts d’aigua per cada part de material vegetal. Calfem llavors fins que vegem que està arribant al punt d’ebullició i de seguida baixem a foc molt baix, i ho deixem així durant almenys 60 minuts i fins a un màxim de 2 hores. És important que no arribe a bullir l’aigua ja que el color final podria veure’s alterat, com en el cas de les pells d’alvocat, virant d’un bonic rosa pastís a tons més marrons. Després, retirem del foc i deixem el contingut de l’olla macerant tota la nit. Ara només hem de colar-ho bé, perquè no quede cap trosset que es puga fixar a la tela, i reservar.

Important, necessitarem uns 2 litres de solució per cada 100g de tela que vulguem tenyir. Així que, si veieu que no tindreu suficient material vegetal per a la peça triada, podeu anar congelant-ho fins a reunir-ho tot o decantar-vos per una peça més xicoteta.

2. Prepara el tèxtil amb un fixador o “mordent” perquè el tint s’adherisca bé.

Com que anem a treballar amb tints orgànics solubles en aigua, necessitarem algun tipus de substància que ens ajude a fixar els pigments en les fibres de les teles i que es coneix com a mordent. Si no ho fem, perdrem els colors quan llavem les peces. El més usat en tints naturals i a nivell artesanal és l’alum potàssic o pedra d’alum, que podeu aconseguir fàcilment en drogueries i herboristeries. Però com aquest post va d’utilitzar materials que solem tindre ja a casa, en el nostre cas, optarem per usar sal comuna o vinagre que també són molt efectius i estan més a mà.

En el cas de la sal mesclarem 1/4 de sal per cada 4 d’aigua, fins que aconseguim una quantitat suficient per a submergir la peça, i la portarem a ebullició. Després, baixarem la intensitat a foc lent i introduirem la tela en aquesta solució durant almenys 1 hora. Amb el vinagre actuaríem de la mateixa manera, però mesclant 1 part de vinagre per cada 4 d’aigua.

Passat eixe temps, traurem la nostra tela i l’escorrerem suaument, sense aclarir. I així, humida, la deixarem preparada en un recipient per a passar ja al procés de tinció.

3. Tinció

Ara sí! Preparats per a tenyir? Només hem d’introduir en una olla la solució de color que hem preparat, calfar fins que comence a bullir i llavors baixar-ho a foc mitjà.

Submergirem llavors la nostra tela i mantindre en el foc durant 30 minuts, removent suaument amb una cullera perquè s’impregne bé pertot arreu.

4. Rentada i assecat

L’últim pas és molt senzill, cal traure la peça de l’olla, esbandir-la a mà amb aigua freda i tendir-la a l’ombra perquè s’asseque (preferiblement en horitzontal).

No sabreu realment que color ha quedat fins que s’asseque completament! Tingueu paciència i si no heu aconseguit el color que esperàveu, ací us detalle algunes coses que poden interferir en la intensitat de tint i que podeu anar afinant en cada prova que feu:

  • – el tipus de material utilitzat
  • – el temps i força de cocció
  • – les proporcions tinte/textil

I un últim consell, llaveu la vostra peça tenyida de forma separada les primeres vegades i sempre amb un sabó de ph neutre, que ens ajudarà a mantindre els colors més temps.

Per què sumar-nos a aquesta pràctica

Algunes de les raons per les quals anime a usar tints naturals:

  • – Provenen de fonts naturals, com a aliments i plantes
  • – Aprofitem les deixalles orgàniques que generem, així que som més sostenibles
  • – No contaminen el medi ambient ni l’aigua
  • – No tenen substàncies tòxiques ni components químics derivats del petroli, així que són més saludables
  • – Creen totalitats i efectes únics en cada cas i cada material emprat
  • – Podem reutilitzar peces velles o desgastades i lluir-les com si anaren noves una altra vegada.

Quan reciclem i donem una segona vida útil a la nostra roba estem ajudant en part a reduir l’emissió de CO₂. Aprofitar-se del que tenim és contribuir també a recuperar el benestar del planeta, reduir els residus, gaudir d’una vida saludable i sostenible.

Aquest és un DIY totalment ecofriendly, inspirat plenament en la naturalesa i les possibilitats que ens ofereix. Us atreviu amb això?

Etiquetes
Bloc a càrrec de Silvia Pérez, biòloga i amant de la fotografia i les manualitats.
extern Signatura Espores

Send this to a friend