Phipps Conservatory i Botanical Gardens

En ocasions els grans jardins sorgeixen de xicotets detalls o, millor dit, naixen de grans regals. La qüestió és que els jardins es fan grans amb el temps, però si darrere existeix un filantrop que ho impulse, el resultat pot arribar a ser certament espectacular.

Un regal per a Pittsburgh

Construït en 1893, en l’apogeu de la revolució industrial de Pittsburgh, Phipps Conservatory va ser, ni més ni menys, que un regal del filantrop Henry W. Phipps (magnat immobiliari i de l’acer), el desig del qual era construir un jardí que hauria de convertir-se en un centre de formació, així com en un lloc per al gaudi dels ciutadans. EL receptor del regal va ser la ciutat de Pittsburgh, en l’estat de Pennsilvània, Estats Units; ciutat que va complir 200 anys el passat 16 de març. L’objectiu d’era que els habitants de Pittsburg pogueren trobar un respir davant la contaminació de les fàbriques d’acer que envoltaven la ciutat. Avui dia, és un dels jardins públics més d’Estats Units, en una de les ciutats més habitables del país.

Primer jardí aquàtic de Phipps Coservatory construït després de 1910

D’altra banda, en l’estat de Pennsilvània també es troben Chanticleer Garden, un altre extraordinari jardí històric, situat en Wayne; o Longwood Gardens, a Filadèlfia. I per a completar el recorregut, limitant al nord, en l’estat de Nova York tenim el Jardí Botànic de la ciutat i un jardí quasi secret, Wave Hill, al Bronx. És a dir, Phipps Conservatory faria possible un bon pla de viatge botànic si som afortunats i tenim l’oportunitat de desplaçar-nos fins a allí.

Els començaments

Phipps Conservatory va ser dissenyat i construït per Lord & Burnham, un fabricant d’hivernacles amb seu a Nova York, i inicialment consistia en 6 sales d’exposició. L’hivernacle en metall i cristall d’estil victorià és una vertadera joia arquitectònica. El conjunt es va inaugurar el 7 de desembre de 1893 i Henry Phipps va continuar sent el seu benefactor fins que va morir en 1930, amb 91 anys.

Des de 1915 i fins avui, en aquests jardins s’han anat incorporant nous hivernacles, espais exteriors i espècies botàniques; en definitiva, ha crescut en molts aspectes fins a convertir-se en el que avui es coneix com Phipps Conservatory and Botanical Gardens. En 2001 es va fusionar amb Pittsburgh Garden Place, anteriorment conegut com a Centre Cívic de Jardineria, un centre d’educació hortícola per a adults que, després de la fusió, es va rebatejar amb el nom de Phipps Garden Center.

Les plantes

Uns dels seus tresors més preuats són, sens dubte, les plantes que inclouen les seues valuoses col•leccions, tant d’espècies natives com a exòtiques, i entre les quals es troben grups de palmeres, plantes crasses i suculentes, plantes aquàtiques, bonsais, falgueres, orquídies i plantes vivaces. També és molt interessant l’estudi de jardins sostenibles dissenyats per a atraure la vida silvestre, així com els jardins comestibles.

Els jardins

El codi d’identificació com a membre del “Botanic Gardens Conservation Internacional” (BGCI), així com les sigles del seu herbari és PCPT.3. Les instal•lacions alberguen jardins dissenyats dins d’hivernacles, amb 13 espais diferents, i 6 Jardins exteriors en els terrenys adjacents.

En total, el jardí compta amb totes aquestes zones: Japanese Courtyard Garden, Aquatic Gardens, Children’s Discovery Garden, Palm Court, Fern Room, Orchid Room, South Conservatory, Outdoor Garden, Serpentine Room, Victoria Room, East Room, Broderie Room, Sunken Garden, Center for Sustainable Landscapes Green Roof, Sustainable Perennial Garden i Rooftop
Edible Garden.

Un dels edificis més sostenibles d’Estats Units

Com sol succeir amb els jardins botànics, Phipps Conservatory, a més de la seua labor de conservació i recerca, ofereix tota classe d’activitats destinades a diversos grups de públic i edats, i que inclouen exposicions, tallers, campaments i esdeveniments de diversa índole.

També disposen de valuosos centres de recerca i jardins experimentals, inclosos els sostres verds. Destaca especialment el Center for Sustainable Landscapes (Centre per a paisatges sostenibles), un centre d’educació, recerca i administració dissenyat amb la intenció de convertir-se en l’edifici més verd del món. De fet, aquest centre, juntament amb l’Hivernacle del bosc tropical, estan considerats com un dels edificis més sostenibles dels Estats Units. Són llocs on diferents generacions es reuneixen per a reflexionar, des d’un punt de vista diferent, sobre els hàbitats humans en les ciutats.

El recorregut virtual pel jardí

Entenem que per les fotografies i les descripcions esteu desitjant veure-ho tot. El lloc web d’aquest jardí permet fer un recorregut on-line per cadascun dels espais interiors i exteriors, i també convida a conèixer-lo a través de la seua història. Si no teniu l’ocasió de viatjar fins a allí, en aquest enllaç podeu iniciar un llarg recorregut virtual. Bon viatge!