Chelsea Physic Garden en Londres

Si t’agraden els parcs i jardins públics, viatjar a Londres pot convertir-se en un remolí que t’impedeix gaudir-los, llevat que disposes del temps suficient, i quan dic “temps suficient” està clar que em refereix a mesos i no dies. Fins i tot així, s’escaparan molts racons dignes d’una llarga visita i un bon reportatge fotogràfic.

 Imatge de Fernando Ruz

Els que resideixen en aquesta ciutat no deixen de sorprendre en descobrir alguns espais enjardinats plens d’encant dels què no tenien coneixement. Parle, per exemple, de jardins secrets, perquè la intimitat que els envolta els atorga una màgia especial. De vegades, fins i tot, es tracta de jardins que tot i no ser molt coneguts estan carregats d’història.

Un poc d’història

Un d’aquests jardins és Chelsea Physic Garden, situat en ple centre de Londres, al barri de Chelsea i al costat del riu Tàmesi. No digues que no t’agrada trobar jardins secrets, racons camuflats enmig de la gran ciutat on, a més, la saviesa botica es respira. Bonica paraula, saviesa, i tan mal interpretada en ocasions, perquè opine que hi ha persones que són sàvies per naturalesa, sense necessitat de conèixer, de la mateixa manera que és neci qui tenint l’oportunitat de saber es nega a si mateix aquest privilegi. De manera que aprofitarem aquesta ocasió i donar-nos un bon bany de saviesa, coneixent alguns detalls del segon jardí botànic més antic del Regne Unit, després del Jardí Botànic de la Universitat d’Oxford.

Imatge de Wikimedia Commons

Chelsea Physic Garden va ser fundat el 1673 per una societat d’apotecaris -Worshipful Society of Apothecaries- per tal d’estudiar les qualitats medicinals de les plantes. El terme ‘Physic’ s’usa en referència a les ciències curatives.

Imatge de Fernando Ruz

En 1713 el doctor Hans Sloane va adquirir de Charles Cheyne una finca pairal de Chelsea, arrendant el 1722 a la Society of Apothecaries per 5 lliures anuals a perpetuïtat. La condició que havia de complir-és que el Jardí es comprometés a subministrar a la Royal Society, de qui era un dels seus directors, 50 herbaris per any, fins a un total de 2.000 plantes.

A partir d’aquest moment, baix la direcció de Philip Miller (1722-1770), es va convertir al jardí millor proveït del món. El seu programa d’intercanvi de llavors es va instaurar després de la visita a 1682 del botànic holandès Professor Herman, també relacionat amb el Jardí Botànic de Leiden. Aquest programa s’ha mantingut des de llavors fins als nostres dies.

La ciència va arribar al jardí

Amb el temps, el jardí es va convertir en un centre de referència per a l’estudi botànic, a més de l’intercanvi de plantes procedents de tot el món, amb l’objecte de realitzar assajos, provar les seues qualitats i resistència o preservar-les.

Imatge de Fernando Ruz

En 1983 va ser reconeguda com una entitat sense ànim de lucre i va obrir per primera vegada les seues portes al públic. Hui dia funciona com una organització benèfica independent, que compta amb el suport de voluntaris (jardiners i docents) i l’ajuda de visitants i amics que permeten, amb la seua aportació, que el jardí segueixa viu i creixent per generacions futures. Els seus objectius continuen sent els mateixos “demostrar la importància medicinal, econòmica, cultural i ambiental de les plantes, per a la supervivència i benestar de la humanitat”.

Galanthus nivalis. Imatge de Fernando Ruz

El jardí compta amb 5.000 taxons que inclouen plantes medicinals i d’interès etnobotànic, així com espècies rares i en perill d’extinció. També conreen algunes plantes introduïdes en el seu moment per persones relacionades amb la història d’aquest jardí. Destaca la col·lecció de Galanthus nivalis, amb 70 espècies diferents que corresponen a conreessis inusuals.

De jardí a Botànic

Es tracta d’un jardí botànic en tota regla, de modestes dimensions – 1,4 hectàrees- i l’abric de parets de maó que el fan doblement atractiu. En el la major olivera de Gran Bretanya, juntament amb el que podria considerar-se la vinya cultivada a l’aire lliure més al nord de tot el món.

Imatge de Fernando Ruz

A la col·lecció de plantes cal afegir la col·lecció de gravats. El 1995 es va crear la societat anomenada The Chelsea Physic Garden Florilegium Society que té com a fi reunir les pintures i dibuixos de les plantes que es cultiven al Physic Garden i que són donades posteriorment a aquest jardí. Una florilegia que, de la mateixa manera que al segle XVII tenia la missió de retratar la bellesa de plantes exòtiques portades de les colònies, ara serveix com a eina de conservació d’espècies.

Imatge de Fernando Ruz

Les instal·lacions inclouen un cafè on poder prendre un refresc un dinar lleuger, sempre amb menjar casolà. També trobarem una botiga on comprar regals i llibres relacionats amb el jardí i fins i tot llavors, com no.

Crec que és un jardí que convida a perdre-s’hi durant hores. Un racó on tornar un dia sí i un altre també, sense deixar de descobrir alguna cosa que ens sorprenga. Un jardí, on amagar-se si fem una escapada ràpida a Londres i esdevenir un bon pla per fer una parada en el camí mentre vam patejar la ciutat. El preu de l’entrada varia entre 6,95 lliures per als joves i 10,5 lliures per a adults. Els menors de 5 anys no paguen.

Imatge de Fernando Ruz

No oblides posar-lo en la llista, especialment si visites Londres entre el 25 de març al 31 d’octubre, la temporada d’especial interès i en la qual el jardí està obert els 7 dies de la setmana. La resta de l’any només obri de dilluns a divendres. Tens més informació al seu lloc web