Planters de plantes de flor

Les activitats que podem aprendre per a millorar el nostre jardí són moltes i molt variades. En aquesta ocasió us deixem ací tots els passos per a obtenir els vostres propis planters de llavor i a més plantar per a obtenir un jardí de flor molt colorit.

Com sabeu, els mètodes de reproducció de plantes poden ser sexuals, a partir de llavors, i asexuals, per mitjà d’estaques, amurgonaments, divisió, empelts, etc. Així, una de les principals diferències amb els mètodes de reproducció asexual i sexual, és que en aquesta última les plantes filles poden tenir característiques diferents a les de la planta mare. A més, és un mètode bastant emprat en la multiplicació de plantes de flor, tant anuals com a bianuals, i en un altre tipus de plantes amb llavors fàcils de germinar i de ràpid creixement.

Coses a tenir en compte

La major part de les sembres es realitzen a la primavera i estiu, encara que també s’observen a la tardor. I els passos a seguir amb la reproducció sexual són, per aquest ordre, recol·lecció de la llavor, conservació, sembra, germinació, repicat i trasplantament.

Convé saber que un factor important per a produir bona planta és la pròpia llavor, però que les de qualitat no solen trobar-se en floristeries. No obstant açò, hi ha diverses empreses amb material millor, com Benary, a Alemanya, Clause Iberica, a França, i Leen de Mos, a Holanda.

Quant al substrat que hem d’utilitzar, han de ser amb molt baixa fertilització o nul·la, ja que la seua missió és servir solament de suport perquè la llavor germine. Podem trobar bons substrats en l’empresa Projar, i també és molt bona la fibra de coco, sobretot en planters de cicle llarg, de més d’un mes.

Finalment, els fitosanitaris són importants per a evitar la proliferació de fongs. Us aconselle utilitzar com a fungicides Cryptonol, com a desinfectant de sòl, i Previcur, com a desinfectant de calaixeres.

Fent el planter, passos

Escollirem el planter, que són calaixeres de poliestirè, vulgarment conegudes com a calaixeres de suro, que s’utilitzen per al peix. Recordeu desinfectar-les si són reutilitzades. A continuació garbellarem el substrat llevant restes de palets i elements més gruixuts, a afegirem perlita al el fons de les calaixeres com a aïllant i drenatge, i anivellarem i compactarem abans de regar.

El reg és millor amb aigua calenta, perquè xopa, i sempre per immersió. I cal desinfectar abans de posar la llavor, després la posem i compactem perquè estiga en contacte amb el substrat. Tapem amb un vel fi de substrat (encara que depèn d’algunes llavors, perquè les excessivament xicotetes no es tapen), però no més del doble del diàmetre de la llavor, i tornem a compactar lleugerament el substrat i a desinfectar. Després amb un cristall i un periòdic donem foscor al planter.

Cures necessàries

La temperatura del substrat ha d’estar entre 22 i 24 º C, i la de l’ambient entre 18 i 24º C. La humitat en principi li la regulem amb un cristall (si té excés es condensarà en el cristall i li donarem la volta).

Si falta humitat el podem submergir en aigua neta, i hem de llevar el periòdic quan germine. El cristall, si no destorba a la plàntula, es pot deixar un dia o dos més. I si el sol és directe evitarem el cristall.

Quant a repicar, podem dir que els cotilèdons són falses fulles, i les vertaderes són les següents fulles que ixen. Quan apareixen és el moment de repicar. Com més xicoteta es repique la planta, menys pateix.

Tipus de plantes de flor

Plantes anuals: Són plantes herbàcies que completen en un any el seu cicle vegetatiu, i també es diuen de temporada, com petúnia, pensament, Sàlvia splendens, tagete, cosmos, gira-sol, calèndula i celosía. Se solen reemplaçar quan passa l’estació meteorològica o la floració.

Cosmos spp

Plantes bianuals: es desenvolupen en dos anys diferents, una part de la seua vida la passen en una part de l’any i l’altra en el següent, així, si se sembren a la primavera o tardor, floreixen la primavera o tardor de l’any següent. Necessiten més temps per a formar els escaps florals que les anuals. Ho són per exemple el violer, digitalis, campànula i pensament.

Plantes vivaces: poden viure més de dos anys, ja que no moren amb l’arribada de l’hivern, durant el qual s’assequen total o parcialment les tiges i les fulles, però les arrels segueixen vives sota terra i tornen a brollar a la primavera. Són la peònia, gaillardia, acant i aster.

Aster spp.

Plantes perennes: igual que les vivaces poden viure més de dos anys, però amb la diferència que no es marceixen a l’hivern. Trobem espígols, cinerària, geranis i clavell.

Plantes bulboses: es conreen a partir de bulbs, rizomes, corms o arrels tuberoses, on s’acumulen les reserves nutritives que produeixen les fulles. Són la tulipa, jacint, dàlia, narcís, assutzena, frèsia i nard.

A l’hora de comprar

Hem de tenir moltes coses en compte quan anem al centre de jardineria. Les plantes anuals es venen en test, safates i alvèols.

Totes han d’estar suficientment protegides amb l’embalatge, i la seua ramificació ha de ser des de la base. Mirarem que estiguen lliures de branques o flors seques procedents de la temporada anterior, i que les arrels no estiguen molt congestionades en el test. Les plantes han de tenir homogeneïtat apreciable en la seua morfologia i colorit, estar lliures de plantes estranyes a l’espècie que es tracte, que no hi haja cap degeneració de la varietat, i que s’indique l’edat de la planta i grandària del contenidor.

I la plantació?

En la plantació de plantes de flor s’aconsellen realitzar les següents labors:

– Condicionament del terreny per a airejar la capa superficial i esmicolar-la, eliminant pedres i arrels de males herbes perennes.

– Barrejar amb la terra un abonament orgànic (fem, compost, mantell), així no serà necessari un altre abonament químic o mineral quan es vaja a realitzar la plantació (després sí). Si es realitza l’abonat mineral cal afegir un fertilitzant 15.15.15 a raó de 20 gr/m2.

– Anivellació del terreny mitjançant rasclet.

– Obertura de forats mitjançant paletí o aixadeta. S’introdueix el cepelló de la planta i s’estreny la terra amb les mans evitant que queden borses d’aire. És aconsellable realitzar aquesta operació en absència de sòl xopat. En extraure la planta del test, en cas de tenir moltes arrels, aquestes se soltaran una mica i tallaran lleugerament.

– Realitzar un petit escocell, especialment si la plantació es realitza en pendent.

– Reg abundant i constant.

Utilització i disposició

Les plantes de flor podem situar-les en el nostre jardí en diferents llocs com:

“Arriates”, que són generalment rectangulars, allargats i estrets, amb un fons de tanca o mur. Les plantes més altes es posen darrere i les més xicotetes davant.

Massissos, masses de flors que es poden contemplar des de tots els angles. Es fan de forma regular (quadrat, rectangle, cercle) o irregular amb vores sinuoses.

Parterres, igual que els massissos però delimitats per una bordura de boix o santolina, per exemple. El parterre s’emplena amb les plantes vivaces o perennes.

Rocalla, que és una superfície (en pendent generalment) on es disposen pedres combinades amb plantes. Es poden plantar vivaços, perennes, bulboses, bianuals i plantes de temporada. Dins de les plantes vivaces i perennes hi ha una sèrie d’espècies que tenen poca altura i creixen estenent-se pel sòl, les entapissants , i són ideals per a usar en rocalla, ja que cobreixen els buits i s’estenen entre les roques.

A més, no oblidem que totes les plantes de flor es poden conrear perfectament en tests i jardineres.