Tècniques de reproducció en jardineria

Torna Manuel, el jardiner-bloguer explicant-nos tècniques de reproducció. Vegem les tècniques de multiplicació tant sexual com a asexual.

Les tècniques de multiplicació de plantes són sexuals, a partir de llavors, i asexuals, és a dir, a partir d’estaques, murgons, divisió, empelts…

La reproducció sexual
La llavor és el resultat de la fusió del gra de pol•len de la planta masculina amb l’òvul de la planta femenina. En la reproducció sexual poden germinar plantes diferents a la planta mare que va produir aquesta llavor. En la asexual es conserven totes les característiques genètiques de la planta mare (altura, color, forma, etc).

Se sol utilitzar sobretot en la multiplicació de plantes anuals (desenvolupen el seu cicle biològic en un any aproximadament encara que algunes necessiten dos anys (bianulas) com el violer, són plantes de germinació i creixement ràpid.

La major part dels planters a València solen fer-se a la primavera i tardor fugint de les temperatures extremes encara que hi ha excepcions que necessiten la calor com les llavors de cactus i algun altre tipus que no vaig a descriure per no estendre’m massa.

Els planters realitzats a la primavera floreixen a l’estiu i s’estenen fins a gairebé el final de tardor principi d’hivern i els planters realitzats amb les temperatures suaus de la tardor floreixen en la primavera primerenca.

Les fases de què consta la realització d’un planter són: recollida de la llavor, preservació d’aquesta a l’espera del moment més idoni, germinació de la llavor i trasplantament a un test per al seu posterior desenvolupament.

Algunes llavors presenten letargies i necessiten d’un procés de repòs abans de germinar, es preserven en sorra humida perquè no es deshidraten i perden la seua viabilitat i poder de germinació, unes altres en canvi, cal hidratar-les prèviament introduint-les en aigua un parell de dies (maceració).

El creixement d’una planta des d’una llavor amb capacitat germinativa consta de cotilèdons o falsos folíols de la llavor, un òrgan que formarà el futur sistema radicular en forma d’embrió, un petit rebost d’aliments a base de midó, tot això embolicat en una estructura anomenada llavor.

En ocórrer la germinació, els cotilèdons o falsos folíols es desenvolupen i fragmenten l’embolcall. Comença a desenvolupar-se el sistema radicular i els falsos folíols o cotilèdons s’expandeixen en direcció contrària al sistema radicular. Consecutivament, es despleguen les autèntiques fulles.

Sistemes de multiplicació asexual
La partició de mata és la manera més senzilla de reproducció i potser la més utilitzada en la multiplicació de plantes. Es tracta d’arrencar la planta amb el sistema radicular de la terra, netejar les arrels i llevar les deshidratades, amb podriments, seccionar la planta en diverses porcions tiges o fulles i arrels. Aquesta forma de multiplicació es realitza molt clorofitum, aspidistres, alls ornamentals i bàsicament en qualsevol tipus de planta amb una forma de creixement en macolla, rizomes, bulbs o arrels adventícies que es desenvolupen des de la tija.

El moment idoni per realitzar aquesta tasca és quan la planta es troba en repòs vegetatiu, també s’ha de tenir en compte l’època de floració que de cada espècie, per exemple, per a una planta que floreix a la primavera realitzarem aquesta operació a la tardor, s’aconsella no realitzar aquesta feina amb fred extrem.

Tija o estaqueta: és la manera per la qual obtenim un arbust o planta, refent una planta completa a partir d’un tros d’aquesta i mantenint totes les característiques de la planta de la qual es va obtenir. Es pot realitzar tant de tija, fulla, arrel. Els més freqüents són els realitzats a partir de tija i en funció de la seua consistència, així doncs s’aconsella realitzar estaquetes llenyoses a la tardor-hivern obtenint aquestes estaquetes d’arbres i arbustos que no siguen perennifolis sinó caducifolis.

Estaquetes semi-llenyoses: s’aconsella realitzar aquesta tasca cap a final de l’estiu. S’obtenen de tiges dures i grosses quan el creixement comença a alentir-se. Estaquetes de tija verda: s’aconsella realitzar aquesta tasca a final de primavera començaments d’estiu. S’obté de tiges terminals quan el creixement apical s’ha alentit però les tiges encara estan verdes.

Murgó: és la forma de reproducció de plantes per la qual obtindrem arrels d’una tija. Es tracta de soterrar una branca amb diversos nusos i conservar-la així fins que presente arrels, a continuació seccionarem, amb la tisora ben afilada, aquesta branca i plantarem al test o lloc que hàgim decidit prèviament. Es presenta de diverses formes:

Simple: es realitza arquejant la branca que surta prop del sòl, obligant-la fins que aconseguim posar-la soterrada part d’ella, llevant fulles i gemmes de la part soterrada. Per aconseguir que emeta arrels es realitza un tall amb una navalla ben afilada, immobilitzant la zona de la incisió amb un filferro amb el propòsit d’evitar moviment algun. On assenteix la branca deu estar, tova, humida i amb cert grau de ventilació.

Múltiple: consisteix a corbar la branca diverses vegades. Aquesta forma de murgó es pot realitzar en branques que tinguen flexibilitat, com ocorre en plantes enfiladisses tals com la parra verge, buganvilla, mare-selva, gessamí, etc.

Trinxera: seleccionem una branca, realitzem una rasa des de la base de la planta. La millor època per realitzar aquest murgó és cap a final de l’hivern o principis de primavera. Subjectem la branca amb filferro i emplenem la rasa amb sorra. Haurem d’esperar a la tardor quan haurà produït arrels i brots i se seccionarà amb una navalla ben afilada per cada lloc que tinguem arrels i brots. S’utilitza en forsythia, spirea, lligabosc, magraner, etc.

Aeri: es realitza en la part aèria de la planta. Haurem de posar terra en el lloc on pretenguem que el murgó emeta arrels. Se sol utilitzar fibra de coco, torba, molsa, etc. Prèviament cal realitzar un tall parcial de l’anell de l’escorça. Envoltar amb un tros de plàstic la zona i mantenir el substrat posat constantment humit. Aquest procediment se sol emprar en alvocat, ficus, aralia, philodendrom, monstera, dracaena, croton…

Una tècnica molt coneguda: els empelts

Empelt: és una manera de reproducció de plantes a través de la unió dels teixits de dues parts de plantes les quals deuen tenir algun grau d’afinitat prèviament i obtenim el creixement d’una planta com una sola. Bàsicament consta de dues parts, una part aèria (pua) que és la varietat amb les característiques per la qual l’hem triat i una part baixa (porta empelts) l’objectiu de la qual és l’ancoratge i la nutrició del conjunt de branques i fulles de la part aèria, així com suportar embassades, sequera, plagues i malalties de sòl.

Empelts de gemma

Per tenir èxit, hem de procurar-nos l’afinitat entre la pua i el patró, és a dir, que les parts de les plantes posades en contacte han de pertànyer al mateix gènere o a gèneres propers, sent limitant el que pertanyin a la mateixa família botànica.

El càmbium, tant de pues com dels patrons, han d’estar en perfecte contacte, així com respectar la seva polaritat. L’estat vegetatiu de la pua i del patró han de ser pràcticament el mateix. La part de la planta que va a donar lloc a la varietat ha de tenir almenys una gemma capaç de desenvolupar-se. Una vegada fet l’empelt, aquest haurà de ser lligat amb cinta d’empeltar, també es pot segellar amb parafina, amb la doble finalitat que no es deshidrate la gemma i que la pua o la gemma quede immobilitzada.

És temps de planters! Anima’t ara i tindràs un hort a l’estiu.