La botànica, una ciència en evolució

Portada
Detall de flor sota lupa./ Pixabay

“La botànica no és una ciència en extinció, sinó que està en evolució i expansió”. La investigadora de l’Institut Pirinenc d’Ecologia (CSIC) Begoña García va fer aquesta afirmació durant la sessió Botànica des del Sofà organitzada, amb motiu de la Setmana de la Ciència de 2020, pel Jardí Botànic de la Universitat de València. Al diàleg sobre el futur de la branca de la biologia encarregada de l’estudi de les plantes van participar Gonzalo Nieto Feliner, investigador del Reial Jardí Botànic (CSIC) i el catedràtic de la Universitat d’Almeria Juan Mota, qui va coordinar el debat celebrat en format virtual a causa de la Covid-19 i al qual van connectar-se més de 250 persones.

Begoña García al Parc Nacional d’Ordesa i Monte Perdido.

Un article d’opinió publicat recentment a Trends in Plant Science, titulat The End of the Botany, plantejava una profunda reflexió sobre la situació actual de la botànica, una de les branques clàssiques dels estudis de ciències naturals. La seua erosió es materialitza, segons els autors, en diversos àmbits, com ara la dificultat creixent dels biòlegs per reconèixer plantes al medi natural, el decreixement d’estudiantat, de facultats, de departaments, de propostes de formació complementàries i, fins i tot, les dificultats per conservar els herbaris, les col·leccions científiques de plantes i referència fonamental de qualsevol estudi botànic.

Gonzalo Nieto va destacar una de les claus de la botànica en l’horitzó pròxim: “És important avançar en el coneixement bàsic de la biodiversitat i, per a això, cal fer treball de col·leccions a fi de descriure plantes, perquè són recursos molt valuosos”. Tanmateix, Nieto va assenyalar les dificultats i altres entrebancs per a descriure espècies, com ho demostra l’estimació que el 25% tarda més de 50 anys en aconseguir una descripció i es queden esperant en les prestatgeries dels herbaris. En aquest sentit, l’investigador del Reial Jardí Botànic, pertanyent al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), considera que aquest vessant botànic clàssic és molt més apressant en les regions tropicals que en altres d’Àsia, Nord-amèrica o Europa, on els botànics hauran “d’adaptar-se a visiones diferents, més aplicades, atenent diverses facetes del coneixement de les plantes”.

Gonzalo Nieto a la regió Guelmim del sud del Marroc.

Les intervencions en el diàleg Botànica des del sofà van insistir en la rellevància d’aquesta ciència en diversos àmbits del coneixement, entre ells, l’estudi de canvi climàtic. En aquest sentit, Juan Mota va subratllar el creixent interès de les línies de recerca actuals “per a analitzar l’escalfament global a través de la fenologia en espècies de col·leccions dels herbaris o la contaminació per l’estudi foliar”. Tot i això, lamentava: “Les reticències per finançar aquest tipus de projectes perquè són més valorats per aconseguir recursos econòmics aquells que comporten la utilització d’aparells d’alta tecnologia”.

Aliades per a l’estudi del canvi climàtic

“És necessari revaloritzar els herbaris, la investigació profunda que demostre el seu valor; apostar per una botànica més integrativa”, apuntava Gonzalo Nieto, per tal de remuntar “la decadència de la botànica en entorns acadèmics”. I en entorns d’investigació, com afegia Begoña García, del CSIC, “reivindicar el treball de camp, pel temps i l’esforç que costa la recol·lecció, per donar valor a les col·leccions. Sovint, la gent jove està acostumada a gestionar bases de dades, a fer servir eines tècniques, però presenta una gran mancança en experiència d’identificació en el medi natural”.

Més enllà del reconeixement de plantes

La investigadora del l’Institut Pirinenc d’Ecologia va posar com a exemple la diversitat de material relatiu al món vegetal, com és el cas de l’APP PlantNet, eina de ciència ciutadana que permet la identificació d’una planta alhora que guarda georeferenciada la localització de l’observació, sumant-la a una gran base de dades mundial d’accés lliure. La científica va apostar per trobar un equilibri entre l’ús dels materials dipositats a les col·leccions científiques, entre d’altres, els herbaris, i les noves eines moleculars o digitals per avançar en el coneixement de la diversitat vegetal.

Juan Mota a Austràlia occidental, prop de Cue.

“Hem de perdre el paper, només, d’identificadors d’espècies per centrar-nos en la generació de coneixement botànic, cadascun, en la seua especialitats”, en opinió de Gonzalo Nieto, qui estima que cal fomentar el coneixement en “els estudis de plantes sistemàtics i evolutius”. Paral·lelament, Juan Mota es referia que, d’alguna manera, la botànica “pateix la seua pèrdua de puixança a mesura que es reformen els plans d’estudis per la seua fragmentació en diversos àmbits científics, com ara la farmàcia, les enginyeries o les ciències naturals”.

El potencial de la ciència ciutadana

Begoña García insistia en la perspectiva de l’evolució de la botànica: “Finalment, no hi haurà suficients biòlegs per fer els inventaris de biodiversitat, ens estem transformant. Així, cada vegada més la identificació es planteja mitjançant la ciència ciutadana”. En el cas de les espècies invasores -l’expansió de les quals necessita una atenció urgent, per les seues conseqüències negatives sobre els ecosistemes i la biodiversitat autòctons- “la velocitat de la prospecció sistemàtica és bàsica i, per això, són fonamentals actors com ara els agents mediambientals o el públic en general com a col·laboradors”, conclou la científica del CSIC. Nieto va afegir que a més a més de la implicació ciutadana “fan falta accions decidides de suport polític com ara la iniciativa Planetary Biodiversity Inventory”.

Sessió de la Botànica des del Sofà virtual amb Gonzalo Nieto, Juan Mota i Begoña García.

El diàleg Botànica des del Sofà –hi van intervindre els catedràtics de botànica de la Universitat de València Josep Antoni Rosselló i Eva Barreno, entre altres- va concloure amb una reflexió sobre el futur dels jardins botànics. Els ponents van coincidir en la necessitat que aquests espais es reinventen en l’actual context tot fomentant els seus vessants d’investigació, conservació i educació. Per la seua banda, el director del Jardí Botànic de la Universitat de València, Jaime Güemes, va ressaltar també la rellevància de la innovació en la divulgació científica de la botànica.

Més informació sobre la sessió Botànica des del Sofà

Etiquetes
Periodista ambiental i científica a Cultura i Comunicació del Jardí Botànic. Universitat de València
Compagine la meua tasca periodística amb la docència al Departament de de Ciències de la Comunicació de la Universitat Jaume I i al Màster de Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra. Faig investigació en #sostenibilitat #ODS #canviclimàtic #narrativestransmedia des del grup ITACA-UJI i com associada al BC3. Soc membre del Living Lab Planeta Debug de videojocs, canvi climàtic i art de l'UJI i la Fundación Carasso.

Send this to a friend