Natxo Lacomba: «València ja avança cap a la transició ecològica»

PASSEIG AL BOTÀNIC AMB...

Natxo Lacomba: «El Botànic és un actiu principal de València cap a la transició ecològica»

Natxo Lacomba arriba al Jardí Botànic en bicicleta, creuant el centre històric, des de la plaça de l’Almoina, on és el Servei d’Emergència Climàtica i Transició Energètica de l’Ajuntament de València. El convidem a fer un passeig pel nostre Jardí Botànic, un dels matins més freds d’aquesta tardor, amb motiu de la celebració de la segona jornada València Canvia pel Clima, la qual tindrà lloc demà en format digital a causa de la Covid-19. Lacomba, cap d’aquest servei municipal, ha desenvolupat una carrera professional de tres dècades dedicada a la conservació del medi natural, la gestió d’espais protegits i espècies amenaçades al departament autonòmic de medi ambient de la Generalitat Valenciana. Ha estat cap de secció de Zones Humides i de la Xarxa Natura 2000, responsable de la gestió del Parc Natural de l’Albufera i de la Marjal dels Moros de Sagunt i, actualment, també és degà del Col·legi de Biòlegs de la Comunitat Valenciana.

Un racó del Jardí Botànic?

Tot el jardí em sembla un indret encisador, no podria elegir-ne un concret.

Quins vincles tens amb aquest espai verd?

Vaig estudiar Biologia a València a mitjans de la dècada dels setanta, era l’època del botànic José Mansanet i de l’entomòleg Ignacio Docavo. Al Botànic anàvem a fer pràctiques i, més endavant, vaig ajudar a recuperar les antigues etiquetes de les col·leccions d’insectes i de petxines que albergava l’antic Museu Valencià d’Història Natural, en un edifici annex al Jardí. Em fascinaven, especialment, els arbres gegantescos i els exemplars relictes que, com el cèlebre Gingko, em transportava a èpoques pretèrites.

Demà se celebra la segona jornada València Canvia pel Clima. El seu objectiu primordial és?

Des del Servei d’Emergència Climàtica i Transició Energètica volem enfortir una aliança ciutadana per a la transició ecològica de la nostra ciutat i, per a aconseguir-ho, promovem la participació de tota la societat. València Canvia pel Clima és una iniciativa que es va posar en marxa en 2018 amb l’ànim de reunir i mostrar accions i propostes davant el canvi climàtic i per avançar cap a la transició energètica de la ciutat.

A quin públic va adreçada?

El passat mes març va haver-hi una primera jornada en què el protagonisme a l’hora de reflexionar, proposar i debatre la van tindre les organitzacions ciutadanes; ara és el torn de l’acadèmia, són les universitats públiques de València aquelles que tenen la paraula, en concret, l’àmbit de la investigació científica per a impulsar la transició ecològica de la ciutat.

¿Consideres que hi ha àmbits més apressants en aquesta transferència de coneixement?

La transició ecològica fa referència a una transformació imprescindible de nostra manera de vida cap a la sostenibilitat, la nostra manera de relacionar-nos amb el nostre entorn i els nostres recursos. És un camí complex que cal recórrer basant-se en la ciència i el coneixement, pilars en els quals sustentar les decisions per a una gestió encertada dels recursos i del mitjà en què desenvolupem totes les nostres activitats. Aqueixa transferència de coneixement i informació ha d’aconseguir implicar tots els sectors de la societat.

La jornada s’articularà en quatre eixos…

Es preveu abordar el debat al voltant de quatre eixos d’acció: energia, mobilitat, consum i naturalització, sectors d’activitat fonamentals per a la transició ecològica de València. L’energia està darrere de quasi totes les nostres accions quotidianes, tant a nivell domèstic com professional, individual o col·lectiu; la seua descarbonització és una condició imprescindible per a la neutralitat climàtica. La mobilitat encara segueix fortament llastrada pels combustibles fòssils i condiciona la vida a la ciutat en tots els aspectes des de la nostra salut fins a la qualitat de l’espai públic. És imprescindible abordar un canvi de model a escala metropolitana. El consum, l’alimentació i la producció de residus són també claus en la nostra forma de vida i els nostres hàbits i comportaments poden ser part del problema però també de la solució; és un altre eix que requereix una profunda revisió. Finalment, la naturalització de la ciutat i la promoció de les solucions basades en la naturalesa en lloc de les anomenades grises o convencionals són també un objectiu del model de ciutat que demanda la societat, la València verda.

Què aporta el Jardí Botànic a aquest debat sobre transició ecològica i energètica als campus universitaris?

El Jardí Botànic de la Universitat de València és una fita i un dels principals actius de València en el camí de la transició ecològica; cal no oblidar que, si bé la mitigació -és a dir la reducció de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle- és un dels eixos d’acció per a evitar les conseqüències del canvi climàtic, l’altre és l’adaptació. És a dir, el desenvolupament d’accions que ens facen més resilients i capaços de fer front a l’efecte illa de calor, facilitar la incorporació al subsòl de l’aigua de pluja, la multiplicació d’espais que esmorteeixen el soroll, la contaminació, etc. El Jardí Botànic és un model per al desenvolupament de la naturalitat urbana perquè compleix amb totes dues funcions: la vegetació segresta CO₂ al mateix temps que ens ofereix tots aqueixos serveis d’adaptació que necessitem incrementar.

Lacomba també és degà del Col·legi Oficial de Biòlegs de la Comunitat Valenciana. Foto: M.J.P.

Amb la teua experiència en l’àmbit de la sostenibilitat, on ens trobem?

Hi ha una creixent demanda social al voltant d’una visió de València com a ciutat saludable, lliure de contaminació, més verda, més natural. El nou Pla Verd i de la Biodiversitat que ara es posa en marxa pot representar la gran oportunitat per a millorar la gestió de la infraestructura verda de València i la seua àrea metropolitana, tot recuperant naturalitat i capacitat d’acolliment per a la biodiversitat nativa, incrementant la connectivitat entre espais verds urbans i periurbans, fomentant les solucions basades en la naturalesa i gestionant per a restaurar la integritat dels béns i serveis que aquesta infraestructura verda comporta i que són clau per a millorar la qualitat de vida de la ciutadania.

També ets degà el Col·legi de Biòlegs de la Comunitat Valenciana. Com es pot implicar aquest col·lectiu professional? 

Podria dir-se que la biologia és una professió tan diversa com la vida i es desenvolupa en camps que van des de la investigació i la sanitat fins a l’educació ambiental, la consultoria o la indústria. En matèria de transició ecològica, la biologia té molt a aportar en favor de la restauració dels processos naturals que són la base de les comunitats biològiques i de la naturalitat que desitgem per al nostre entorn; especialment, des d’una perspectiva dinàmica i integradora, com la vida mateixa.

Aquesta segona jornada València Canvia pel Clima, s’alinea amb els eixos del Pla Verd  i de la Biodiversitat?

Totalment. La transició ecològica de València fa referència a un canvi de model i té el suport de dos pilars bàsics: la descarbonització de la nostra activitat i la naturalització del nostre entorn. El Pla Verd i de la Biodiversitat, promogut des de la regidoria d’Ecologia Urbana, dirigida per Sergi Campillo, serà l’instrument d’ordenació que analitze i diagnostique la situació actual de la ciutat i propose els passos a seguir per a aconseguir aquesta naturalitat urbana. La idea de transició ecològica de València gira al voltant d’una visió compartida per la immensa majoria de la ciutadania: la d’una ciutat saludable, neta, natural, inclusiva i amable amb les persones, especialment amb els quals requereixen més cura i atenció.

Més informació

Etiquetes
Periodista ambiental i científica a Cultura i Comunicació del Jardí Botànic. Universitat de València
Compagine la meua tasca periodística amb la docència al Departament de de Ciències de la Comunicació de la Universitat Jaume I i al Màster de Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra. Faig investigació en #sostenibilitat #ODS #canviclimàtic #narrativestransmedia des del grup ITACA-UJI i com associada al BC3. Soc membre del Living Lab Planeta Debug de videojocs, canvi climàtic i art de l'UJI i la Fundación Carasso.

Send this to a friend