La València neutra: habitable i desitjable

Una de les conclusions més diàfanes de la presentació de la missió València ciutat climàticament neutra és la necessitat d’avançar cap a ciutats més habitables, amb menys contaminació, esponjades amb espais verds i una mobilitat còmoda i sostenible. Però, sobretot, envers àmbits urbans que resulten desitjables. Aquesta idea va estar assenyalada per Claire Roumet, directora d’Energy Cities, una associació europea de corporacions municipals centrada en l’impuls de la transició energètica.

El 55% de la població mundial viu a entorns urbans –el 75% en l’àmbit europeu- i es calcula que les ciutats són responsables del 70% de les emissions d’efecte hivernacle promotores de l’escalfament global. Per aquest motiu, l’Estratègia d’adaptació al canvi climàtic de la Unió Europea subratlla el protagonisme de les ciutats i impulsa iniciatives com ara ClimateADAPT, coordinada per l’Agència Europea de Medi Ambient (EEA).

L’Ajuntament de València, a través de València Clima i Energia i el centre d’innovació Las Naves, ha presentat aquesta setmana la primera missió d’innovació dins de l’estratègia Missions València 2030: València Ciutat Neutra. Aquest desafiament implica aconseguir tres barris o pobles climàticament neutres abans de 2030 mitjançant iniciatives innovadores, com també processos participatius amb els diversos sectors.

Missions València 2030 està alineada a l’estudi dirigit per la professora de la University College of London Mariana Mazzucato titulat Mission-Oriented Research & Innovation in the European Union i a l’objectiu de la Comissió Europea d’arribar a les 100 ciutats climàticament neutres abans de 2030. Alhora, s’emmarca en algunes de les prioritats de Brussel·les (2019-2024), entre les quals hi és l’European Green Deal.

Saludable, compartida, emprenedora i sostenible

Durant la jornada València Neutra, de fet, es va presentar el Premi internacional València Ciutat de la Innovació amb un guardó de 100.000 euros dirigit a l’acadèmia i entitats de recerca i tecnològiques, el sector econòmic (empresa, indústria, emprenedoria), les administracions i la societat civil, vinculada a factors culturals i a interaccions amb els mitjans de comunicació. Tot ells responen al model de les quatre hèlixs de la innovació, al qual es pot sumar un cinquè element, l’entorn natural, per tal de resoldre desafiaments vinculats amb el desenvolupament sostenible, el medi ambient o l’escalfament global.

Quatre eixos orienten les Missions 2030, ja que aspiren a una València més saludable, compartida, emprenedora i sostenible mitjançant la cooperació i la participació perquè la innovació esdevinga un vector de millora de la qualitat de vida de les persones, alhora que de prosperitat de l’entorn urbà. Aquestes quatre mirades encaixen, a més a més, en noves prioritats sorgides arran de la pandèmia per COVID-19, la qual ha mostrat la interconnexió de la salut i la preservació del medi ambient i els béns comuns i com és d’apressant posar en marxa mecanismes de recuperació econòmica que facen possible una veritable transició ecològica.

El Jardí Botànic de la Universitat de València té una gran rellevància per a avançar en el nou model de ciutat, tant per la riquesa en biodiversitat al cor de la ciutat com per la seua activitat en investigació i divulgació ambiental i científica. El coordinador d’Estratègies Urbanes i Agenda Sostenible de l’Ajuntament de València, Jordi Peris, assegura que la València Ciutat Neutra “vol mostrar els beneficis que genera la reducció de la contaminació, tant la disminució de la pol·lució per a millorar la salut, com també l’ocupació verda de qualitat”.  

La innovació en investigació també serà fonamental per a aprofundir en “el paper de la vegetació de les ciutats com a embornals de CO2, la generació d’espais d’ombra per reduir l’efecte d’illa de calor o la importància d’emprar espècies d’autòctones de la Mediterrània”, argumenta Peris, qui considera que l’experiència i coneixement del Jardí Botànic de la Universitat de València és clau per a la naturalització urbana i l’ampliació dels espais verds. Aquesta és una de les prioritats del Pla Verd i per a la Biodiversitat, recentment adjudicat a l’empresa Territorio Aranea, juntament amb l’increment d’espais verds, la connectivitat, els serveis ambientals i socials, la resiliència i la participació.

Solucions basades en la natura

El director de València Clima i Energia, depenent del Servei d’Emergència Climàtica i Transició Energètica, Carlos Sánchez, comenta que la neutralitat en carboni de la ciutat s’ha de veure des de dos vessants. En primer lloc, “des de la mitigació del canvi climàtic, és a dir, model energètic, eficiència, implantació de renovables, canvi d’hàbits, etc, per a reduir emissions”, afirma. A més a més, en opinió de Sánchez, “hem de treballar l’adaptació i les solucions basades en la natura: sistemes d’absorció de CO2, enfortir l’ecosistema verd en qualsevol de les seues fórmules: grans espais verds, cobertes vegetals, increment de la biodiversitat, per a tindre una ciutat abellidora per viure-hi. I, en aquest àmbit, el Jardí Botànic de la Universitat de València és una referència”.

Estratègia urbana per la transició ecològica

El marc general de l’Estratègia Urbana València 2030 va estar ratificat el 24 de setembre de 2020 pel ple de l’Ajuntament de València. Aquest acord reafirmava el compromís polític i ètic de València amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), l’Agenda 2030 i l’Agenda Urbana per convertir-los en referències transversals de les polítiques públiques de la ciutat. En aquesta línia, segons el consistori municipal, la transició ecològica és “una de les màximes aspiracions amb un plantejament de planificació-acció-aprenentatge fonamentat en la innovació i l’experimentació”.