L’almanac de febrer

Ha acabat gener sense pena ni glòria, ni hivern, ni fred, ni pluja… Què ens porta febrer? De moment, novetats a la nostra secció però comencem, com sempre, amb les efemèrides astronòmiques del nostre satèl·lit.

El Sol i la Lluna

La lluna viatjarà aquest mes de la següent manera:

– Quart minvant el dia 1 a les 03:28 hores
– Lluna nova el dia 8 a les 14:39 hores
– Quart creixent el dia 15 a les 07:46 hores
– Lluna plena el dia 22 a les 18:20 hores

Tanquem gener tanquem amb un guany de llum diürna de 44 minuts. Vegem el que va a fer el Sol al febrer: l’1 de febrer surt a les 08:09 hores, mentre que el dia 29 ho farà a les 7:35 hores. Vam guanyar 34 minuts de llum al matí. Com ja hem notat, les vesprades són més llargues. I és que l’ocàs del dia 1 ja es produeix a les 18:21 hores, mentre que el dia 31 es donarà a les 18:53 hores. 32 minuts més. Així que, al febrer, tot i que l’hora encara està hivernal, i fa fred, i es fa de nit seguida… vam guanyar 66 minuts de llum! Això ens deixarà a finals de febrer amb unes jornades ja bastant llargues, si comparem amb el Nadal que acabem de deixar, com qui diu.

Les festes, els horts i ara les estrelles

El dia 2 se celebra la Festivitat de la Candelera, celebració que porta amb si molt refranyer popular (que no esmentarem, ja que tots parlen de fred, de pluges, de neus … i no estem per orgues). El dia 10 és dimecres de Cendra, començament de la Quaresma.

Consulta els consells de les hortelanes del Jardí Botànic per al mes de febrer

Què podem plantar aquest mes, si som aficionats al món agrícola? A la Comunitat Valenciana és el mes per plantar patata primerenca, enciams, pebrot, all i porro.

Com dèiem al principi, aquesta temporada no deixarem de banda la meteorologia, però també anem a endinsar-nos en l’inabastable món de l’astronomia per, cada mes, descobrir i aprendre alguna cosa sobre el cel nocturn.

Al mes de febrer -en què l’hivern està començant a pensar en marxar- segueix mereixent la pena treure el cap a l’Univers, que ens mostra les constel·lacions més boniques de l’any, des del meu punt de vista. És cert que som menys proclius a observar el cel a l’hivern, a causa del fred principalment, però fem una cosa: aquesta nit, abans de sopar, pugem a la terrassa, sortim al camp o mirem per la finestra, i mirem a l’est o al sud-est (caldrà tenir una brúixola si no sabem on és…). Allà veurem, inconfusible, preciosa, grandiosa, brillantíssima, la constel·lació d’Orió.

La Constel·lació de Orión. Imatge de Wikipedia

Aquesta constel·lació d’hivern té una sèrie d’estrelles que es mostren entre les més brillants de l’òrbita celeste. Si observem el rectangle principal que formen les seves estrelles, observarem dues estrelles molt grans, en diagonal, una blanca i una altra més rogenca. La blanca és Rigel i la rogenca és Betelgeuse. Rigel és la sisena estrella més brillant del cel, i Betelgeuse, la novena (encara que la seva brillantor és variable). De la grandària de les estrelles en parlarem un altre dia, perquè si parlem de la mida de Betelgeuse ens quedarem bocabadats.

A l’interior d’aquest imaginari rectangle veurem tres estrelles alineades, juntetes, que són conegudes com El cinturó d’Orió o Les tres Maries. I, un poc més cap avall, observarem alguna cosa nebulós, com una agrupació d’estrelletes: és la Nebulosa d’Orió.

Orió, sense núvols i amb cinturó

No us sembla sorprenent com s’ajusten les estrelles per fer la figura del caçador? No heu pensat mai: com pot ser que quedi tan ben representat el caçador? I no és una qüestió d’unir punts, com en els passatemps infantils. No. És que tenim un autèntic cinturó, un tors, unes cames, un braç amb un arc…

Figuració d’Orió

 A Orió se li coneix com El caçador. Fill de Posidó, Orió es vantava que podia caçar qualsevol animal sobre la faç de la Terra. Davant aquest temor, li va ser enviat un escorpí, que el va matar. La mitologia ens explica que Zeus el va col·locar al cel, juntament amb els seus gossos (el Ca Major i el Ca Menor, dues constel·lacions), igual que l’Escorpí (una altra bonica constel·lació). I aquí segueix, per al nostre delit.

Podem veure a Orió, en horari normal, en terreny horitzontal, des del mes d’octubre fins al mes de març. Però al novembre, desembre i gener el tenim en magnificència. Ara bé (un secret): si, per una d’aquelles, no sé, per alguna circumstància, perquè s’ha fet tard… algú es fica al llit un dissabte qualsevol de juliol o agost a això de les quatre, les cinc, les sis del matí… doncs que mire cap a l’est-sud-est, i allí estarà Orió. És emocionant, almenys per a mi, veure estrelles d’hivern en ple estiu.

Deixem la part de l’astronomia i les seues curiositats. L’he fet més llarga del que preveia, però Orió val la pena. Així que ens queda poc per acabar amb el calendari de febrer. Us deixem unes preguntes que a tots ens ronden aquests mesos: què passa aquest hivern? Per què no fa fred? Per què no neva ni plou? Per què hi ha huracans al gener? Per què hi ha tempestes de neu a Nou Mèxic?

Parlem de El Niño, del fenomen

Sembla que tot això té a veure amb el fenomen de El Niño, tantes vegades nomenat a tot arreu. El 2014 ja es preveia un molt intens. En anys de El Niño intens, l’escalfament i refredament de les aigües de l’Oceà Pacífic es materialitza en zones diferents a les que sol fer-ho en anys “normals”. A partir d’aquí, l’efecte papallona fa la seua aparició, i científics, meteoròlegs i climatòlegs del món sencer intenten veure la seua explicació, efectes i durada. I no és fàcil. De fet, en molt difícil.

Cóm es genera el fenomen El Niño

L’Organització Meteorològica Mundial (OMM) ens explica, molt encertadament, com es genera aquest fenomen, i els efectes que causa en el nostre planeta blau. Us deixem el vídeo del què parlem. Observem, doncs, i reflexionem. Ens veiem al març!

Cuando el Sol claro se acueste, no esperes vientos del Este