Obrint els sentits i les finestres a les aus de l’arbrat urbà
Què és eixe so? Quin? Eixe estrident que ve de l'antena del veí. I aquest altre? Sembla que algú està aplaudint quan no toca, però des d'un arbre. Un moment, ací veig alguna cosa que es mou i fa soroll al carrer, entre els arbustos. Però si és un pardalet diminut que sona com l'oli bullent d'una paella! En realitat, tots aquests casos són d'aus que podem trobar als nostres espais urbans i que ara més que mai, gràcies a la inactivitat humana, podem apreciar i descobrir des de la nostra llar si ens fixem bé. Pablo Vera, de SEO/Birdlife València, ens ensenya a identificar-los i gaudir-los.
Pot semblar d’allò més surrealista, però està passant. Estar confinats a les nostres cases en certa manera ens està ajudant a reconnectar amb la natura que ens envolta. Passem més temps en les nostres finestres, terrasses o balcons, mirant i escoltant el que hi ha allà fora, enyorant la possibilitat de passejar quan i com vulguem pels carrers i jardins dels nostres pobles i ciutats. De sobte, amb el silenci que deixa una menor presència de persones i cotxes a l’exterior, emergeix un nou paisatge sonor que abans no és que no estiguera, sinó que passava desapercebut. Una cosa que sempre ha estat present i que us convidem a redescobrir.
Avifauna urbana
De segur que heu escoltat moltes vegades allò de la importància de la biodiversitat que ens envolta, de l’impacte que té sobre la nostra salut física i mental, sobre la nostra qualitat de vida. La relació és senzilla però aclaparadora. Ens sentim feliços i més alegres quan hi ha cants de pardals al nostre voltant. Pagaríem més per una casa en un carrer amb arbres que en un carrer on només hi ha ciment i asfalt. A tots ens passa, no fa falta tindre major o menor esperit naturalista.
Si ens fixem realment, podem apreciar la natura en qualsevol espai de la ciutat. I és que els arbres, tanques, parcs i jardins actuen com a imants i concentren la biodiversitat, i molt més quan són de tipus autòcton. En el nostre cas, des de la SEO/Birdlife, ens centrarem en les aus. Imagineu-vos un pardalet que, esgotat, es deté en la seua migració a la ciutat, i cerca refugi en qualsevol racó amb vegetació. O eixos altres que conviuen habitualment amb nosaltres i que es reuneixen a les branques dels arbres al capvespre per a contar-se com han passat el dia. Per tot això, us proposem dirigir la vostra atenció a aquests espais verds de la ciutat, per xicotets que siguen, ja que sempre trobareu alguna cosa interessant. Us assegurem que valdrà la pena. I quins ocells podrem observar o escoltar des de la nostra finestra? Potser la resposta us sorprendà.
Per exemple, els ornitòlegs de la ciutat de València han observat des de les seues cases més d’un centenar d’espècies en les primeres quatre setmanes des de l’inici del confinament. Sabeu quant és això? Ni més ni menys que un terç de les espècies que es poden observar a tota la Comunitat Valenciana al llarg de l’any. Així de rica és l’avifauna que ens envolta i que amb el tràfec del dia a dia generalment no apreciem.
No obstant això, en aquesta ocasió ens centrarem en les aus més comunes, aquelles que ens envolten dia a dia. Al cap i a la fi, són les que ens acompanyaran quan puguem eixir de les nostres cases. Així, podrem valorar millor la seua presència i agrair la bona estona que ens van fer passar mentre les observàvem i escoltàvem des de la finestra en aquesta fase de les nostres vides. Comencem!
TEULADÍ
Aquest xicotet pardal marró és una de les espècies urbanes més abundants, encara que en les últimes dècades la seua població està en declivi. És una de les aus més fàcils d’observar voletejant entre el sòl i el refugi de l’espessor d’arbres de qualsevol tipus. Sol organitzar bastant algaravia quan s’ajunta en grups.
TOTESTIU
Una de les aus forestals que millor ha colonitzat els nostres pobles i ciutats, i que requereix arbres madurs perquè fa els seus nius en els buits que apareixen en el tronc. És inconfusible pel seu cap negre i ventre groc solcat per una línia vertical negra, a manera de taca de carbó, que és la que li dóna nom (‘carbonero’, en castellà). El seu cant és un dels molts que ens transportarà fins als boscos mediterranis des del nostre balcó.
MERLA
El veuràs fent salts en sòls coberts d’herbes i gramínies, mostrant la seua llarga cua que el distingeix de l’estornell negre. No obstant això, és molt més freqüent escoltar-lo entonant el seu melodiós cant, fins i tot abans que es faça de dia. Si sents una cridòria espantada, és ell, donant la veu d’alarma davant alguna amenaça, que immediatament reconeixen la resta d’ocells de la seua espècie.
GAFARRÓ
Antany habitant exclusiu dels boscos mediterranis, en l’últim segle ha colonitzat qualsevol ambient per poc arbratge que tinga. Malgrat la seua xicoteta grandària i coloració groguenca, que el pot fer passar desapercebut entre les fulles dels arbres, posa molta obstinació a fer-se visible. Canta des de branques altes i descobertes, i realitza vols de festeig molt cridaners mentre ho fa.
CADERNERA
Una de les aus més acolorides dels nostres pobles i ciutats, i una altra de les espècies forestals que ha colonitzat l’espai urbà gràcies a l’arbratge, on fa els seus nius aprofitant xicotetes ramificacions. El seu cant és molt similar al del gafarró, però més greu, i el canta fins i tot quan vola movent-se entre els arbres que conformen el seu xicotet territori urbà.
VERDEROL
Similar al teuladí comú encara que de tonalitats verda-groguenques. Si el veiem de prop destacarà per la seua inconfusible cua en la qual pràcticament la meitat és d’un color groc molt viu. El seu cant és poc melodiós, més aviat un grinyol insistent, però al mateix temps molt característic. També l’observarem sempre prop d’arbres madurs, on construeix el seu niu.
ESTORNELL NEGRE
Es mou entre parcs, jardins o solars –on s’alimenta d’insectes–, i terrats i antenes, on s’esplaia a cantar ben visible. El seu cant metàl·lic, que reconeixereu com a típic de ciutats i pobles, és una estrofa més d’un ric repertori on inclou imitacions d’altres pardals als quals ha escoltat durant la seua vida. Per sort, podrem descobrir a aquest imitador quan sentim un carboner en una antena o un falciot entre les branques d’un arbre.
TÓRTORA TURCA
L’au urbana més abundant de la ciutat, que en aquestes dates es mou en parelles entonant un amanyac molt repetitiu característic, com dient “decaoooctooooo” (d’ací el seu nom científic). Encara que per la seua abundància pot cridar-nos poc l’atenció, quan la vegeu, penseu que ha aconseguit una fita impressionant. Amb la seua colonització d’Europa des dels anys seixanta, que sapiem, és l’ocell que ha augmentat més i de forma més ràpida la seua àrea de distribució de manera natural.
FALCIOT NEGRE
Després de passar l’hivern en el cordó tropical d’Àfrica, a l’abril apareix de nou omplint els nostres cels dels seus xiscles i vols vertiginosos. Inconfusible per la seua silueta negra, aleteig àgil i ales llargues i corbades en forma de falç. Mentre no tenen niu, al capvespre els veurem volant alt, agafant altura i desapareixent. I és que dormen volant a grans altures. De fet, al llarg de la seua vida únicament es posen per a incubar els ous en el niu.
ORENETA VULGAR
Amb el seu color blau metàl·lic i cua forquillada, és un ocell associat a l’arribada de la primavera, quan torna de les zones d’hivernada en el Golf de Guinea, a Àfrica. Els seus vols alegres i el divertit cant dels mascles la fan encara més inconfusible.
ORENETA CUABLANCA
Xicoteta oroneta de cua curta i amb la part baixa del dors de color blanc. Construeix els seus nius amb fang en els sortints de les façanes d’edificis. A més, la seua presència és una benedicció, perquè s’alimenten dels molestos mosquits que apareixen en els mesos de calor.
XORIGUER COMÚ
Aquest xicotet rapinyaire s’ha fet un habitant cada vegada més freqüent a les ciutats, on s’alimenta de xicotets ocells, micromamífers i grans insectes. Veure’ls planejar i patrullar els seus territoris, entre xiscles i persecucions amb gavines i coloms, és tot un espectacle.
Practica l’ornitologia urbana des de casa
Aquest és un xicotet llistat de les aus urbanes més freqüents, a les que podríem sumar gavines, tallarols, garses… i les exòtiques cotorres i aratinga. A poc a poc veureu que no fa falta ser un expert coneixedor dels ocells per a totes gaudir d’elles, i que podem aprofitar que estem més temps a casa per a practicar i aprendre sobre la fauna i, en general, la naturalesa que ens envolta.
Com a ajuda per a conéixer les aus de la ciutat i la seua relació amb els parcs i jardins i, en general, qualsevol espai arbrat o vegetat urbà, podeu descarregar-vos ací “Un bosc de plomes”, la guia d’ocells editada pel Jardí Botànic de la Universitat de València i SEO/BirdLife. Una publicació que us resultarà útil també per a gaudir dels pardals des de la vostra finestra, balcó o terrassa, i que us animem a utilitzar en les vostres pròximes visites al Botànic, per a apreciar més a fons la diversitat d’avifauna d’aquest pulmó i punt calent de biodiversitat de València, i així gaudir d’aspectes del jardí dels quals potser encara no se n’havíeu adonat o animat a parar atenció.
Però a més, el cap de setmana del 18 i 19 d’abril d’aquest 2020, us brindem una magnífica excusa per a apuntar-vos posar en pràctica tot això, ja que se celebra la tradicional Marató Ornitològica que SEO/BirdLife organitza a nivell estatal tots els anys i que va pel seu 20 edició. Durant 48 h, qualsevol persona pot participar amb les observacions d’aus des de la seua casa, en companyia de les persones que visquen en el mateix domicili. Uns dies en què milers de persones permetran donar una imatge àmplia de l’avifauna urbana de tot el país, ajudant a conéixer millor els nostres pardals mentre es gaudeix d’ells. Les bases completes i les inscripcions es poden consultar en la web de SEO/BirdLife. Si ja no arribeu, no us preocupeu. Podeu practicar enguany i apuntar-vos a la següent edició. Animeu-vos i obriu les finestres a la natura!
Signatura Espores
