Conservació

26 oct. 2013

Amb pardals en el cap… i els peus en la terra

Conservar aus implica tenir el cap fins a dalt de pardals. Però també omple de totes aquelles interaccions que permeten que siguen com a paraigües per a conservar una rica biodiversitat, paisatges vius i pràctiques agrícoles sostenibles. Les ONG com SEO/BirdLife mostren i demostren que tot açò és possible des del més absolut rigor i compromís.

 

Als ornitòlegs se’ns ha titllat durant molt temps de tenir el cap ple de pardals. Cal reconèixer-ho, és totalment cert. L’ornitologia és una disciplina d’estudi en la qual, com en molts altres casos, es nodreix d’afició, passió i dedicació per a conduir al coneixement. No fa falta ser biòleg o ambientòleg per a ser ornitòleg. L’únic currículum indispensable està forjat en el caràcter: ser observador, sensible, nostàlgic, pacient, emocionable, tenir inquietuds, ganes d’aprendre… No obstant açò, la fragilitat i bellesa de les aus, tan lligades a qualsevol branca de l’art (valguen com a exemples El jardí de les delícies del Bosco o la Sisena Simfonia de Beethoven), han conduït, en no poques ocasions, a banalitzar els moviments socials i treballs tècnic-científics enfocats al seu respecte i protecció. Qui no ha escoltat o llegit allò de “com anem a deixar de construir aquest –el lector pot posar ací la infraestructura que desitge- per un pardalet”?

 

SEO3

Abellererol europeu (Merops apiaster). Fotografia de Pablo Vera

 

No obstant açò, aquells que tenim pardals en el cap, tant real com figuradament, per regla general la tenim igualment sembrada d’hàbitats, insectes, plantes, rèptils i mamífers. Els nostres pardals nidifiquen en llocs molt concrets, fugen dels predadores, cerquen configuracions adequades d’hàbitat i s’alimenten en vol o entre la vegetació de tipus de preses molt concrets. Tal vegada per açò ens faça mal el cap de tant en tant.

 

Tenir biodiversitat i ecosistemes en el cap no és ni molt menys un mal endèmic dels ornitòlegs. Afortunadament. En els últims 50 anys cada vegada més associacions obrin les seues mires de treball cap allò ecosistèmic. I no és precisament a causa d’un canvi en el coneixement. El panorama ambiental ha canviat molt des d’aquells anys, i les organitzacions ambientals han sabut sumar-se al canvi apostant per augmentar notablement el seu perfil tècnic. Han sabut mantenir la seua capacitat crítica, però al mateix temps oferint rigor i compromís amb la societat. Només d’aquesta manera es pot actuar proactivament i proposar mesures contra, per exemple, el canvi climàtic, o oferir solucions alternatives a projectes que generen agressions al medi natural o a l’entramat social que viu intrínsecament relacionat amb la natura, com agricultors, ramaders o pescadors.

 

SEO2

www.seo.org

 

En aquest sentit, per a aquells que tenim pardals, hàbitats, paisatges i gent en el cap, SEO/BirdLife, la Societat Espanyola d’Ornitologia, l’ONG conservacionista més antiga d’Espanya, suposa un clar referent. Permeteu-me que presente a aquesta gran família de la qual forme part, primer com a voluntari, després com a soci, i des de fa uns anys, a més de tot l’anterior, també aportant el meu gra d’arena des del punt de vista tècnic. Des de 1954, any de la seua fundació, les milers de persones que formen part de SEO/BirdLife (socis, voluntaris, treballadors, simpatitzants), es dediquen amb tota la seua obstinació a conservar les aus i els seus hàbitats. Però si alguna cosa ens distingeix com a societat és el ferm compromís amb la resta d’ella (no oblidem que el patrimoni natural és una cessió de tots els nostres pares i futura cessió a tots els nostres fills), i pel tremend rigor i caràcter tècnic de qualsevol treball desenvolupat.

 

SEO/BirdLife és el reflex del panorama de la conservació en l’actualitat. En cadascun de les seues accions i iniciatives es manifesta que no solament són aus l’única cosa que importa. Les aus formen part d’ecosistemes, per la qual cosa fomentar, conservar i conscienciar sobre ells és la base per a la conservació efectiva de les aus. En cas contrari, com es poden aplicar mesures de conservació per la bosqueta pàl·lida oriental sense tenir en compte la dinàmica fluvial, de l’abellerol sense comptar amb la disponibilitat d’abelles, abellots i borinots, o del tallarol trencamates sense comptar amb la dinàmica de successió de la vegetació preforestal mediterrània?

 

SEO1

Femella de xibec o ànec colorit (Netta rufina) amb els seus pollets. Fotografia de Pablo Vera

 

Fruit de la seua visió multidisciplinària i el seu caràcter tècnic, les organitzacions ambientals han crescut establint col·laboracions i suports amb universitats i entitats científiques. I com els exemples sobre el paper no valen per a (quasi) res, cite uns exemples. A peu de camp, amb l’objectiu de millorar les poblacions del gall fer cantàbric, les principals accions es dirigeixen a la recuperació del nabiu i conservació i millora del seu hàbitat, gestionant la vegetació per a fomentar estats madurs de rouredes i fagedes. D’altra banda, sent la qualitat de l’aigua la principal amenaça per a la biodiversitat de l’Albufera, és el seguiment conjunt de vegetació aquàtica, peixos i aus el que dóna les claus per a mantenir les prades de macròfits submergits que són l’aliment d’aus d’interès com el xibec o la fotja vulgar. No podem oblidar altres iniciatives demostratives d’agricultura ecològica combinades amb conservació d’aus i flora estepàries en la reserva ornitològica del Planerón i en aiguamolls en el cas de la reserva ornitològica de Riet Vell. Al cap i a la fi, es tracta de conservar ecosistemes i persones.

 

Però també cadascun de nosaltres som usuaris del medi natural. Per açò, la cerca, desenvolupament i posada en pràctica d’alternatives sostenibles a la convivència entre societat i natura són fonamentals, prova d’açò són projectes per al desenvolupament rural sostenible, com el turisme ornitològic, etiquetats de productes de la Xarxa Natura i/o que promouen i conserven la biodiversitat, etc.

 

SEO4

Avitarda o pioc salvatge (Otis tarda). Fotografia de Pablo Vera

 

Tal vegada, després d’entendre com el gall fer cantàbric depèn del nabiu, l’ànec colorit dels cicles biològics de les plantes submergides i els macroinvertebrats aquàtics que en elles es refugien, o de com una gestió agrícola sostenible pot permetre una producció de qualitat mantenint poblacions de fumarells cariblancs, avitardes o sisons, quedarà demostrat que, sens dubte, els ornitòlogues tenim el cap ple de pardals, però ningú podrà dir que no tenim els peus en la terra.

Biòleg per (de)formació i màster en biodiversitat. Tècnic de SEO/BirdLife
Vaig treballar com a botànic però se’m va omplir el cap de pardals. No sé què és el temps lliure i mai use la pinta. Patisc els efectes psicològics de “Tiburón” i no puc banyar-me en llocs on no em veig els peus. Em pregunte com s’aconsegueixen foradar les olives, ficar anxova dins i tornar a tapar-les.

Send this to a friend