Suculent jardí (II)

Una de les qualitats que més ens agrada de les suculentes és que són molt fàcil de reproduir mitjançant esqueixos. També és possible fer-ho per llavors, però l’experiència ens ha ensenyat que el mètode més segur i ràpid és fer-ho a partir d’un tros de la planta, ja siga una fulla, un tall de la tija o separant un brot de la base. Hui anem a contar-vos com ho fem nosaltres, i encara que poden haver lleugeres diferències segons el clima i la regió, aquests consells bàsics us poden servir per a multiplicar les vostres plantes.

El moment ideal per a reproduir les suculentes depèn del clima –nosaltres ho fem al llarg de tot l’any, tret de l’hivern– però el moment propici és quan s’apropa el final del període de repòs de la planta o durant la temporada de creixement, que generalment és a la primavera.

Atzavara, aeonium, semprevives i altres suculentes al jardí

Escollir l’esqueix: decisions preliminars

El gènere i espècie de la planta determina el tipus d’esqueix que es pot fer. Com hi ha moltes varietats de plantes crasses, a continuació us contem com procedir amb algunes de les més conegudes:

– La majoria de sedums, graptopetalum i echeveries es reprodueixen molt bé per esqueixos de fulles.
– Per a multiplicar aeoniums, cal prendre un tros de tija o una roseta amb un poc de base. De les seues fulles mai hem aconseguit una nova planta.
– Hawortias i sempervivum emeten fillols que es converteixen en noves plantes, i se separen de la mare.
– Les atzavares varien molt segons l’espècie. En algunes separarem els fillos que naixen a la base de la planta mentre que en altres les noves plantetes apareixen en les vares florals.

Refillols d’Agave americana, o atzavara, a la vara floral

Un refillol caigut de la planta

Quan no sabem amb exactitud quin tipus d’esqueix funcionarà millor per a la nostra planta, podem guiar-nos per la seua morfologia i experimentar. En general, les plantes que produeixen fillols es multipliquen molt bé separant els nous rebrots; les que tenen forma de roseta i fulles carnoses es reprodueixen bé per esqueixos de fulla, i si no es dóna cap d’aquestes circumstàncies, cal optar per plantar estaques de la tija de la planta.

Esqueixos de fulla

Algunes plantes es multipliquen amb tanta facilitat que es propaguen elles mateixa quan una fulla cau sobre el substrat. Nosaltres ho descobrirem per casualitat, quan observàrem que al test del nostre graptopetalum apareixien noves plantetes sense fer res. Aprofitàrem aquest descobriment i ara tenim nous exemplars de graptopetalum per tot el jardí.

Esqueix de fulla d’un Graptopetalum

Si vols provar, per propagar la teua suculenta pots utilitzar algunes de les fulles i tan sols has de separar-les de la tija amb suavitat, i estirar d’ella fins desprendre-la. La fulla ha de separar-se netament o no servirà. Si la part que s’uneix a la tija es trenca, tira la fulla i torna a provar. Diposita la fulla sobre el substrat, i procura que la zona en què estava unida a la tija estiga ara en contacte amb la terra. Cal tenir en compte que per aquest punt eixiran les noves arrels.

Noves arrels i nova planta en un esqueix de fulla

Esqueixos de tija

Per a fer esqueixos de tija has de tallar una porció de la mateixa i plantar-la afonant-la uns tres centímetres dins la terra. Pots soterrar trossos que s’hagen trencat o després, però és més convenient i segur utilitzar tisores per tal que el tall siga net.

Passes per a fer un esqueix de tija en un Senecio

Multiplicació per refillols

Els refillols o rebrots són noves plantetes que broten en la base o en les branques de la planta mare i que permeten la reproducció. Si els refillols apareixen a la base s’han de separar amb una mica de l’arrel i plantar-los soterrant aquestes arrels. Si són refillols aeris, els tallarem deixant dos o tres centímetres de tija que soterrarem al nou test.

Refillols d’Aeonium gomerense

Manteniment i rec dels esqueixos

Una vegada plantats els esqueixos, els deixarem en un lloc on estiguen protegits del sol directe i no els regarem fins que tinguen arrels. La clau de l’èxit està en no regar, ja que les noves plantetes tenen suficients reserves per a sobreviure fins a arrelar. Tindran prou amb la humitat de l’aire, i el substrat mullat només augmentaria les possibilitats de podriment. Sols en cas de climes secs es convenient ruixar l’esqueix amb aigua polvoritzada, però sense mullar excessivament. Passaran algunes setmanes fins que es formen noves arrels i, de seguida, començaran a créixer.

Rosetes d’Aeonium

Tota aquesta informació prové de la nostra experiència personal. Segurament es poden utilitzar altres mètodes i les cures seran lleugerament diferents en un altre clima o entorn. Aquestes són les tècniques que a nosaltres ens funcionen i, si vius a València o en un lloc amb clima mediterrani, és probable que també a tu et servisquen.