STOP! Açò no és paella!
Inés Perales, la bloguera d’Espores, ens descobreix els secrets botànics de la paella. D’on ve el que mengem? Ens ho preguntem prou sovint? Ella creu que no, per això, en aquestes dates tan valencianes ens dedica aquest curiós article. Feliç dia de Sant Josep!
Per alguna misteriosa raó, el plat espanyol de referència és la paella. Vages on vages cuinen paella. Fa poc vaig estar a França i preparaven paella a una paradeta, encara que el cuiner la remenava com si fóra arròs caldós. A pesar de confessar-me seguidora de l’arròs al forn no m’agrada veure les aberracions culinàries que pateix aquest plat.
Paella amb boquerons. Imatge de Los Replicantes
Veiem els ingredients vegetals de la paella, però amb nom científics, que aquest és el blog del Jardí Botànic de la Universitat de València. Me’n deixaré alguns i parlaré d’altres que vosaltres no useu, però com ja sabem, la millor paella sempre és la d’alguna mare/iaia de la nostra família per això, faré honor a eixa mare/iaia seguint la seua recepta. Deixaré de costat l’origen dels productes que no són vegetals així que no feu la recepta sols amb estes espècies botàniques perquè el resultat no serà paella valenciana, sinó un desastre.
La llista de la compra d’un botànic
– Olea europea. l’olivera ens dóna l’oli per al sofregit i la cullera de fusta amb què, si sou molt fonamentslistes, haurem d’usar per menjar-nos-la i rascar el socarrat sense ratllar la paella.
– Phaseolus vulgaris, bajoqueta. La varietat roget no està enregistrada però té unes taques característiques. Pregunta al verdurer, ell ho sap!
– Cynara scolymus: la carxofa
– Phaseolus lunatus: el garrofó o fesols de la pelaïlla. El seu conreu està en perill, sols queden una dotzena d’agricultors que se’n dediquen a la nostra comunitat per això intenten, per protegir-lo, crear una denominació d’origen, tal i com expica Josep Rosselló a l’article dedica a aquest fesol tan nostre en la revista Mètode.
Afegint el roget. Imatge de wikipaella
– Lycopersium sculentum: usa les tomaques que se t’han fet un poc blanetes per ratllar-les. Ací no es tira res!
– Allium sativum: all
– Oryza sativa japonica: l’arròs, hi ha dues gran agrupacions, els de la subespècie japonica son rodonets com els nostres mentre que la subespècie indica és allargada, com el basmati.
– Crocus sativa: safrà per donar coloret
– Capsicum anvum: pebrera
– Rosmarinus officinalis: una branqueta de romer
– Citrus limon: deixa que cadascú trie si vol escórrer llima o no al seu plat o sector de paella.
Passos a seguir
Començarem per encendre un bon foc, deixar que faça brasa i convèncer algú que tinga ganes de suar i proveir-nos de cervesa ben fresca i aperitius. Aconseguit un foc uniforme posarem la paella al trípode i afegirem l’oli d’oliva cobrint dos terços de la superfície de la paella. Si l’oli està calent, és el moment d’afegir la carn. Si vols posar-li fetge, espera’t al final.
Imatge de wikipaella
A continuació, fregim la verdura: bajoqueta, garrofó i la carxofa i després la tomaca amb l’all picat i la pebrera. No oblides afegir la sal poc a poc: un pessic a la carn, un altre a la verdura… El pas següent és de la paciència. Perquè l’arròs estiga saborós hem de fer un bon caldo per això afegirem aigua (tres vegades i un poc més aigua que arròs) i la deixarem bullir uns 30 o 40 minuts, sense pressa. Quan el caldo estiga bo de sal i ben gustós, afegirem l’arròs i el deixarem coure uns 20 minuts. Si t’agrada mes grogueta, afig safrà! i tot el món sabrà que vas dinar paella en mirar-te els dits.
Recorda que la paella no s’ha de remenar i que com més fina i regular siga la capa d’arròs, més bona estarà. Mentres bull el caldo amb l’arròs, afig la branqueta de romer. Tingues el detall de no agarrar-lo de la vora de cap camí perquè no estiga molt exposat a l’orina dels gossos. Deixa-la reposar un minuts i a menjar!
La llima facilita la digestió. Imatge de wikipaella
Les millors paelles sempre són les de les mares o iaies que n’han fet centenars així que si no t’ix massa bona, no et frustres, es qüestió de fer-ne moltes. De les paelles bones mai en sobra.
La paella de sempre, com mai
Ja fa uns mesos que @EugeniAlemany va encetar la seua pròpia missió: aconseguir una emoticona de la paella entre les emoticones del Whatsapp. Per fer-ho, ha trobat el suport de la marca d’arròs La Fallera i està disposat a fer aplegar a Sillicon Valley aquesta reivindicació.
Simulacre, així quedaria la icona de la paella
Si hi ha creïlles fregides i cues de gamba arrebossades… perquè no una paella? I així, ha iniciat una campanya mediàtica. Si vols donar-li suport, sols has d’entrar a la pàgina change.org, informar-te bé i decidir si signar o no.
Emoticona proposada a Whatsapp. Fes clic a la imatge per explorar el hashtag
Emoticona de LINE
Però no podem tancar l’article sense parlar-vos del projecte wikipaella, una associació sense ànim de lucre per al coneixement i reconeixement de les autèntiques paelles. En aquesta pàgina se certifiquen el ingredients de les paelles vertaderes i es classifiquen segons les freqüències d’ús. També pots conèixer els millors restaurants o compartir la teua recepta.
Eugeni està un poc fart de veure aberracions en la paella així que espere haver-lo deixat un poc més tranquil amb aquest article. I si demà, dia de Sant Josep, s’animeu a cuinar una paella, no li demaneu al verdurer els ingredients en llatí… Com a curiositat està bé però m’agradaria que seguires caient-li bé.
