Qüestió d’agalles
Els arbres del bosc, els fruiters, les plantes ornamentals i la major part dels vegetals pateixen unes deformacions anomenades agalles produïdes per organismes diferents, un món complicat i molt específic que abordarem amb un parell d’agalles.
Diuen que hi ha alguns arbres que no es planten sinó que s’hereten. Les alzines per exemple, són exemplars amb un creixement tan lent que no podem percebre de la mateixa manera que gaudim de l’obertura d’una flor al vespre, però els processos biològics que els fan possible estan més que controlats per la genètica i el metabolisme. No obstant, més sovint del que podem pensar, alguns factors externs com els herbicides hormonals o el microorganismes patògens alteren estos processos.
Imatge de www.flickr.com/photos/slimjim/
Quan les cèl•lules augmenten massa la seua grandària parlem d’hiperplàsia mentre que, si la divisió cel•lular s’estimula, la multiplicació és excessiva i el número de cèl•lules es dispara parlem d’hipertròfia. Però no et preocupes massa pels tecnicismes, intentarem evitar-los o explicar de la forma més senzilla possible què signifiquen.
La hipertròfia i la hiperplàsia vegetals provoquen el creixement deforme dels teixits la qual cosa dóna lloc a estructures com les agalles que analitzarem amb més detall per explicar com es formen i quines són les conseqüències o usos.
Les agalles són reaccions del teixit vegetal a l’atac d’un insecte, nematode o bacteri i el nou òrgan dóna allotjament a aquests organismes. El creixement normal de la planta es veu alterat des del punt de la picadura cap amunt, en el sentit de la saba. La forma i estructura de l’agalla és tan concreta que moltes vegades s’usa per identificar l’espècie que l’ha provocada, mostra d’una relació evolutiva molt estreta.
Granera de bruixa, tipus d’agalla
Poden estar presents en les fulles, tant al anvers com al revers com és el cas de la vinya, els pèls de les fulles s’hipertrofien i esdevenen globulars, gruixuts, allargats i formen una massa per l’interior de la qual es mouen els àcars Colomerus vitis. La massa de pèls és de color marró rogent i provoca l’inflament del anvers de la fulla.
Erinosi de la vinya.
També es formen agalles al tronc i a les branques dels arbres: amb una forma esfèrica i endurides externament, aquests òrgans estan buits i recoberts internament per cèl•lules nutritives per als àcars de les gemmes de les pruneres o Acalitus phloeocoptes. Les gemmes són altres teixits víctimes de l’atac dels eriòfids, com es coneix als organismes que provoquen agalles. Aquest és el cas dels avellaners, les gemmes de les quals allotgen a Phytocoptella avellanae qui provoca l’engruiximent, una coloració rogenta i la caiguda de la fulla, que no torna a eixir.
Gemmes de prunera. Imatge de www.phytoma.com/index.php?referer=index
I tampoc les arrels queden exemptes de l’aparició d’agalles: el coleòpter Saperda populnea fa l’agost als boscos encara que no actua sobre les coníferes. Alguns nematodes, al seu torn, es desplacen pel substrat fins trobar el punt de l’arrel més adequat on allotjar-se i alimentar-se. Tant és així que la femella passa allí la resta de la seua vida.
Sembla impossible que aquestes estructures siguen d’utilitat però les agalles són reservori de parasitoides, insectes que desenvolupen les seues larves en l’interior de les fases immadures d’un hoste artròpode i que el control biològic de plagues fa servir per regular poblacions d’organismes i evitar així l’ús d’insecticides o productes químics que són substituïts per enemics naturals.
Imatge de www.flickr.com/photos/thelotuscarroll/
Segons els metges, els excessos mai són bons per això més endavant prepararé un altre article en què us presentaré algunes de les malalties o malformacions conseqüència del creixement cel•lular per defecte o de la reducció del número cel•lular. Encara que com diuen les dones majors: perquè hi haja prou n’ha de sobrar, crec que mai sabrem on queda el terme mig.
No és cap novetat que la vida d’alguns és una lacra per altres i no cal mirar molt lluny per trobar-ne exemples. La justícia és una utopia en la natura perquè sobreviure és qüestió d’agalles.
Imatge de capçalera de www.facebook.com/encyclopediaoflife/timeline
