Plantes

21 abr. 2015

La seducció de l’herba de la Pampa

Imatge de TANAKA Juuyoh

Tania Company és ambientòloga i coneix molt bé el nostre herbari. Hui s’estrena a Espores amb un article sobre seduccions botàniques amb què ens informa sobre l’herba de la Pampa. Una invasora amb plomalls que avança gràcies a la seua bellesa i biologia. 

Aquesta atractiva gramínia que adorna els jardins mes distingits s’ha servit de la seua bellesa i rusticitat per viatjar al voltant del món, envaint ambients naturals d’un alt valor ecològic Com tallar les ales a aquesta aventurera?

 

02D20357

 

Cortaderia selloana es una gramínia robusta de fins a 4m d’altura provinent d’Amèrica del sud i que s’ha convertit en una planta invasora en moltes regions del món com Califòrnia, Hawaii, Sud-Àfrica, Austràlia, Itàlia, França, Gran Bretanya y Portugal. A Espanya, es troba en moltes regions i és un problema a la cornisa Cantàbrica i a la regió Mediterrània. Però, quins factors han portat a Cortaderia a convertir-se en tota una cosmopolita?

No es qüestió de sort
Com moltes altres invasores, l’herba de la Pampa començà el seu viatge acompanyada per l’ésser humà, la gran quantitat d’usos que se li atribueixen als seus països d’origen propiciaren la seua arribada a Europa. Alguns d’aquestos són la construcció de teulades, l’elaboració de cistells i barrets, el seu ús en medicina infantil per a alleujar la febra, el seu interès ornamental i la seu capacitat fixadora de talussos inestables.

 

b

Llavors de Cortaderia dispersades pel vent

 

Així, al segle XIX, va ser introduïda a Europa com a planta ornamental per als jardins i fixadora del terreny en obres d’enginyeria, ja que era capaç de penetrar fins a un metre de profunditat al sòl.

 

Vaig volant!
Cortaderia floreix entre juliol i octubre i es pol·linitzada pel vent. Una vegada establida, viu entre deu i quinze anys durant els quals pot produir milions de llavors, perfectament equipades per ser desplaçades pel vent a distàncies de diversos kilòmetres!

 

c

 

Es una planta molt rústica i que es defensa amb molta valentia de las agressions externes, així, evita l’atac d’herbívors gràcies a unes agulles de silici situades a les seues fulles que provoquen un gran desgast dentari en aquestos. A més, disposa de mecanismes d’optimització de l’aigua; en períodes de escassetat redueix la seua part aèria i concentra totes les seues energies en l’augment del creixement radicular.

 

Però és tan bonica…
Molts es pregunten, però quin mal pot fer aquesta bonica planta? Perquè no deuria tindre-la al meu jardí? El problema es que Cortaderia està envaint hàbitats d’un gran interès i desplaçant a les especies autòctones donada la seua gran eficàcia competidora. A la Comunitat Valenciana, ocupa un hàbitat considerat d’interès segons la Directiva Hàbitats: 2190 Depressions intradunars humides.

 

d

Detall de llavors de Cortaderia germinades en agar-agar

 

Un dels secrets del seu èxit es la seua gran capacitat germinativa, es capaç de desenvolupar-se en un gran ventall de condicions, no li molesta la salinitat ni l’obscuritat i li agraden tant les altes como les baixes temperatures. Per això, una vegada al sòl, germina de forma massiva ocupant tot l’espai i impedint el desenvolupament d’altres especies, monopolitzant així el paisatge.

 

Sense abandonament no hi ha invasió
Des del Banc de germoplasma, s’ha treballat en conèixer millor les exigències d’aquesta viatgera per a poder frenar la seua invasió. Seguint la seua pista, hem vist que part de la culpa la tenen l’abandó de terres agrícoles i la mala gestió de les voreres de camins.

 

e

Cortaderia selloana te una gran dependència de las pertorbacions, las plàntules joves tenen dificultats per a establir-se en ecosistemes en bon estat. Allí on la podem veure, solem trobar moltes altres espècies invasores i podem detectar ràpidament que el terreny ha sigut modificat per l’esser humà al seu profit i desprès abandonat.

 

dscn25531

Detall de llavors de Cortaderia germinades en una mostra de sòl

Les característiques d’aquest terreny, dificulten l’establiment de les especies autòctones que allí vivien i deixen via lliure a l’herba de la Pampa, que ocupa tot l’espai abans que es puga desenvolupar qualsevol altra espècie.

Solucions: educació i esforç comú
Al món en constant creixement en què vivim, es difícil reduir les pertorbacions. La majoria de pràctiques en nom del desenvolupament posen a la natura al servici de l’ésser humà sense preocupar-se per les seues necessitats.

 

 ISS 3074 02998

Mentre tot això es posa al seu lloc, des de les nostres cases podem lluitar contra les invasions biològiques, sols tenim que conèixer la llista d’espècies invasores i evitar-les als nostres jardins. Us deixe el Catàleg Espanyol d’Especies Exòtiques Invasores d’Espanya

Si plantem especies autòctones als nostres jardins, veurem que creixen amb molt més vigor i que necessiten de menys cures i a més, contribueixen a lluitar contra les invasions biològiques i la pèrdua de biodiversitat!

Etiquetes
Licenciada en ciencies ambientals. Treballe com herborista-recolectora-horticultora, destil·ladora i apicultora
Si tinguera temps lliure m'agradaria llegir, crear un herbari, les excursions per la muntanya i les dances tradicionals. Admire el foc de les xemeneies i mai he comprès la borsa, les accions i el mercat de valors. M'esmussen els pals dels gelats en la boca
Send this to a friend