El gust per les males herbes

Als conreus de tot el món hi ha una guerra contra les males herbes, però aquestes pioneres molts guarden secrets: posseeixen propietats medicinals i nutritives, ofereixen informació sobre la qualitat del sòl i poden actuar com a controladors de plagues i malalties als conreus. A pesar de totes estes utilitats, hui us parlarem de com introduir-les a la nostra cuina.

Fins i tot als terrenys més desoladors, la primavera desperta amb la seua arribada una aquarel·la de colors. El coneixement i respecte per aquesta diversitat, pot portar als nostres plats les amanides silvestres més exòtiques que mai hàgem imaginat. Transformant aquestes salvatges en verdures i condiments, canviarem la nostra percepció i tindrem, fins i tot, ganes de propiciar la seua introducció als nostres jardins.

De la terra al plat
Atents a l’inici de la primavera! Per a composar aquestes amanides hem de recol·lectar els brots abans de la floració, ja que després, el seu sabor amarg o àcid s’accentua. A més, a l’hivern o l’ inici de la primavera, la majoria de les plantes son pobres en alcaloides, substància activa que pot ser tòxica.

Amanida molt corrent

Cada planta té un sabor particular, per això, amb un poc de pràctica aconseguirem la mescla que més plau al nostre paladar, combinant dolços, àcids, amargs, picants, i per què no, afegint flors que tots coneixem com la caputxina, la violeta o la rosa.

Instruccions

Quan eixim a collir, portarem amb nosaltres una cistella amb diverses bosses de paper; cal evitar el plàstic, ja que escalfa les plantes i les marceix. La recol·lecta és farà amb tisores per no provocar ferides als teixits vegetals. És important, seleccionar les fulles de millor qualitat i evitar aquelles que estiguen malmeses o amb símptomes visibles d’alguna malaltia. I sobretot, hem de garantir que el nostre pas no ha estat nociu per a la futura reproducció de la planta, recol·lectant amb moderació.

Per recol.lectar les adventícies de l’amanida cal portar una bossa de paper i unes tisores

Una vegada arribem a casa amb la nostra collita, rentarem l’amanida amb aigua i vinagre i verificarem que no hi ha cap intrús. Per a mesclar d’una forma més efectiva els diferents sabors podem picar tot i mesclar-ho amb una bona vinagreta i ¡llest!

Les protagonistes d’ aquesta història
Per a presentar a les nostres saborosos models explicarem el sabor que ens inspira cadascuna. La mescla de tots aquestos matisos en la proporció adequada permetrà obtenir una amanida amb un gust exquisit.

Rumex acetosa

L’agrella comú (Rumex acetosa) és una planta vivaç que pot arribar fins a un metre d’ alçada, té un sabor i un olor àcids i la seua textura és molt fina. El problema d’ aquesta deliciosa planta és que conté àcid oxàlic, el qual pot produir pedres al ronyó, a més d’ altres efectes adversos; per tant, deurem consumir-la amb moderació. La famosa borratja (Borago officinalis) és una planta anual amb port dret i fulles molt piloses, la seua flor és morada. Té una textura rugosa, per la qual cosa cal fregar-la bé amb aigua abans de consumir-la perquè sigui més agradable. El seu gust recorda al del cogombre i les seues flors són decoratives en amanides.

Borratja llesta per a ser collida. Imatge de Victor M. Vicente Selvas

I qui no coneix l’ortiga (Urtica dioica)? Aquesta enemiga dels horticultors és una de les plantes verdes terrestres més rica en proteïnes i conté més ferro que els espinacs. El seu sabor és molt particular, té una lleugera semblança amb el peix però és més suau. La seua textura, com bé sabem, és urticant, per això, com amb la borratja, haurem de fregar-la bé amb aigua i l’ajuda d’ uns guants. Us ha picat l’ortiga? No passa res, les fulles del plantatge menor (Plantago lanceolata) a més de calmar el picor són boníssimes en amanida, el seu sabor és pareix al del xampinyó i té una textura un poc grossera.

La malva comú (Malva sylvestris), gran estrella de los voreres de camins, es caracteritza pel color malva de les seues flors. No té molt de sabor, però la seua textura és suau i un poc grassa. Les seues flors donaran una mica de color a les amanides.

Urtica dioica

Plantago lanceolata

Si t’agrada el picant, et presento la Pimpinella menor (Sanguisorba minor), que encara que té una textura seca, el seu sabor a nou verda, amb un toc picant, la converteix en un condiment perfecte per a les vinagretes.

La romàntica bossa de pastor (Capsella bursa-pastoris), amb llavors en forma de cor, té un sabor molt semblant al créixens i una textura fina. La rosella (Papaver rhoeas), que adorna els nostres paisatges amb un vermell passió, encara que és un poc pilosa té un sabor molt agradable. Les seues flors decoren les amanides i els seus fruits en forma de càpsula saben a avellana.

Sanguisorba minor

I com no, la dent de lleó (Taraxacum officinale) que a més de les seues propietats depuratives, ofereix el toc amarg que faltava a la nostra amanida. Les seues fulles son molt fines i agradables. Mitjançant fermentació dels capítols florals podem fer un vi molt apreciat, però aquesta ja és una altra història …

Però, compte!
Tot això sona molt bé, però abans de llançar-nos al camp per a omplir la nostra nevera, hem de prendre algunes precaucions. Primerament, hem d’assegurar que el lloc de recol·lecció no ha patit tractaments químics i està lliure de contaminants; per això, recol·lectar al nostre propi jardí és una opció molt recomanable. En segon lloc, en recol·lectar una planta hem d’estar 100% segurs que és la correcta. La natura amaga tantes delícies com trampes, i les confusions amb plantes tòxiques poden ser fatals. Per evitar males sorpreses, és obligatori sortir acompanyat d’un llibre d’identificació. Una altra alternativa és determinar les plantes, gràcies a la flor, en un conreu proper a la nostra casa i esperar la primavera següent per a recol·lectar els brots.

Taraxacum officinal. Imatge de Harry Rose 

Les plantes presentades són sols un xicotet exemple de tot el que podem trobar als camps de conreu, us anime a conèixer-les millor i a difondre els vostres coneixements. No hi ha manera més gustosa de gaudir de la primavera!

Bon appétit!