Etnobotànica Plantes

25 març 2018

Flora pasqüera

Gustavo Morán, Panoramio (Wikimedia Commons)

La Setmana Santa se celebra en tots els països on el cristianisme està present per a commemorar la Passió, Mort i Resurrecció de Jesucrist. Comença amb el Diumenge de Rams i finalitza amb el Diumenge de Resurrecció. Les dates són variables però sempre entre el 22 de març i el 25 d'abril. A Espanya hi ha moltes localitats que viuen aquesta Setmana Santa amb molta devoció. Així, per exemple, la Setmana Santa de Valladolid està proposada per a ser considerada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat des de 2014. Durant aquests dies, nombrosos passos, també anomenats andes o trons, ixen als carrers en processó. Van adornats amb flors? Hi ha algun dia en què la fulla de la palmera té un protagonisme especial?

La Setmana Santa comença amb el Diumenge de Rams, dia en què es commemora l’entrada de Jesucrist a Jerusalem a una setmana de la seua mort. Al llarg dels set dies següents nombroses confraries, repartides per tota la geografia espanyola, trauen al carrer els seus passos, celebrant així algun moment concret de la Passió, Mort i Resurrecció de Jesucrist. En totes aquestes celebracions estan presents les plantes formant part de la simbologia. Per tant, no són espècies triades a l’atzar ni per temporada, sinó espècies determinades que tenen un significat concret.

Giotto Entry into Jerusalem wikimediaEntrada de Jesús a Jerusalem, de Giotto, a la Capella Scrovegni de Padua.

Tradicionalment, quan els reis de la zona del Mediterrani entraven en una ciutat se’ls rebia amb mantells, fulles de palmera i branques d’olivera al terra, de manera que els seus peus i les seues muntures caminaven pel sòl entapissat. En el Cristianisme, Jesucrist entra a Jerusalem amb el reconeixement d’un rei aclamat sobre un burret que mai ha sigut muntat.

Fulles de palmera i branques d’olivera

El Diumenge de Rams, dia en el qual Jesucrist va entrar a Jerusalem muntat en un burret, el camí estava cobert de fulles de palma i branques d’olivera. Tots els anys es realitza una processó que commemora aquest dia. Els assistents porten una fulla de palmera. Des de l’origen d’aquest costum, la preparació de la fulla de palmera associada ha anat canviant en la zona mediterrània. En l’Edat Mitjana es va començar a utilitzar la palma blanca, de manera que avui dia les persones que acudeixen a la processó porten una palma blanca treballada per a aquest dia. Hi ha registres que indiquen que ja en el s. XV, la ciutat d’Elx exportava palmes blancs diferents ciutats espanyoles i d’Europa.

Palmeral Elx Pablo Sanchez flickrPhoenix dactilyfera L. al palmeral Elx (València). / Pablo Sánchez (Flickr)

La palma blanca és una fulla de palmera datilera (Phoenix dactilyfera L.) la producció del qual a Espanya és quasi íntegrament il·licitana. A Elx es manté la tradició de l’elaboració de la palma blanca a partir d’una tècnica que es passa de generació en generació. Aquesta pràctica té quatre passos bàsics:

1. Lligat: des de principis de desembre i fins a la primera setmana de juny, les fulles noves es lliguen formant un con, d’aquesta forma queden protegides de la llum.

2. Encaputxat: el con de fulles noves es tapa amb una estructura cònica negra deixant una obertura a dalt perquè no verdegen. Aquest procés dura des del Diumenge de Rams fins a finals d’agost.

3. Recol·lecció: el palmerer retira les caputxes i talla les fulles blanques, sense danyar la palmera. Aquest procés dura des de setembre fins al Diumenge de Rams.

4. Neteja i tractament: les fulles, després de classificar-les per grandàries, es posen en una càmera per a la seua conservació. El color groc molt pàl·lid s’aconsegueix amb un raspallat i un bany en piscina per al seu blanquejat.

Palmas monica burjassotOKPalmes blanques llises i treballades. Cortesia de Flores y Plantas Mònica, Mercat de Burjassot (València).

Els artesans d’Elx treballen la palma blanca. Per a això es realitzen trenats i cosits a mà, cercant dissenys i formes originals. Aquest treball solen realitzar-lo les dones, anomenades popularment rizadoras. Les palmes poden mesurar des de 5 cm a 3 m. Les més senzilles són llises, però les hi ha treballades, adornades amb solapa (12-15 cm) i model llorer (25-40 cm). Cada any es fabriquen més de 200.000 palmes blanques, moltes de les quals (aproximadament el 70 %) s’exporten. A Elx la processó del Diumenge de Rams està considerada Festa d’Interès Turístic Nacional des de 1997.

Palma trabajada monicaOKPalmes blanques treballades. Cortesia de Flores y Plantas Mònica, Mercat de Burjassot (València).

En altres països del món s’empren fulles d’altres palmeres, sent molt comú l’ús de fulles de la palma de cera (Ceroxylon quindiuense H. Wendl. ex H. Karst.). Aquesta espècie és molt utilitzada en els Estats Units i el Canadà i el seu consum ve de plantacions sostenibles. En països com Colòmbia i l’Equador, l’ús d’aquesta espècie està prohibit per temes mediambientals i se substitueix per branquetes de capulí (Prunus sertotina Ehrh.) i de presseguer, o també per dacsa o blat. A Perú i Mèxic sí s’utilitza la palma de cera.

També el Diumenge de Rams es reparteixen branques d’olivera. Les branques d’aquesta espècie, Olea europea L., simbolitzen la victòria, i en aquest dia tan assenyalat fan referència a la resurrecció.

olivo900Olea europea L. Foto realitzada a Benilloba (Alacant). / C. López Valiente

El Diumenge de Rams se celebra la processó abans de la missa, per a la benedicció de les palmes i les branques d’olivera dels assistents. Després de tota la cerimònia els fidels les porten a casa. Segons l’Església, no ha de considerar-se com a fetitxe, amulet, raons màgiques, terapèutiques o supersticioses, sinó com un testimoni de fe en Jesucrist.

Flors en els passos

Els trons, andes o passos de la Setmana Santa van adornats de flor fresca. Hi ha una elecció dels colors molt acurada: la sang vessada es representa amb clavells rojos, el sofriment amb lliris morats, la puresa de la Verge amb roses, clavells, gladiols i fins i tot orquídies tot en color blanc. Aquests tres colors van ressaltats amb fulles verdes de pi, heura o llorer. Per tant, segons el pas, la confraria, la representació d’un Crist o d’una Verge o del moment escenificat, els colors i formes de les plantes cobren protagonisme. Avui dia les flors més demandades són clavell i lliri. El clavell, Dianthus caryophyllus, i el lliri morat, Iris germanica L.

lirio900Iris germánica L. Foto realitzada a Alcoleja (Alacant). / C. López Valiente

clavelDianthus caryophyllus. Cortesía Feliu Flor Cortada, València.

Respecte a la col·locació, també hi ha una tradició a respectar. En les cantonades dels trons se solen col·locar pitxers, igual que en els laterals. Els arranjaments acabats en punta simbolitzen puresa i silenci.

Etiquetes
Doctora en ciències biològiques per la UV i màster oficial de Nutrició i Salut per la UOC.
Sóc professora de secundària a l'IES CLOT de València, fanàtica de les novel·les de Stephen King, de la marxa nòrdica i del senderisme en família i sobretot, nadadora, molt nadadora.

Send this to a friend