Temps difícils per al naixement d’un hort
Ja fa temps que ens vam adonar que en qualsevol espai en el qual conviuen persones, però potser més a les ciutats grans, cobren una gran importància els entorns col·laboratius associats a la naturalesa. Perquè a les ciutats moltes vegades falten totes dues coses, contacte i verd. No obstant això, aconseguir aquest context no sol ser fàcil ni apareix de manera espontània.
En Espores us contem la història de de el barri d'Orriols i de l'objectiu que perseguien, que no era abstracte sinó molt concret, un hort.
Aquesta història té el seu començament en el 2021, any que seria rebut amb un ordre mundial impactat per la incertesa i moltes preguntes sense resoldre a causa del coronavirus de 2019 (COVID-19). Arrere quedaven els estats d’alarma, les mesures de quarantena per a minorar el risc de contagi, els aplaudiments solidaris als balcons, les vacunes i la socialització a través de les pantalles, i tot això acompanyat pel silenci als carrers, la millora en la qualitat de l’aire i el cant coral dels ocells a la ciutat.

En aquest escenari, el nostre país es preparava per a viure l’anomenada nova normalitat, complint les normes d’obligat distanciament social i l’ús de màscares. Mentrestant, en el barri valencià d’Orriols, un antic poblat amb alqueries i una llarga tradició agrícola i obrera, convertit amb el pas del temps en una de les zones més densament poblades i integrades a la ciutat, un grup liderat per l’Associació Orriols Conviu, i format per veïns, veïnes i membres d’altres associacions, es reunia amb la idea de reprendre la quotidianitat, espantar les pors causades per la pandèmia i compartir més temps a l’aire lliure envoltats de naturalesa.
Després de diverses assemblees, es va valorar la importància de tindre un espai verd comunitari que es trovaba a faltar. Va ser aquest el germen de la idea d’un hort per al gaudi de l’oci saludable en família, el cultiu per a l’autoconsum, el foment de valors mediambientals, la protecció del paisatge urbà i el desenvolupament sostenible dins de la ciutat. En conseqüència, a la tardor d’eixe mateix any es realitzava la primera concentració davant els organismes competents de l’Ajuntament de València reivindicant l’hort per Orriols, alhora que es realitzava l’ocupació d’un descampat abandonat de menys de 200 metres quadrats i d’utilitat pública situat al carrer Motilla del Palancar.

Des d’eixe llavors han passat quatre anys en què el teixit associatiu i veïnal no ha fet marxa enrere, congregant-se en assemblees i concentracions, alhora que obria les portes al diàleg proposant la conformació de les taules de Inter-regidories com a mesura per a abordar la situació d’abandó estructural d’Orriols. Un abandó fruit de l’els canvis polítics, entre un govern sortint i un altre entrant, que moltes vegades acaba en una inacció que deixa de costat l’atenció de les necessitats del barri, entre elles la zona de l’hort urbà.

Així, conforme passava el temps se sol·licitava a l’Administració la informació sobre els recursos del projecte Renaturalització València, aprovat amb els fons europeus del Pla per a la Recuperació, Transformació i Resiliència Next Generation, que destinava una partida per a l’hort d’Orriols. D’altra banda, en l’hort se celebrava amb optimisme el guardó València Capital Verda Europea 2024, concedit a la ciutat per la Comissió Europea pel seu compromís amb l’ecologia i la sostenibilitat urbanes, les polítiques públiques sostenibles i el foment de la biodiversitat.
No obstant això, no tot han sigut bones notícies verdes per a la Comunitat Valenciana, perquè eixe mateix any el 29 d’octubre es viuria una de les majors tragèdies de la història causada per una DANA, esdeveniment que afectaria moltes persones del barri per la proximitat amb els qui havien patit directament el desastre. Igualment, entre el grup participant de l’hort es va fer necessari reflexionar sobre la vulnerabilitat a la qual està exposada l’ésser humà quan no es respecten els ritmes i els espais de la naturalesa i, contràriament, s’avança per un creixement urbanístic trepidant, s’abandona la infraestructura de cultiu en les zones rurals i es neguen les conseqüències del calfament global.
Activisme mediambiental: una pedagogia d’aprenentatge en l’hort
Els avanços del treball en l’hort continuaven encaminats al desenvolupament d’activitats pedagògiques entre els xiquets i xiquetes dels centres educatius i programes d’oci i temps lliure de les associacions d’Orriols, els qui, al mateix temps que rebien formació en temes relacionats amb la sembra i la recol·lecció de productes de temporada, també gaudien en la realització del mural Colors a l’Hort orientat per l’artista Eduardo Rojas Lizano. Així, a poc a poc s’aniria enfortint el compromís amb l’activisme mediambiental, i la cura i protecció dels recursos naturals indispensables a nivell del barri, local i global.

Gràcies a les aliances amb altres entitats, l’hort també ha servit d’excusa per a convocar trobades esportives intergeneracionals, tallers de dibuix, diàlegs oberts amb els horts de Malilla, el Espai Verd Benicalap, i CSOA L’Horta, per a conéixer el relat de la seua gestió, manteniment, problemes i satisfaccions. Així mateix, s’han organitzat excursions a altres espais verds a la ciutat, com els horts de la Malva-rosa i la Botja a Velluters, i la visita al Jardí Botànic de la Universitat de València amb taller inclòs de l’ús de plantes aromàtiques.
Epíleg d’aquesta història
Este estiu de 2025, a més de ser un dels més calorosos i de registrar trenta-tres dies sota onada de calor, segons l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), també arribava amb la notícia esperada de l’aprovació definitiva de l’hort urbà per a Orriols. L’adjudicació comprén un terreny amb una superfície aproximada de 3.000 m², ubicat als carrers de la Diputada Clara Campoamor, Alfahuir i Peñíscola.

El termini estimat d’execució és de sis mesos i comptarà amb instal·lació de xarxes de sanejament, proveïment, enllumenat públic i reg. A més de la superfície cultivable, també es construiran vestuaris, magatzem, lavabos i una zona comuna per al descans i l’esplai.
D’aquesta manera, el veïnat i les entitats d’Orriols estan més prop de fer realitat l’hort per al barri i es converteixen en un referent de treball en xarxa per a afrontar els desafiaments, fent apilament de la resiliència col·lectiva per a transferir el llegat de la cura mediambiental, social i sostenible del planeta a les actuals i noves generacions.

Nota d’agraïment especial a l’Associació Orriols Conviu per haver mantingut viva la força i la il·lusió entre el teixit associatiu.
Més informació: www.orriolsconvive.com
@eduardorojaslizano




