Molt més que botànica: el jardí com a aula per a entendre el món en què vivim

Quan pensem en un jardí botànic, solem associar-lo a la conservació d’espècies, la investigació científica o la divulgació de la botànica. I és lògic, atés que la seua raó de ser ha estat tradicionalment lligada a l’estudi de les plantes i a la transmissió del coneixement sobre la diversitat vegetal. Tanmateix, limitar-ne el valor didàctic a aquests àmbits suposa desaprofitar gran part del seu potencial. Un jardí botànic és, sobretot, un entorn real i tangible, i precisament per això constitueix un espai privilegiat per a aprendre molt més que botànica.

En els últims anys, l’educació ha experimentat una transformació important, amb un canvi de paradigma que posa el focus en la necessitat de transmetre coneixements amb la intenció d’ajudar l’alumnat a comprendre problemes complexos, relacionar informació procedent de diferents disciplines i desenvolupar competències que li permeten interpretar el món i actuar-hi. Els reptes als quals ens enfrontem com a societat —el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat, la sobreexplotació dels recursos naturals o les greus desigualtats socials— no entenen d’assignatures. Són problemes que requereixen integrar coneixements científics, socials, històrics, econòmics i ètics.

Tanmateix, el currículum escolar continua organitzant-se, en bona mesura, en matèries independents. Aquesta estructura és necessària per a ordenar l’ensenyament, però té una conseqüència inevitable: l’alumnat rep sovint una visió fragmentada d’una realitat que, fora de l’aula, funciona com un sistema de relacions. Els jardins botànics, però, ofereixen una oportunitat per a reduir aquesta distància entre l’organització del currículum i la complexitat del món real.

Aprendre on ocorren les coses

Un dels conceptes que més força ha cobrat en la investigació didàctica durant les últimes dècades és el de l’aprenentatge situat. La idea és senzilla: aprenem millor quan els coneixements es construeixen en un context significatiu, en contacte amb situacions reals i no únicament mitjançant explicacions abstractes. I un jardí botànic reuneix precisament aquestes característiques. En ell, l’alumnat pot observar directament els fenòmens que està estudiant, plantejar preguntes, recollir dades, interpretar resultats i establir relacions. L’experiència deixa de ser una il·lustració de la teoria per a convertir-se en el punt de partida de l’aprenentatge.

Això resulta especialment evident en les ciències, on l’observació de la biodiversitat, les adaptacions de les plantes o les interaccions ecològiques constitueixen un recurs extraordinari. Però l’interés del jardí no acaba ací. El seu vertader potencial apareix quan deixem de preguntar-nos quins continguts de biologia es poden ensenyar en ell i comencem a plantejar-nos què pot aportar a qualsevol disciplina.

Un mateix espai, moltes maneres d’aprendre

Probablement les matemàtiques siguen una de les matèries on més sorprén trobar oportunitats d’aprenentatge en un jardí. Tanmateix, només cal canviar la perspectiva per a descobrir-les. Un bon exemple són les rutes matemàtiques que durant anys han visitat, juntament amb altres espais de València, el Jardí Botànic de la UV.

La altura d’un arbre pot calcular-se mitjançant relacions trigonomètriques sense necessitat d’enfilar-s’hi. La geometria apareix en analitzar les formes de les fulles i les flors, l’organització espacial de les col·leccions o en identificar patrons fractals en les estructures repetitives presents en fulles, branques o inflorescències de moltes plantes. L’estadística sorgeix de manera natural quan es comptabilitzen espècies, es comparen abundàncies o s’analitzen dades climàtiques. Fins i tot conceptes més abstractes, com les funcions o els models matemàtics, poden abordar-se estudiant el creixement de les plantes o l’evolució de variables ambientals.

D’aquesta manera, les matemàtiques deixen de ser una col·lecció d’exercicis per a convertir-se en eines que ajuden a comprendre l’entorn, i una cosa semblant ocorre amb la història. Els jardins botànics són espais profundament lligats al desenvolupament social, científic i cultural de les ciutats, i formen part de la seua memòria col·lectiva. Molts van nàixer associats a facultats de medicina, van participar en l’intercanvi internacional d’espècies vegetals i reflecteixen l’evolució de la botànica com a disciplina científica.

Passejar-hi també és recórrer la història de la ciència, de les expedicions botàniques, de l’expansió colonial, de l’agricultura o de la transformació urbanística del lloc. Fins i tot el disseny del mateix jardí respon a una determinada manera d’entendre la natura en cada època. Des de la geografia, a més, permeten analitzar com s’organitza l’espai, com influeixen el clima o el relleu en la distribució de les espècies o com l’acció humana transforma el paisatge.

En aquesta línia, tampoc costa trobar connexions amb la llengua i la literatura. La natura ha ocupat un lloc central en la literatura de totes les èpoques. El jardí pot convertir-se en un escenari per a llegir textos, analitzar descripcions, interpretar símbols o desenvolupar propostes d’escriptura creativa. Però també afavoreix una cosa menys evident: aprendre a observar amb atenció. Descriure amb precisió una fulla, un paisatge o una escena requereix aturar-se, seleccionar informació i trobar les paraules adequades. És un excel·lent exercici de comunicació.

Un lloc on fer-se preguntes

Potser els exemples anteriors ens hagen semblat lògics, però hi ha disciplines la relació de les quals amb un jardí botànic pot semblar menys immediata. La filosofia n’és una. Tanmateix, pocs espais conviden tant a la reflexió. Què significa conservar una espècie? Fins a quin punt hem d’intervindre en la natura? De qui és la propietat dels recursos naturals? És la biodiversitat valuosa per si mateixa o perquè ens proporciona beneficis? L’ésser humà en el món, té més valor que altres espècies? Què és l’ètica de la cura? Quina responsabilitat tenim envers el planeta i els seus habitants? És el temps humà comparable al temps en la natura? Aquestes preguntes i temàtiques no tenen aproximacions úniques, però precisament per això constitueixen un excel·lent punt de partida per al debat i el pensament crític.

L’àmbit de l’Educació Física presenta, així mateix, nombroses oportunitats. Lluny de limitar-se a un espai per a caminar, el jardí ofereix oportunitats per a treballar l’orientació, la percepció corporal, l’activitat física a l’aire lliure, el benestar emocional, l’alimentació o els hàbits saludables. En un moment en què conceptes com One Health recorden que la salut humana depén també de la salut dels ecosistemes, el jardí es converteix en un escenari idoni per a comprendre aquestes connexions.

Les possibilitats continuen en l’educació artística i estètica, on les formes, els colors, les textures, la música de la natura i la llum proporcionen un laboratori creatiu; o en tecnologia i digitalització, mitjançant l’ús d’aplicacions d’identificació d’espècies, sensors ambientals, eines de geolocalització o projectes de ciència ciutadana. Podríem continuar afegint exemples. De fet, probablement cada docent en trobaria d’altres de diferents. I aquesta és precisament la qüestió.

El jardí com a punt de trobada entre disciplines

Potser el major valor didàctic d’un jardí botànic no resideix en la quantitat de continguts que permet treballar, sinó en la manera com els connecta. Quan l’alumnat calcula l’altura d’un arbre utilitzant la trigonometria, no deixa de fer matemàtiques perquè l’exercici tinga lloc en un jardí. Quan analitza la història d’una col·lecció botànica, no està substituint la història per la biologia. El que succeeix és justament el contrari: comprén que les disciplines són permeables i ofereixen diferents maneres d’interpretar una mateixa realitat.

D’aquesta manera, el jardí actua com un fil conductor que permet establir relacions entre coneixements que normalment apareixen separats en el currículum. Una capacitat que resulta especialment valuosa en un moment en què l’educació aposta per enfocaments competencials o pel treball per àmbits. Tots comparteixen una idea de fons: aprendre és molt més que acumular informació; és essencial saber utilitzar-la per a comprendre situacions reals. I poques situacions són tan reals com un entorn viu.

Una altra manera de mirar

Sovint s’afirma que els jardins botànics acosten la natura a la ciutadania. És cert. Però potser també fan alguna cosa més: ens ajuden a mirar. A descobrir relacions entre elements que, a primera vista, semblen independents. A entendre que darrere d’un arbre hi ha processos biològics, principis matemàtics, decisions històriques, representacions artístiques i qüestions ètiques. A comprendre que el coneixement no està dividit en compartiments estancs, encara que el currículum, per raons organitzatives, sí que ho estiga.

Els jardins botànics continuaran sent llocs imprescindibles per a la conservació de la biodiversitat, la investigació i l’educació. Però també poden convertir-se en alguna cosa més: espais on l’aprenentatge recupera el contacte amb la realitat i on les diferents disciplines tornen a trobar-se.

Perquè, al capdavall, el món funciona així. I potser la millor educació és aquella que aconsegueix assemblar-se una mica més al món que intenta explicar.

Nota: Aquest article naix de la presentació original realitzada en el XVIII Simposi de l’Associació Ibero-Macaronèsica de Jardins Botànics (afegir enllaç: https://aimjbotanicos.es/xviii-congreso-de-la-aimjb/).