Educar per a sembrar futur: agroecologia, comunitat i resiliència territorial

No tenim temps: davant les múltiples crisis que estem travessant a escala geopolítica, econòmica, alimentària i mediambiental, és imprescindible una transformació social basada en la justícia, la sostenibilitat i la sobirania alimentària. Hem d’estar preparades per a afrontar els desafiaments que encarem com a societat, com va posar de manifest la DANA de 2024. Aquest fenomen va afectar milers de persones i ens va recordar la nostra vulnerabilitat davant d’una natura cada vegada més imprevisible i marcada pels efectes del canvi climàtic.

Teixir xarxes entre les persones del territori i enfortir la comunitat que l’habita facilita la resposta davant de l’emergència climàtica. En especial, atendre la crisi alimentària comporta treballar amb tot l’entramat del sistema agroalimentari, no només amb la baula de la producció, prestant una atenció especial a les relacions socials, econòmiques i ambientals que el sostenen.

Per això, en aquest context d’urgència, l’agroecologia és una alternativa viable que no es limita a una tècnica de producció, sinó que planteja una manera diferent d’organitzar el sistema alimentari, més vinculada al territori i més respectuosa amb els límits ecològics del planeta. L’agroecologia proposa formes més sostenibles de produir aliments, ajudant a entendre les limitacions i deficiències que presenta l’actual sistema agroalimentari. Aquestes limitacions del model agrícola convencional posen de manifest la necessitat d’avançar cap a sistemes més respectuosos, equilibrats i adaptats als territoris.

Alimentar-se o nodrir-se?

I ací és on cobra una importància especial saber diferenciar entre alimentar-se i nodrir-se. Pots saciar la fam però sense aportar al teu cos els elements que necessita, com ara proteïnes, vitamines, minerals o fibra, entre altres, per a funcionar correctament. En l’últim segle, la diversitat agrícola mundial s’ha reduït dràsticament fins al punt que el 80 % de l’alimentació global depén de només dotze espècies de plantes, i l’arròs, el blat, la dacsa i la creïlla són els cultius que aporten més de la meitat de les necessitats energètiques mundials. Com a conseqüència, la nostra alimentació és cada vegada menys variada i, en molts casos, menys nutritiva.

Així apareixen algunes de les malalties no transmissibles, com la diabetis o les malalties cardiovasculars, que causen el 74 % de les morts globals. Als països més rics, els productes ultraprocessats representen el 50 % dels aliments que entren a les llars, i el seu consum està augmentant ràpidament als països de renda baixa i mitjana. A Europa, aproximadament una de cada tres xiquetes i xiquets d’entre 6 i 9 anys pateix sobrepés o obesitat. Si ens centrem en Espanya, les dades empitjoren i afecten un 35 % de la població infantil, atés que el consum de productes ultraprocessats representa al voltant del 32 % de les calories que ingerim cada dia al nostre país.

L’altra cara de la moneda la pateixen les persones del sud global, on el 9 % de la població mundial pateix fam crònica, amb un total de quasi 800 milions de persones el 2022. Mentrestant, cada any es malbaraten al voltant de 1.200 milions de tones d’aliments al camp, cosa que correspon a més del 15 % de la producció global. Concretament, a Espanya es van rebutjar aproximadament 1.097 milions de quilos de menjar en més de 12 milions de llars durant el 2024.

El poder a les aules

Davant d’aquest escenari, l’educació es presenta com una de les principals i més potents eines d’adaptació i mitigació davant del canvi climàtic. Perquè la societat tinga la capacitat d’entendre quins són els efectes i impactes que la seua alimentació produeix sobre la seua salut i la del planeta, és necessària una alfabetització ecològica. Aquesta educació bàsica implica desenvolupar habilitats, valors i actituds que reforcen la nostra sensibilització i comprensió dels desafiaments globals. Només així podrem prendre decisions informades, responsables i respectuoses amb la nostra salut i amb el medi ambient, actuar en conseqüència i convertir-nos en agents de canvi.

Dins d’aquesta tasca educativa per a la ciutadania global s’emmarca el projecte que estem desenvolupant des de CERAI: ‘Sembrant Resiliència i Sobirania Alimentària després de la DANA’. Es tracta d’una actuació finançada per la Generalitat Valenciana amb la qual treballem per a sensibilitzar la comunitat educativa i la ciutadania valenciana sobre la necessitat de transitar cap a un sistema alimentari sostenible, basat en la sobirania alimentària i alineat amb els ODS. I també per a promoure valors, actituds i coneixements orientats a la resiliència climàtica i a la mitigació dels impactes de l’actual model agroalimentari, en el context de recuperació post-DANA dels municipis afectats.

En aquesta situació extraordinària, el menjador escolar es presenta com un espai clau on promoure aquesta transformació del sistema agroalimentari, tractant de vincular el consum de productes de proximitat i de temporada en la restauració col·lectiva i la compra pública alimentària (CPA). Articulant els productors locals amb les escoles aconseguim dinamitzar el territori i reduir els impactes generats durant la producció dels aliments. La CPA en restauració col·lectiva —menjadors escolars, residències, hospitals— és un suport a llarg termini per al sector agrari i una aposta pel relleu generacional al camp.

L’actuació se centra en diverses comunitats educatives dels municipis de Paiporta, Picanya, Aldaia, Chiva, Montroi, Montserrat, Alzira i València (pedania de Castellar-l’Oliveral), tots afectats per la DANA. Aquestes comunitats compten amb un enorme potencial per a impulsar el canvi. A través de processos de capacitació i sensibilització, poden convertir-se en agents de canvi i inspirar altres centres educatius a sumar-se a la transició cap a un sistema alimentari més sostenible i resilient.

En aquest escenari d’emergència climàtica, la unió entre hortes locals i menjadors escolars crea un ecosistema educatiu i alimentari robust, capaç de mitigar el canvi climàtic, enfortir la sobirania alimentària, millorar la salut i el benestar infantil i generar comunitat. Perquè quan parlem de reconstrucció, no pensem només en murs i carreteres. Parlem també de recuperar sòls, dignificar la producció local i enfortir un model alimentari que cuide tant les persones que produeixen els aliments com les que els consumeixen.

Per això treballem amb les escoles, convertint les aules i els menjadors en espais d’aprenentatge i transformació. Allí, xiquetes i xiquets descobreixen l’origen dels aliments i comprenen la relació entre el canvi climàtic, les decisions quotidianes i el territori que habiten. Al mateix temps, acompanyem les empreses de restauració col·lectiva que gestionen aquests menjadors per a facilitar la incorporació de productes frescos, de proximitat i cultivats de manera sostenible. I, al final de tot aquest cicle, el protagonisme recau en els agricultors i agricultores familiars del territori, moltes d’elles afectades per la DANA, que troben en aquest model una oportunitat per a donar valor a la seua producció i garantir un mitjà de vida digne.

Davant d’un context de crisi, l’educació, l’agroecologia i el treball en comunitat ens recorden que és possible construir camins alternatius: cuidar el planeta, compartir sabers i enfortir els vincles que ens uneixen són formes de sembrar futurs possibles. Moltes escoles ja han començat a recórrer aquest camí, apostant per productes frescos, ecològics, de proximitat i de temporada que redueixen intermediaris i promouen un model agroalimentari més just. No obstant això, aquestes pràctiques haurien de deixar de ser una excepció per a convertir-se en la norma, perquè impulsar menjadors escolars sostenibles i arrelats al territori enforteix la nostra capacitat d’actuació i resiliència davant de possibles crisis futures.