Nova Caledònia, incorruptible paradís ultramar

La seua situació prop de la Gran Barrera de Coral i la varietat dels seus paisatges converteixen a aquest arxipèlag d’Oceania en un dels llocs més bonics del planeta, on natura, exotisme i cultura local conviuen de forma equilibrada.

Nova Caledònia està situada en el Pacífic Sud a dues hores d’Austràlia. És la tercera illa més gran del Pacífic després de Papuasia (Nova Guinea) i Nova Zelanda, i es compon d’una illa principal (Gran Terre) d’uns 400 quilòmetres, de les illes Lealtat, de la Illa de los Pinos al sud i de les illes Belep al nord, ocupant una superfície total de 19.000 quilòmetres quadrats.

És difícil establir quan aquestes terres van ser poblades per primera vegada. Segons estudis antropològics, sobre l’any 5000 a. C els austranesis, originaris del sud de Xina, van començar amb l’expansió de les illes més importants del Pacífic com Taiwan o l’arxipèlag filipí. L’any 3000 a. C l’home va arribar per primera vegada a Nova Caledònia i a altres llocs de Melanèsia on van desenvolupar la cultura lapita, que és com es denomina al Neolític en aquesta zona del planeta. Els lapites van ser destres navegants i agricultors, i van establir en aquesta zona una cultura basada en l’horticultura i la pesca i que té en la terrisseria el seu major llegat artístic.

Durant segles, les inclemències geogràfiques de l’entorn i l’aïllament involuntari dels habitants d’aquesta zona (cal recordar que parlem d’arxipèlags perduts enmig de l’oceà) va fer que tant Nova Caledònia com altres parts de Melanèsia es convertiren en un territori apartat  on regnava l’endogàmia. L’any 1774 l’explorador anglés James Cook, famós per les seues expedicions en el Pacífic, va albirar Gran Terre, la més gran de les illes de l’arxipèlag. El cartògraf i navegant va batejar a aquesta nova terra com Nova Caledònia, doncs Caledònia era el terme com es denominava en llatí a les les terres altes d’Escòcia, territoris abruptes que mai van arribar a ser conquistats per l’Imperi Romà.

Els habitants de Nova Caledònia van ser anomenats “Kanaka”, un terme que significa “humà” i que els pobles polinesis usaven per a referir-se a ells mateixos. La paraula va ser adoptada pels francesos per a denominar a tots els nadius de les illes del sud del Pacífic i es va utilitzar per part dels francesos de forma pejorativa. No obstant açò, a partir dels anys 60, el moviment independentista de Nova Caledònia es va apropiar del terme sota la grafia Kanak, i el que abans era despectiu va començar a utilitzar-se com un senyal d’identitat cultural.

Igual que en altres processos de colonització duts a terme per part dels europeus, l’arribada de l’home “civilitzat” a Nova Caledònia està plena d’ombres. L’arxipèlag va ser font de conflictes entre britànics i francesos, qui van portar l’alcohol i el tabac a la zona per a intercanvi, a més de transmetre malalties com la disenteria, la grip, la sífilis o la lepra que van minvar a part de la població local. Durant el segle XIX la tracta d’éssers humans, que eren usats com a esclaus a Austràlia, es va convertir en un altre problema demogràfic per a la població local. Igual que va succeir amb Austràlia, un dels usos que França va donar a aquest paradís va ser el de presó. Colonitzada pels francesos en 1853, Nova Caledònia va veure arribar fins a les seues platges onades de deportats polítics que van ser traslladats des de 1864 arribant a aconseguir fins a 22.000 persones, tenint la seua fi en data relativament tan recent com 1931.

En l’actualitat Nova Caledònia és un territori mixt entre país independent i colònia ultramar francesa. La seua economia es basa en l’en l’explotació del níquel, mineral del que és el tercer productor mundial després de Rússia i Canadà, i s’estima que en les illes es troba el 25% de les reserves mundials. L’exportació de productes artesans (cistelleria i fusta), els intercanvis financers amb França i el turisme ocupen el gruix econòmic de les illes.

Exotisme i ecologia

Les costes de Nova Caledònia ocupen els rànquings de platges més boniques del planeta i la gran varietat d’ecosistemes que conviuen en l’arxipèlag fan d’aquestes illes un autèntic paradís en la Terra. La gran peculiaritat ecològica ve de que és un antic fragment del supercontinent Gondwana, del qual van sorgir  amb la separació dels continents Sud-amèrica, Àfrica, Austràlia, Hindustan, Madagascar i l’Antàrtica. La separació d’aquest fragment de continent de forma tan primerenca respecte a la resta fa que aquestes illes encara conserven la flora i la fauna original de l’època en la qual eren Gondwana, i la diversitat ecològica és encara major si tenim en compte el tipus de sòl i l’altitud, molt diferent entre les illes, i entre unes zones i unes altres d’aquestes. Gràcies a totes aquestes peculiaritats, Nova Caledònia té el major índex d’espècies vegetals del Pacífic i és una de les selves tropicals més importants del planeta malgrat ser una zona relativament aïllada.

També Nova Caledònia està considerat com un dels llocs més en perill d’extinció, i amb una de les riqueses botàniques més important del món. Entre les espècies autòctones de les illes trobem gèneres originaris de la flora antàrtica i comparteix moltes famílies de plantes amb el bosc valdivià, d’Amèrica del Sud, Nova Zelanda o Tasmània. La vegetació en la part més occidental de la illa gran és més xeròfita, estant ocupades les zones humides baixes per diverses comunitats de manglars i selva tropical, contrastant amb els boscos mediterranis o els boscos temperats caducifolis d’altres zones. 

Les restes fòssils i subfòssils revelen que grans animals terrestres van habitar l’illa, però es van extingir durant l’Holocè abans de l’arribada dels europeus. Entre aquests animals trobaríem la tortuga Melolania de banyes, el Mekosuchus, cocodrils, fardatxos i una gran varietat d’aus que no volen, el major dels quals era el Sylviornis. Entre els animals més coneguts de Nova Caledònia trobem en l’actualitat el Ragú, au de la grandària d’una gallina la principal peculiaritat de la qual és que no vola.

A més del notable de l’entorn terrestre de Nova Caledònia, el conjunt d’illes destaca també pels seus rics ecosistemes aquàtics. La seua ecologia d’aigua dolça es va desenvolupar gràcies al seu aïllament i per açò rius i llacs són llar de centenars d’espècies endèmiques i arcaiques. La Barrera de Coral que envolta a Gran Terre i l’Illa del Pino és el segon escull de coral més gran del món després de la Gran Barrera de Coral d’Austràlia i aconsegueix una longitud d’1.500 quilòmetres. 

Igual que el seu contrapart terrestre, el sistema d’esculls de Caledònia té gran diversitat d’espècies i alberguen ecosistemes intactes amb poblacions nombroses i diversificades de grans predadors i peixos de gran grandària. Són l’hàbitat de múltiples espècies de peixos, tortugues i mamífers marins, entre els quals cal destacar la tercera població de dugongs del món per la seua importància. Les llacunes compten amb una varietat excepcional d’espècies de corals i peixos, una àmplia gamma d’hàbitats que van des dels manglars fins a les prades marines, i una de les concentracions d’estructures d’esculls més diversificada del planeta. El lloc és d’una bellesa excepcional i alberga esculls de diverses edats, vius i fòssils, que constitueixen una font d’informació important sobre la història natural d’Oceania.