Oci verd

28 nov. 2013

Tresor de coral sota l’aigua

Fa alguns mesos, un informe de la WWF alertava sobre els perills del canvi climàtic en el denominat Triangle de Coral. La seua devastació podria afectar a més de 100 milions de persones de més de sis països. Què saps d’aquest important racó del planeta?


El Triangle de Coral és una de les zones del món amb major biodiversitat marina. Es localitza pràcticament a l’altre costat del món, segons la nostra perspectiva, clar, i comprèn part d’Indonèsia, Malàisia, Papua Nova Guinea, Filipines, Illes Solomon i Timor Est. Es localitza en l’Oceà Pacífic, entre Agafava i Oceania. Les aigües que comprenen el Triangle de Coral banyen sis països i alberguen un total de 18.500 illes de les quals de les quals sols un 10% estan habitades. Malgrat açò, més de 126 milions de persones depenen directament d’aquesta gran regió marítima amb uns límits científics i geogràfics determinats pels corrents.

 

Cabeza de Pájaro: el cor del Triangle

La riquesa d’aquest lloc és tan gran que, encara que en extensió represente un 1% de la superfície de la Terra, alberga pràcticament a tota la fauna marina del món. I no solament açò, l’anomenat Triangle de Coral és vist per alguns com un ens viu en si mateix, com un gran cor que en cada bombament distribueix la vida. De fet, aquestes aigües són el bressol de moltes de les espècies i la font d’aliments de milions de persones i espècies marines. Aquest Triangle fa fluir la vida cap al sud, cap a Austràlia, a través de dos corrents (la de Leeuwin i la d’Austràlia Oriental) i a més porten l’aliment fins a la Gran Barrera de Coral australiana. Del Triangle ixen, a més, camí de l’Índic grans peixos i aliments microscòpics fins a les costes africanes. Vist així, entenem que el Triangle és el cor, i els corrents les venes i artèries que bomben l’aliment fins a diferents parts del món. 

 

CORAL_FAUNAlakshmisawitri

Foto: Lakshmi Sawitri

 CORAL_buceo

El Triangle de Coral cobreix una extensió aproximada de sis milions de quilòmetres quadrats, i inclou el 30 per cent dels esculls del planeta, el 76 per cent de les espècies que construeixen els corals i més del 35 per cent dels éssers vius que depenen d’aquests ecosistemes marins. Així que, malgrat el seu nom, el Triangle és molt més que corals.

L’epicentre d’aquest cor natural és la Península de Cabeza de Pájaro, una gran península que constitueix la major part de la província indonèsia de Papua Occidental. Les restes arqueològiques trobades allí confirmen que la vida humana es va desenvolupar fa uns 26.000 anys, encara que ara la seua població viu quasi exclusivament en les zones del litoral. L’interior de Cabeza de Pájaro alberga una gran ecorregió en la qual destaquen les selves plujoses o selves de muntanya, que ocupen més de 22.000 quilòmetres quadrats a més de mil metres d’altura. També és zona rica en manglars, sent la de més endemisme i varietat d’aquesta espècie d’Indus-Malàisia i una de les més poblades del món. L’any 2006 la Península es va considerar com un autèntic “Jardí de l’Edèn” dels mars, ja que allí es van catalogar més d’1.200 espècies de peixos i quasi 600 d’esculls de coral.

 

CORAL_RAJA_JONATHANCHASE

Foto: Jonathan Chase

 

El gran pulmó marí

“Jardí de l’Edèn” o “Amazones dels mars” no són els únics sobrenoms d’aquesta zona del planeta. Aquestes aigües del Pacífic ofereixen una zona perfecta per al frese i la protecció de cries de la tonyina, entre elles la tonyina d’ulls grans o Peus Grans (Thunnus obesus), la tonyina llistada (Katsuwonus pelamis) i la tonyina d’aleta groga (Thunnus albacares), per açò el Triangle de Coral es denomina també “Guarderia de la tonyina”. En aquesta zona les tonyines troben aliment i protecció, és ací on creixen i es crien i també on es reprodueixen. Les tonyines poden arribar a posar fins a 45 milions d’ous cada any i encara que la majoria són menjats per altres espècies, són molts d’ells els que sobreviuen i després es distribueixen per tot el Pacífic. Després, és des d’ací d’on moltes espècies de tonyina comencen la seua ruta migratòria cap a altres llocs on seran pescats convertint-se en la principal font d’aliment i econòmica de centenars de persones. 

 

CORAL_ATUNThunnus_obesus

Thunnus obesus

 CORAL_pescaatun

CORAL_dudongo


També el Triangle de Coral és la llar de més de 2.000 espècies de peixos d’escull i del 37% del total dels peixos del món. És un punt en el planeta vital per a la supervivència de les tortugues marines ja que sis de les set espècies existents nien i s’alimenten en aquesta zona, igual que els taurons, que tenen gran importància en els ecosistemes marins. L’abundància de plàncton en la regió el converteix també en un punt de parada i fonda per a les poblacions migradores de mantes marines, mamífers (més de vint espècies de dofí), el dudong o manatí, la balena Bryde, el calderó tropical, el catxalot i la balena geperuda. El Triangle de Coral està ple de vida marina, però també s’està esforçant a suportar una de les majors densitats de població humana en el món, subministrant aliment i ingressos a 500 milions de persones. 

 

CORAL_FLORAMARINA1

CORAL_FLORAMARINA2

CORAL_FLORAMARINA3

Flora marina

Al Triangle se li coneix com “l’Amazones submarí” per ser el lloc sota l’aigua amb major biodiversitat, però també per la seua incalculable aportació d’oxigen a l’atmosfera ja que no cal oblidar que el 80% de l’oxigen que respirem prové de l’oceà, en la seua majoria de la vegetació submarina. També per ser un dels llocs més admirats i visitats pels submarinistes i fotògrafs marins. No obstant açò, aquest tipus d’activitats d’oci s’estan reduint en els últims anys per por de que un abús siga perjudicial per a la diversitat marina, que l’explotació pesquera ha minvat ja considerablement. Malgrat açò, en l’actualitat el Triangle de Coral i els seus centenars d’illes són un dels paradisos dels bussejadors. Les fredes aigües de la Illa de Komodo, els immaculats camps de coral de Tall Ampat, la diversitat de Bali o els extravagants animals de la Illa de Sulawesi són els llocs més demandats.

 

CORAL_buceadores

Etiquetes
Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València.
Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.
Send this to a friend