Biocultura 2015
Biocultura, la fira de productes ecològics i consum responsable, arriba un altre any a la Fira de Mostres de València i Espores estigué allí per gaudir de l’event. Aquesta vegada, Àngela Garnes és qui fa d’espia!
El 27 de Febrer donà inici al Pavelló 8 de la Fira de València la VI edició de BioCultura, la fira de productes ecològics i consum responsable. El leitmotiv d’enguany a BioCultura és el canvi. A una societat com la nostra, on els esdeveniments es succeeixen un darrere d’altre, la manipulació i el desconcert es palpen a parts iguals. I és que els canvis al món de la tecnologia, al món polític i a la societat en general ens mostren dues cares d’una mateixa moneda: l’esperança d’un món millor, més conscient i democràtic o la toxicitat d’una societat plena de coses que no necessita, d’abús del que menys te i de manipulació.
Més que una fira
Llavors, cap a on volem anar? BioCultura es perfila com un espai de trobada que vol mirar eixa cara de la moneda que mira el futur amb optimisme des de la conscienciació de la societat. Hom cal que siga responsable de si mateix, del món al que viu i de les relacions amb els demés perquè per a BioCultura prendre les regnes de les nostres vides comporta fer-se responsable de tot, com una de les formes més belles de democràcia que hi ha.
Biocultura 2015. Imatge del Facebook de Biocultura
No sols és una fira, és un lloc de trobada i d’oci on comprendre millor tot el que suposa el consum responsable: podem aprendre d’agricultors, artesans i comerciants responsables amb el medi ambient i la salut dels consumidors, gent que lluita de forma humil pel seu negoci perquè creu en el que suposa el seu treball envers la societat. Per això són innumerables els stands on gaudir de productes ecològics com la botiga de verdures que trobem en entrar al Pavelló 8 i que ens dóna la benvinguda a un món de sentits, olors i colors mediterranis que ens atrapen i que fan que ens enamorem una vegada més del lloc en què vivim.
Productes que ens obrin la gana
Comencem la volta per la fira i de sobte, els olors a formatge ens embriaguen d’una forma colpidora i l’oportunitat de tastar-los ens mostra sabors més forts, més lleugers, especiats… sabors per a tots els gustos però de la terra. El mateix ocorre amb les sobrassades que trobem presentades sobre xicotetes llesques de pa torrat i que, inevitablement, ens transporten a l’illa de les mil cares. Uns estands cap a la dreta trobem a mestres orxaters valencians, en concret d’Alboraia, que ens delecten amb tasts d’orxates procedents de xufes de cultiu propi, gelats ecològics, granissats… un plaer tan genuïnament valencià que s’agraeix ara que arriba la caloreta fallera.
Imatge d’Àngela Garnes
Imatge d’Àngela Garnes
No obstant això, res tan genuí com el pa i l’oli de comarques valencianes: l’art de crear pa per Artespiga amb pa ecològic i postres d’autor i Mozaíra amb oli obtingut d’olives seleccionades de les varietats Serrana i Villalonga de la Comarca de la Serrania Valenciana ens recorden que, per a fer-se un aperitiu exquisit no calen d’ingredients exòtics, perquè de vegades menys és més. I es que, passejant per la fira anem assaborint, ensumant i observant tants i tants sabors, olors, colors de la terra que al davant dels productes del forn Artespiga i precisament allà, tan prop de Burjassot que no puc més que recordar al fill del forner que feia versos, aquell poeta de tantes i tantes meravelles:
Res no m’agrada tant
com enramar-me d’oli cru
el pimentó torrat, tallat, tallat en tires.
Conte llavors, distret, raone amb l’oli cru, amb
els productes de la terra.
M’agrada molt el pimentó torrat,
més no massa torrat, que el desgracia,
sinó amb aquella carn molla que té
en llevar-li la crosta socarrada.
L’expose dins el plat en tongades incitants,
l’enrame d’oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa,
com fan els pobres,
en l’oli, que té sal i ha pres una sabor del
pimentó torrat.
Després, en un pessic
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó, l’enlaire àvidament,
eucarísticament,
me’l mire en l’aire.
de vegades arribe a l’èxtasi, a l’orgasme.
Cloc els ulls i me’l fot.
Vicent Andrés Estellés
Si els sentits ja estaven ben desperts després de poc més de 20 minuts a la fira, l’ingeni i la imaginació es sumaren a aquesta festa. Trobem que molta gent du una caixa de la que ixen bolets; es tracta d’una mena de test de cartró al que es llig kit d’autocultiu de bolets i ens dirigim a l’estand d’Esporas on ens ofereixen la possibilitat de gaudir de deliciosos bolets autocultivats en sols10 dies, un producte que ens indiquen amb ingeni apte per a xiquets de 0 a 100 anys. Just peguem mitja volta i trobem l’estand d’infusions i tes de YogiTea on un home molt amable ens invita a tastar tant els calents como els gelats i per un moment sentim que ja no estem a la fira, ni tan sols a València…
Imatge de www.esporas.co
Els sabors ens emporten lluny i les nostres cames comencen a caminar sense previ avis sense saber cap a on i encara amb eixa sensació de benestar que el got de te a la ma proporciona. De sobte, un cuiner ens ofereix un menú immillorable: pinxo de truita de creïlles amb sobrassada, formatge, tomàquet i carbassó amb una cervesa d’orxata! Qui pot dir-li que no a semblant petició? A aquestes altures sols podem assentar-nos a una mena de menjador que BioCultura facilita a un cantonet del pavelló i gaudir de l’espectacle de sabors ecològics que aquest pinxo ens garanteix. Que bó!
Biocultura també pedagògica
Tots sabors que BioCultura ofereix són una xicoteta mostra del que aquesta fira proporciona i és que les xerrades, tallers i demostracions són un constant a la fira. L’oci ecològic és un dels objectius que es proposen i aquest arrela des d’un estil de vida que comença des de ben menuts. Aquesta idea es complementa perfectament amb associacions i projectes com BiciHuertos, Cuina Natural, l’Hort del Carmen o l’associació Sembra en Saó entre altres. I es que la idea de cultivar el teu propi hort es perfila amb força a la fira amb la possibilitat d’assessorament, venda de llavors o l’alternativa de compartir aquesta experiència en forma de voluntariat. En aquest sentit, Xavi Bonet coordinador de Mama Terra presentà la xarrada Potencial Pedagògic dels horts escolars a càrrec de Montse Escutia, responsable de formació d’Asociació Vida Sana i de Paco Morcillo en representació de Sembra en Saó.
Una vivència prou recomanable per a mestres i pares que encara tinguen dubtes sobre els beneficis que comporta dur a terme una experiència d’aquesta mena a les escoles. El paper que Mama Terra pren a BioCultura és fonamental i és que el Festival Ecològic de la Infància ofereix la possibilitat que els centres escolars i públic general gaudeixen de tallers com l’hort escolar ecològic, el joc de la bioca: de col a col avança el caragol, el taller de confecció d’un hort vertical amb materials reciclats, entre altres.
De volta als estands ens endinsem en les profunditats del pavelló de BioCultura per arribar als productes artesanals com instruments de fusta, llums de sal de l’Himàlaia, pedres amb propietats naturals, encens, estands d’aromateràpia, cosmètics i medicina natural… però allò que sens dubte crida l’atenció de menuts i grans és la construcció d’un Domo a càrrec de Domos de Madera y Paja, un projecte impressionant procedent de Guadalajara. Domo a arquitectura significa cúpula i geodèsia diversió geogràfica de la terra; es tracta d’una construcció alternativa que es caracteritza per una gran lleugeresa, resistència i versatilitat. Freqüentment els domos s’utilitzen com a casa de jardí, cabanya, hivernacle, ludoteca, sauna, museu…
Construcció d’un refugi domo. Imatge d’Ángela Garnes
BioCultura és molt més que una fira, és la oportunitat per gaudir d’una forma de vida sostenible, ecològica i respectuosa amb la terra, amb la societat i en definitiva amb nosaltres mateixos. Una experiècia que haurem de repetir any rere any perquè necessitem un món més sostenible.
