Desconnexió, un dels avantatges de llegir sobre natura

Amb #PlantesContades podeu descobrir alguns dels millors quaderns botànics que algú ha tingut la delicadesa i la paciència d’il·lustrar. No són tractats científics, potser no ens serveixen de guia en una excursió al camp, estan replets d’humor, o d’aventures, són per a grans i xicotets, i són molt, però que molt bonics. Perquè el nostre cap s’òmpliga de verd, i si no tenim la sort de comptar amb naturalesa a menys d’un metre de distància del lloc exacte en el qual estiguem llegint això, res millor que xopar-nos de les idees i les històries que tots aquests llibres ens ofereixen demanant molt poc a canvi: que els dediquem un ratito de la nostra atenció.

Furor botánico

Ahora estoy aquí, en Nevà, en un momento de mi vida en el que lo que más valoro es el silencio y la calma. Habito un espacio lleno de recuerdos que no me pertenecen, pero al mismo tiempo tengo la oportunidad de crear nuevas vivencias para mi memoria. Como este verano, cuando nos visitó mi hermana y mi sobrina se puso a corretear por el jardín con unas alas de mariposa. 

Els canvis de llar suposen replantejar-se moltes coses, i si a més de deixar arrere un lloc mudes també de model de nucli urbà, encara més. En un moment de la seua vida, la il·lustradora Laura Agustí es planteja deixar Barcelona i provar com seria estar un xicotet poble dels Pirineus, en una casa de la família de la seua parella. L’inici perfecte d’un relat que ella ens conta com millor sap fer: amb els seus dibuixos i les seues reflexions, a través d’un viatge cap a un futur incert però que es consolida en una experiència present totalment arrelada a allò rural, i que a més es complementa amb totes les vivències de la infància que, potser ho havíem oblidat, tots tenim lligades a les plantes d’una forma o una altra. Un paisatge, una aroma, els estius, el pati de les nostres àvies. Les plantes són casa i també la casa, encara que siga abstracta, on vam estar de xiquets. 

Ací tenim una altra història d’algú que reconnecta amb les seues necessitats bàsiques de verd. No us enganyeu, les tenim tots. Què la fa especial? La forma sincera d’enfrontar-se al repte de reinventar-se, la recopilació de records que esguiten cada troballa en forma de flor o remei medicinal, les referències botàniques pures a Jeanne Baret o a Pardo Sastrón, i sí, ho reconec, em guanya amb els consells jardiners i les receptes, i amb els inventaris il·lustrats de plantes d’interior o de bolets.

El llibre és una delícia estètica que combina hortalisses, autoretrats dominats per fulles, detalls botànics, animals espontanis, paisatges, natures mortes i alguna façana. Lliges sense parar amb una espècie de plaer culpable, perquè allò s’assembla bastant a haver-li robat el diari a algú. Però reconec que evita de forma molt intel·ligent la romantització de l’aventura, perquè també apareixen punts cecs com la soledat, la separació de la xarxa de confiança, l’absència de la comoditat del tot a tota hora i l’experiència de superar l’addicció a l’adrenalina d’allò urbà, entre altres que segur se m’obliden.

No us avançaré si el que comença com una prova de tres mesos acaba sent definitiu o si la natura els permet escapar d’ella. Haureu d’esbrinar-ho assumint que cada vegada que passeu una pàgina sentireu un major furor botànic. Això sí, no puc acabar sense un arriscat espòiler: qui no vulga plantejar-se l’èxode rural que no compre aquest llibre, que ni tan sols el mire per damunt. Hi ha un seriós risc de que s’ho arribe a plantejar.

El oasis

Cuando compramos la casa, sabíamos que nos quedaba un arduo trabajo por delante. Aunque era más bien feúcha, y un poco tristona, para nosotros rezumaba potencial. Y, entre las razones que nos animaron a firmar, el gran jardín tuvo un peso considerable. 

La cita que he triat és un resum senzill d’aquest deliciós còmic que narra les alegries i calamitats d’una família, al llarg d’una dècada, per a transformar en un jardí el tros de terra abandonat que té la casa a la qual es muden. Però no pretenen transformar-lo en un jardí qualsevol, sinó en un jardí biodivers, que pot semblar a penes un matís i no és només això. I és que respectar la biodiversitat en un jardí suposa moltes coses, com respectar certs temps i espais, prendre decisions respecte a actuacions o a inaccions, i també reutilitzar, repensar i aprendre que un entorn verd té moltes capes i en totes elles hi ha tipus de vida que, si els deixem, poden perfectament arribar a conviure.

Així, el llibre es converteix en una guia breu de lepidòpters, aus i coleòpters, on s’intercalen les aventures d’abelles, aranyes, llimacs, vespes, serps, ratpenats i gats domèstics totalment desbordats per tanta companyia als qui cal posar en el seu lloc més d’una vegada. I tot això plantejat com l’escenari perfecte per a anar pensant en què fer amb les plantes que hi havia abans d’arribar al jardí i en com encaixar les noves.

Dos teixos, dos saücs, dos cirerers i un boix dominen entre les falagueres, el romer, el fenoll, l’heura i moltíssimes més espècies que envolten dos xicotets horts. Seguir l’evolució del pla d’eixe xicotet edèn és hipnòtic, una combinació ideal amb el còmic de les peripècies d’un il·lustrador que es defineix com “un aficionat incorregible” i que s’obstina, sàviament, a convertir la part exterior de la seua casa en un projecte enriquidor que al mateix temps el connecta amb el seu entorn i amb els seus veïns. 

Com diu al final del llibre aquest permanent aprenent de jardiner “per a mi, el jardí és la cerca constant d’equilibri entre el fer i el deixar fer, entre allò domesticat i allò salvatge, entre allò desitjat i allò incontrolable, entre allò artificial i allò natural…”. Potser tot es resumeix en això també quan gaudim d’un còmic que planteja el ressorgir d’una nova vida mentre ens plantegem què fer amb la nostra. Potser tot és qüestió de la cerca constant d’equilibri.

Bombástica naturalis

¿Qué son las ruedas y los carruajes que ves desde tu ventana, más que árboles que nos conducen rodando hacia nuestro destino? ¿Qué son los barcos que cruzan los océanos y las velas que atrapan el viento que los impulsa, más que robes y lino que nos transportan hasta los más recónditos extremos de la esfera terrestre?

Bombastus Dulcimer

I si caiguera a les nostres mans una obra de botànica que ens conta una història intrigant sobre un doctor, botànic i filòsof que ha creat noves plantes fantàstiques al servei d’una societat cada vegada més abstreta? No sotmetem ja la fusta a tota classe de processos i tractaments perquè ens siga útil? I així amb els aliments, el teixit de les nostres robes, la decoració de les nostres cases. Si un llibre així arribara al nostre escriptori ens tornaríem bojos per publicar-lo i donar-lo a conèixer, amb la finalitat d’entretenir, sí, però també de mostrar la riquesa vegetal del nostre voltant.

Hi ha llibres que posseeixen un encant irresistible perquè saben combinar pinzellades científiques amb tocs d’humor i històries curioses. El món de Bombastus Dulcimer està replet de plantes impossibles, ara bé, totes ben etiquetades, amb els seus noms científics inventats en llatí, (bé, en realitat només inventada l’espècie perquè els seus gèneres són reals), i descripcions que aporten llum al per què de tan suggeridors noms. En ell descobrirem a la curiosa pomera Malus scalaria, que ens facilita l’ascens fins al seu fruit més deliciós, o el Acanthus columnanta, un cosí germà de l’acant que imita columnes corínties i adorna les portes de les cases.

Les plantes són fascinants, ho sabem i ho descobrim a cada segon amb cada cosa nova que aprenem d’elles. Fabricar el seu propi aliment? Llavors que volen desenes de quilòmetres? Seduir i enganyar insectes? Tot sembla possible en botànica, així que per què no rendir-nos a l’encant del Quercus suber obturans, que produeix bellotes de suro, de la Cucurbita currus, una varietat de carabassa que bé haguera pogut portar al seu ball a la famosa princesa de la sabata de cristall, o de la Urtica tiara, la diadema urticant que mantindrà lluny de nosaltres a pesats o indesitjables.

I les històries? Perquè hem dit que totes aquestes bromes i pinzellades científiques anaven acompanyades d’una. Només que en aquest cas no haurem de llegir, haurem de mirar. Perquè l’autor i il·lustrador del llibre, que en aquest cas apareix com a editor (no oblidem que l’obra és propietat del nostre volgut Bombastus), s’ha encarregat d’explicar-la a través dels dibuixos. Un misteriós personatge apareix en la primera pàgina, porta a la mà una gàbia amb un ocell blau, i al lluny veiem volar un gran globus aerostàtic amb forma de pera… Qui és eixe cavaller? A on va el globus? Quin és el destí de l’ocell? Nosaltres mateixos contestarem a les preguntes, solament hem d’acceptar la invitació de Dulcimer, ser uns bons naturalistes i llegir-nos el seu manual Bombástica naturalis de principi a fi.

Superpoderes de las plantas

Mimosa pudica, superpoder: super sensibilidad. Cuando siente el contacto de algún elemento externo reacciona contrayendo las hojas y replegándose. Con esta reacción muestra una apariencia mustia, ya que normalmente los depredadores prefieren alimentarse de plantas frescas y vigorosas: Para contribuir a la simulación, durante este movimiento de desprende de algunas hojas débiles. 

Des d’una prestatgeria ens crida l’atenció una portada poderosa, de colors vius, anuncia 17 superpoders i 22 plantes. La pregunta és obligada: tenen superpoders les plantes? La resposta és única: sí. Segurament hi haurà qui no vulga veure-ho, perquè les pel·lícules de superherois estan plenes de capes i rajos penetrants. Però igual que assumim que la realitat supera la ficció o que la felicitat està en les coses xicotetes, la veritat és que sabem que els vertaders superpoders no tenen res de màgic, són molt reals.

Les investigacions en botànica ens revelen coses cada dia més sorprenents, sabem que hi ha un gran món vegetal que encara ens té preparades moltes sorpreses, però altres ja les sabem. La longevitat, la resiliència, la sensibilitat als estímuls de les plantes superen per molt la nostra capacitat per a imaginar. I aquest àlbum il·lustrat recorre amb minuciositat autèntiques proeses i capacitats de les nostres companyes de planeta.

Passeu i contempleu la super mobilitat del gira-sol, capaç de realitzar el moviment heliotròpic seguint al sol; la super fulla de la venus atrapamosques atrapant als insectes que es posen sobre ella; la super imitació del lliri cadàver per a atraure mosques carronyeres; el super tronc de la sequoia roja, la conífera més alta que existeix; o la super arrel de l’àlber trèmol que emergeix a una distància de fins a 80 km de l’arbre mare per a brollar de nou.

Com en una gran carpa de circ, desfilen les plantes per les pàgines de l’àlbum mostrant-nos tot el que són capaços de fer. Encara que elles no són ací per a entretenir, sinó per a sobreviure, i no els vindran mal totes les seues capacitats en aquest boig món que les persones ens hem obstinat a destruir. Com en les bones pel·lícules de super herois, esperem que tot acabe bé. Gaudiu de l’espectacle.

El gran libro de las flores

Las flores son de colores vivos para destacar entre el verdor de jardines o campos y para que los polinizadores las vean fácilmente. Las líneas y motivos de los pétalos ayudan a saber dónde aterrizar. 

Les flors ens deixen embadalits al natural i també en les fotos i en els dibuixos. Els pètals delicats, les formes impossibles, esguitar de colors cridaners el jardí o el prat, són moltíssimes coses les que fan que un lloc florit estiga entre els nostres favorits. Davant una il·lustració, a més, la flor pot seduir-nos de moltes maneres més, ja que es poden exagerar els tons o fer combinacions que no per menys espontànies són menys belles. Però en aquestes il·lustracions si ens pica la curiositat ens sol faltar informació. Quin és el nom d’eixa espècie? On ens sona haver-la vist? Què és això tan curiós que mostra?

Eixa sensació desapareix davant aquest llibre, en el qual passem pàgina a pàgina per autèntics estampats florals comentats, és a dir, com si un guia ens acompanyara pel Jardí. I és que hi ha molt a contar del món florístic, i no sols en termes botànics, perquè és innegable la importància de conèixer l’anatomia de la flor, la pol·linització o els diferents tipus de dispersió de les llavors, a més, la llista de curiositats que podem trobar al voltant del món és infinita.

Així que aquest quadern il·lustrat és una guia perfecta per a curiosos i una font de respostes per a un concurs botànic. Algunes dades rescatades a l’atzar d’entre les seues pàgines: els astronautes han cultivat una rosa en l’espai, la tulipa és una planta bulbosa, la flor més gran del món és la Rafflessia arnoldii, i pot arribar a mesurar un metre de diàmetre (si estenem els braços ens fem una idea de la barbaritat que és això!), i l’orquídia de Darwin té un tub de nèctar d’uns 30 centímetres que és la longitud exacta perquè la llengua de l’esfinx de Morgan, una arna, puga pol·linitzar-la.

Aquest àlbum ens aportarà gran quantitat de pinzellades interessants sobre les flors, ens donarà algun consell de cultiu i ens omplirà el cap de termes molt precisos, a més, també dedica unes pàgines a la rellevància de la conservació vegetal i del treball dels professionals de la botànica. Perquè les flors tenen una importància vital en els nostres ecosistemes, ja ho sabem, però mai està de més recordar-ho, i si ho fem amb un preciós llibre entre les mans, la satisfacció és doble.