Margaret Mead i els nous emprenedors del medi ambient
Si cerquem un llistat de les dones més influents en la conservació del medi ambient el primer nom que ens trobem és el de l’antropòloga Margaret Mead. Centrada en la recerca d’altres cultures, va arribar a la conclusió de que una petita acció podia canviar el món. És així com naix un dels principis del moviment ecologista.
El 22 d’abril de 1970 la comunitat internacional va celebrar, per primera vegada, el Dia de la Terra. En aquella pionera convocatòria que tenia com a objectiu aconseguir la creació d’una agència mediambiental a EUA, van participar centenars de milers de persones i una part molt important de la comunitat educativa nord-americana, representada per més de 2.000 universitats i 10.000 escoles de primària i secundària. La celebració d’aquella data va estar promoguda pel senador i activista ambiental Gaylord Nelson, qui durant la dècada dels 60 havia realitzat una gira per tot el país portant en la seua agenda un programa centrat en la consciència mediambiental. Nelson va cercar personatges coneguts i de fama internacional perquè donaren veu a la seua petició. Entre aquestes persones estaven l’astronauta Buzz Aldrin, l’inventor i científic Fuller Buckminister, i l’antropòloga Margaret Mead.
Margaret va ser una de les que més va atraure l’atenció durant aquell primer Dia de la Terra, ja que en aquells dies era un personatge bastant controvertit. Alguns companys renegaven dels seus treballs de camp i de les seues experiències en primera persona amb tribus de tot el món, perque consideraven que la seua experiència personal i empatia cap a altres pobles i comunitats podia contaminar els seus estudis. A més, en els seus treball, Mead no dubtava a parlar de temes poc còmodes per a la conservadora societat americana com el sexe, les drogues o l’educació.
Malgrat açò, gran part de la comunitat intel·lectual i social estaven de la seua part. Algunes de les seues obres eren ja un referent de l’antropologia moderna i el seu llibre Coming of Age in Samoa s’havia convertit en un best seller traduït a diversos idiomes. En aquells agitats anys de canvis socials Margaret Mead era la dona més influent del món de l’antropologia i una de les personalitats més sensibles cap a l’estudi d’altres cultures, cosa que considerava fonamental per a l’enteniment de la forma de vida en occident. També havia indagat en el paper que els rols de gènere juguen en cada societat, la qual cosa li va valdre convertir-se en un dels eixos teòrics de referència per al creixent moviment feminista.
Però no va ser la faceta antropològica la que la va portar a ser bandera del primer Dia de la Terra, sinó la més naturalista. En aquell moment Margaret era una de les representants més actives d’un ecologisme que pràcticament estava en bolquers. Al llarg dels seus anys a Samoa i a Guinea Mead va arribar a la conclusió de que la cultura era molt àmplia i que interconnectava tots els aspectes del vida humana. Per exemple, l’obtenció d’aliments no podia entendre’s sense els rituals i creences ancestrals, igual que la política no podia separar-se de l’educació o de l’art. No obstant açò, hi havia un aspecte en el qual l’home no tenia una justificació antropològica i aqueix era la destrucció del medi ambient.
Va ser arran de la II Guerra Mundial, davant les terribles conseqüències socials que va originar, quan Margaret Mead es va decidir a indagar en aquest aspecte de la condició humana. Deia que són els homes i les dones, els éssers humans, qui poden activar el canvi en el món, i que per això el pessimisme generalitzat no tenia sentit. I és que alguns patrons de l’home com el racisme, el belicisme i l’explotació del medi ambient són costums adquirits, no naturals, així que la pròpia societat és capaç de canviar-los construint nous esquemes i principis socials completament diferents.
“No dubtem mai de la capacitat de tan sols un grup de ciutadans insistents i compromesos per a canviar el món“, dèia i és aquesta forma de pensar i d’expressar-se, la que va inspirar als moviments marginals dels anys 60 i la que va servir per a definir el pensament de Mead. “Hem d’aprendre a atresorar aquesta Terra com alguna cosa fràgil, només hi ha una, és tot el que tenim. Hem d’usar el nostre coneixement científic per a corregir els perills que van sorgir de la ciència i la tecnologia“, palabres d’un discurs que es va convertir en tot un referent per a l’ecologisme, així com el seu pensament que sorgia com una forma d’entendre que la sostenibilitat i la conservació del medi ambient naix de les accions que cada persona realitza de forma individual.
Empresaris polèmics, idees excèntriques i nous emprenedors del medi ambient
Allò més menut a voltes es converteix en gran. Com pensava Margaret Mead, una xicoteta idea, una cosa simple i a priori elemental, pot servir com a base d’un gran avanç. És per açò, que en el manteniment del medi ambient els emprenedors juguen un paper molt important, ja que el negoci i la responsabilitat social no estan renyits.
L’exemple més clar documentat en els últims anys és el controvertit polític Blairo Maggi, qui ha encunyat, després de molt anys la següent frase: “Els boscos haurien de valdre més dempeus que derrocats”. Aqueixa és la conclusió a la qual ha arribat el que fora un dels magnats de la soia brasilera. I açò que la seua trajectòria no és precisament verda. L’any 2005 va guanyar el premi Sierra Mecànica d’Or de Greenpeace per la seua destrucció del medi ambient durant els seus anys com un dels majors exportadors de carn bovina del país.
No obstant açò, en l’actualitat, el discurs de Maggi gira al voltant del desenvolupament sostenible, els crèdits de carboni i la carn ecològica. Després d’ocupar durant dos anys el càrrec de governador de Mate Grosso, un dels estats amazònics de Brasil, i veure com els boscos estaven sent literalment arrasats. Així, en 2006 va signar una moratòria a la venda de carn bovina en l’Amazones i va emprendre una campanya de conservació per a què els ranxers i empacadors de la zona depuren les seues activitats. L’últim, usar satèl·lits per a monitoritzar la desforestació i perseguir de forma més eficaç l’habitual crema il·legal de boscos.
Una situació semblant a la de Maggi és la de l’empresari indi Vinod Khosla, co-fundador de l’empresa de capital de risc tecnològic Sun Microsystems una de les més aclamades de Silicon Valley. També una de les beneficioses, sobretot tenint en compte la gran quantitat de diners que va generar aquest tipus d’indústria en la dècada dels 90. No obstant açò, en 2004 Khosla va decidir fundar la seua pròpia empresa. Va tornar a apostar pel capital de risc però invertint aquesta vegada en un altre tipus de startup (empresa emergent), el sector de les energies netes.
En l’actualitat Khosla Ventures és una de les empreses de capital de risc que aposta per les tecnologies ecològiques. El seu propietari és un ferm defensor de les tecnologies netes i assegura que l’objectiu és anar més enllà del biodièsel, l’etanol, l’energia solar o la geotèrmia, que, a la llarga, són irrellevants per a solucionar el problema de sostenibilitat del nostre planeta. Per açò ell aposta per energies poc probables, pràcticament impossibles de tirar endavant com Solum, que intenta desenvolupar una eina de mesurament que permetria als grangers usar menys fertilitzant reduint el consum de nitrogen. El mateix Khosla assegura que es tracta d’idees “desmesurades i fins i tot excèntriques”. Però també sap que són tremendament eficaces si tiren endavant a llarg termini.
També sembla treta d’una història de ciència ficció la idea de Brent Costantz de convertir el carboni en ciment. Per a açò ha pres com a referent un fenomen natural, el cas dels corals. Aquest animals són els mestres constructors de la natura i és que han aconseguit extraure el carboni dissolt en l’aigua del mar convertint-lo en el carbonat de calci que forma el seus exoesquelets. Una gran idea que no es podia desaprofitar segons aquest expert en biomineralització. Ja que, encara que semble un material neutre, el ciment és una enorme font d’emissions de carboni, de fet la indústria cimentera és la responsable del 5% de les emissions mundials de carboni i s’estima que amb cada tona de ciment es produeix una altra tona de CO2.
Constantz assegura que la producció neta de ciment pot realitzar-se mitjançant la captura dels gasos de combustió de les fàbriques, agafant-los directament de les ximeneres i barrejant-los amb una solució salina per a després convertir els gasos en sòlids mitjançant l’electricitat. Si en 542 milions d’anys, els corals han sigut capaços de capturar quasi tot el carboni dissolt en l’aigua, es podria desenvolupar una tecnologia similar que emulara aquest procés però d’una manera més ràpida. La idea de la seua empresa és reduir el CO2 des de dos fronts: primer, disminuint les emissions de les plantes d’energia i, després a les fàbriques fabricadores de ciment.
