Paisatges i racons d’un Jardí Botànic Atlàntic

El Botànic de Gijón és el primer del nord-oest peninsular i l’únic dedicat a la vegetació i la flora atlàntiques. Un Jardí diferent amb 16.000 hectàrees en el qual s’evoquen i recreen diferents biomes que componen la biogeografia de les terres de l’Atlàntic Nord, i que en 2013 celebra el seu desè aniversari.

El Jardí Botànic Atlàntic de Gijón ha acollit aquest mes de maig el XII simposi de l’Associació Iberomacaronèsica de Jardins Botànics (AIMJB), una trobada on els Jardins posen en comú els seus projectes, participen de grups de treball i plantegen estratègies futures, partint de les seues particularitats com a espais enjardinats oberts al públic que desenvolupen tasques de conservació, recerca, educació i divulgació.

En aquesta reunió bianual els assistents al simposi ens enportàrem a més un gran regal, descobrir un Jardí que en la seua escassa dècada d’existència ha aconseguit desenvolupar i mostrar interessantíssimes col·leccions, crear un espai atraent i que convida al coneixement però també al gaudiment, afermar una àmplia agenda d’activitats, i tot sense abandonar el més important, la capacitat de seguir treballant per un projecte ben dissenyat i executat que té, sens dubte, molt futur.

Seguir els nombrosos itineraris que ens ofereix el Jardí suposa, sobretot, triar. Volem recórrer màgiques rouredes? Seguir el rumor de l’aigua fins a on ens porte? Recórrer les exposicions que van sorgint en el camí? Ens ve de gust asseure’ns a gaudir d’un prat, d’una zona d’ombria?

En el nostre passeig anirem descobrint informació dels diferents entorns, elements museogràfics que complementen la informació, i fins i tot ens sorprendrà alguna planta amb un cartell que resa directament “porta’m a casa”, la qual cosa indica que podem adquirir-la en la tenda de plantes del Jardí. Quan l’entorn és tan verd i tan ampli com succeeix en el Botànic Atlàntic, perdre’s és inevitable.

Col·leccions del Botànic

El Jardí s’estructura en quatre col·leccions principals però com explica Álvaro Bueno, el conservador, el Botànic Atlàntic sempre ha volgut distanciar-se del model tradicional, apostant per generar un model caracteritzat per ser un espai en el qual s’evoquen i, ocasionalment, es recreen diferents biomes en els quals s’agrupen elements botànics arquetípics, presentats amb un cert criteri escenogràfic i reproduint els entorns paisatgístics més característics de cadascun d’ells.

La qual cosa creuen que és interessant i atractiu per a un públic més ampli, i a més permet dissenyar un itinerari museístic més ric per a la visita del Jardí, en el qual a part dels recursos didàctics estrictament botànics, se li traga partit als continguts més generals de la història natural: ecològics, climàtics, biogeogràfics, paleohistòrics, etc.

Així doncs, trobarem la col·lecció dedicada a l’Entorn Cantàbric, que persegueix l’objectiu de treballar per la conservació, estudi i divulgació dels recursos vegetals d’aquests territoris, espais de gran diversitat per la seua situació fronterera i la seua proximitat al mar.

Ací trobarem per exemple gran varietat de tipus de bosc, com carrascars, que són perennifòlis de les zones més continentals, alzinars, impressionants rouredes, boscos caducifolis que estan desapareixent de forma generalitzada per la pressió humana, sureres, fagedes, sempre en zones de moltes precipitacions, o vernedes, el bosc de ribera més comú en el cantàbric.

D’altra banda està La Factoria Vegetal, un espai dedicat als usos que s’ha fet de les plantes en les riberes septentrionals de l’Oceà Atlàntic, ja que els intercanvis botànics han suposat històricament un canvi en l’agricultura, la gastronomia i els propis costums. En aquesta zona estan els fruiters i horts del Vell i el Nou Món, entre els quals trobem el bananer Musa x paradisiaca, el xirimoier Annona cherimola, l’alvocat Persea americana, i exemples de plantes tèxtils i alimentoses, també un Jardí de Simples i una col·lecció de males herbes i de plantes invasores.

Les col·leccions segueixen en El Jardí de la Illa que sens dubte amaga la màgia d’haver pertenescut a una família que va bolcar en ell les seues ànsies i emocions. Va ser a la fi del s. XIX quan Florencio Valdés, un industrial de la ciutat va fundar aquest jardí romàntic que encara conserva el traçat, l’essència, i fins i tot la casa familiar. Ací caminarem entre camèlies, bulboses, art topiari i arbustos ornamentals.

Finalment, l’Itinerari Atlàntic és un recorregut pels paisatges vegetals de l’Atlàntic Nord centrant-se en aquest moment en dos biomes, el boreal i el temperat. Actualment, en el Jardí treballen ampliant les col·leccions per a recrear el paisatge boreal americà típic, explicant-se a través d’ell la seua major diversitat vegetal enfront del boreal europeu. Encara que sens dubte una de les joies que no ens podem perdre és La Carbayera del Tragamón, un bosc adevessat típic del mediterrani peninsular amb roures pènols de 400 anys, inclòs en la Xarxa Natural d’Espais Protegits com a monument natural.

Per a acostar-se al Botànic

Concerts, campaments d’estiu, cursos pràctics de maneig de plantes, les nits màgiques amb personatges de la mitologia àstur, o visites guiades són algunes de les moltes activitats que també es realitzen en el Jardí. 

Una de les seues últimes propostes, les rutes pel Cantàbric, són excursions per a interpretar el paisatge vegetal de l’entorn cantàbric, i amb elles es visitaran llocs com els Llacs de Covadonga, acompanyats pel personal científic del propi Jardí Botànic. Fins i tot aquest mes de maig van organitzar també les I Jornades de Pintura i Natura, amb concurs de dibuix, certamen de pintura ràpida i un taller infantil.

I és que és precisament als xiquets a els qui presten una gran atenció amb el seu Club dels Miruéndanos, per als menors de 12 anys, la seua zona del Bosc dels Xiquets, amb els mateixos continguts del Botànic però afegint espais de joc i una cartelleria especial, i material didàctic per a descobrir, per exemple, tots els secrets de les matemàtiques a través dels elements naturals que tenim al nostre al voltant.

Finalment, entre els seus projectes divulgatius destaca La Colmena viajera, un llibre impecablement il·lustrat en el qual es dóna valor a l’important procés de pol·linització de les plantes, realitzat no solament per les abelles sinó per nombrosos insectes. A part del conte i la guia per al docent, s’ha creat un blog per als centres docents que visiten el Jardí i realitzen la visita i tallers relacionats, o aquells que reben a “la comena viajera” en les seues pròpies aules.

Descobreix-ho tot en botanico.gijon.es!