Visitants de terrasses urbanes IV
Finalitzem aquesta sèrie sobre visitants de terrasses urbanes. Alguns són no desitjables. Per exemple, la cotxinilla acanalada és un paràsit que pot arruïnar per complet una planta ornamental i també propagar-se per altres pròximes. Uns altres ens poden alliberar de mosquits, sent beneficiosos a l'una de bonics de veure. És el cas del dragó, un rèptil bastant fàcil d'observar en terrasses i balcons, especialment, l'estiu.
La cotxinilla de les Seychelles i la vinya verge
Comencem amb un visitant gens benvingut ni a jardins ni a cultius. És una plaga i pot arribar a desmillorar o, fins i tot, matar els exemplars dels quals s’alimenten. Em referisc a la cotxinilla de les Seychelles, Icerya seychellarum (Westwood). Un insecte de l’ordre dels hemípters descrit el 1855 al Regne Unit, però trobat sobre una palmera importada de les illes Seychelles. Des de llavors, s’ha citat en 50 països del sud d’Europa, Sud-amèrica, Àsia, Àfrica i Austràlia.
A Espanya es va localitzar per primera vegada fa uns cinc anys. Les femelles adultes són mòbils, però també poden quedar-se fixes en la planta, tot portant centenars d’ous en una estructura cerosa en forma de sac anomenada ovisac. Una vegada fan eclosió els ous, les larves i, posteriorment, les nimfes, piquen la planta per a alimentar-se de la saba. A més, poden ser transportades pel vent, gràcies al qual la plaga es pot estendre a plantes pròximes.
La cotxinilla de les Seychelles és una espècie molt polífaga, pot alimentar-se de nombroses espècies vegetals. També es pot trobar en nombroses plantes de jardineria com ara la Parthenocissus quinquefolia (L.) Planch. una enfiladissa pertanyent a la família de les vitàcies coneguda vulgarment com vinya verge. Aquesta planta enfiladissa de fulla caduca és originària d’Amèrica del Nord, des del sud-est del Canadà fins a l’est de Mèxic. S’utilitza molt per a entapissar parets, pèrgoles i façanes, ja que quan arriba la tardor les seues fulles passen a un color vermellós fosc molt atractiu abans de caure. A més de per aquest aspecte estètic, és una espècie molt apreciada perquè a la primavera i estiu produeix ombra i a l’hivern deixa passar el sol (veure Visitants de terrasses urbanes I).
Exemplar de Parthenocissus quinquefolia en diferents èpoques de l’any.
Si la plaga de cotxinilla de les Seychelles no és molt gran es poden eliminar amb unes pinces un a un tots aquells exemplars que es troben fixos en una branqueta. Quan la plaga es descontrola fa falta fer un tractament tot ruixant les fulles o sistèmic, és a dir, afegit a l’aigua de reg.
Grup de cotxinilla de las Seychelles (Icerya seychellarum) sobre branquetes de Parthenocissus quinquefolia.
En jardineria i conreus s’usa control biològic amb Rodolia cardinalis (Mulsant), ja que les femelles d’aquest coleòpter, també originari d’Austràlia, dipositen els ous sobre la cotxinilla acanalada amb l’objectiu que les seues larves s’alimenten dels ous d’aquesta (o de les seues larves nounades). Els adults d’aquesta espècie també s’alimenten de la cotxinilla acanalada.
El dragó comú
Resulta molt comú veure aquest preciós rèptil en terrasses, balcons, façanes etc., especialment en l’època estival. El seu nom científic és Tarentola mauritanica L. i pertany a la família Gekkonidae. És originària de la regió mediterrània i es troba introduïda en alguns territoris llunyans com Califòrnia o en illes com Tenerife, Madeira, Açores o Alboran. Presenta un cos aplanat, de pell suau i coloració en tons grisos i marrons. És d’hàbits nocturns i els seus ulls grisos presenten una pupil·la vertical de dia. Les seues potes acaben en cinc dits amples, els quals li permeten grimpar per les parets sense dificultat. Els adults poden arribar a mesurar uns 15 cm i viure uns dotze anys en captivitat. Emeten sons per a defensa i comunicació amb altres individus.
Dragó comú (Tarentola mauritanica).
És una espècie carnívora. Aguaita les preses que es posen en les parets o roques, i també, aquelles que es posen prop dels llums artificials. Per aquesta raó és fàcil veure-les a les terrasses de ciutat, on s’acosten per a caçar mosquits, grills, aranyes o cotxinilles.
Dragó comú (Tarentola mauritanica) a un fòssil d’ammonites.
No són animals verinosos ni mosseguen, encara que poden intentar-ho si se’ls molesta. Realment, el dragó, lluny d’atacar, fugirà a amagar-se si detecta perill. Hi ha molts mites al voltant d’aquesta espècie. Es diu que es pot introduir pel nas o oïdes, que canta o que escup i el seu “verí” pot encegar o fer que caiga el pèl. Res d’això és cert. Allò que sí és veritat és que són un fabulós control de plagues d’origen natural, ja que es pot menjar aquells insectes molestos o que causen mal a les nostres plantes de terrassa. Enguany no hem vist dragons per la terrassa, pensem que eixien a la nit i sempre amb cura. Seria el nostre nou membre de la família, Lía, la responsable que les els dragonets estigueren alerta? Sospite que sí.
Agraïments de la sèrie de Visitants de terrasses urbanes: X. Cuchillo, J. Güemes, C. Pomares, @DrLitos, @copepodo, @Dr.BioBlogo
Bibliografia
Icerya seychellarum, disponible a https://www.biodiversidadvirtual.org/insectarium/Icerya-seychellarum-img674421.html (consultado 7-12-2020)
Icerya seychellarum (Westwood, 1855), disponible a https://www.gbif.org/species/4484675 (consultat 7-12-2020)
Sánchez García I & Pérez Gómez A. 2020. Primera cita d'Icerta seychellarum (Westwod, 1855) (Hemíptera: Coccomorpha: Monophlebidae) en la península ibérica, y nuevas especies asociadas. Rev. Soc. Gad. Hist. Nat.14: 53-55.
Dragó comú, disponible a http://www.vertebradosibericos.org/reptiles/distribucion/tarmaudi.html (consultat 18-10-2020)
Dragó comú, disponible a https://www.zooplus.es/magazine/reptiles/especies-de-reptiles/salamanquesa-comun (consultat 18-10-2020)
¿La salamanquesa es venenosa?, disponible a https://www.expertoanimal.com/la-salamanquesa-es-venenosa-23689.html (consultat 18-10-2020)
