Sol d’agost en el jardí

Les dures condicions dels mesos de calor ens obliguen a augmentar les manyagues a les nostres plantes. Grans quantitats d’aigua en les hores més fresques, però sense excessos, poda específica, i bon moment per a posar-nos amb les espècies aquàtiques.

La vegetació del jardí està esgotada després de les altes temperatures i el creixement continu de diversos mesos, però encara té capacitat de reaccionar a aquestes condicions desfavorables i aprofitar-les per a superar el moment crític.

Podem sembrar bellis, cerastium, viola, centàurea, dianthus, digitalis, myosotis, viola tricolor, i plantar coleos, petúnies, tagetes, begònies, dianthus, lyssum, dàlies i calèndules. A més el nostre rebost agrairà que sembrem bledes, bròcoli, créixens, carbassons, cebes, espinacs, fenoll, fesols, enciams, julivert o raves, i que plantem cols, coliflor i maduixes. I per a la plantació de bulbs de floració avançada i els que la floració es produeix en nadal, l’aconsellable seria esperar al mes següent.

És hora de reproduir i plantar les herbàcies vivaces, les de floració a últims d’hivern i de primerenca primavera, sempre realitzant el replanteig, en el sòl prèviament preparat. Es necessita realitzar els esqueixos, de nombrosos arbustos de flor i perennes, tals com el boix o l’hortènsia.

Reg
Ha de ser diari en gespes, plantes anuals, vivaces i en test. Han de ser abundants i molt freqüents en la resta del jardí, cada 2 o 3 dies. Acordem-nos de regar molt primerenc al matí, no després de les 9h, o molt vesprada, en la nit. Mai hem de banyar les flors, podem programar el reg segons les espècies i a la seua ubicació, i no oblidem que tampoc és bo un excés d’aigua.

Sòl
La gespa s’abona amb 2/3 kg / 100 m2 de nitromagnesi, i les varietats mitjanes de cítrics amb 2 kg. Les plantes en tests i jardineres floreixen durant llarg temps i necessiten fertilitzants, a més després de la primera floració es poden abonar els rosers.

Tractaments
Hem de tractar l’Evonymus contra l’oïdi i la gespa contra la rosquilla negra, a més controlarem l’aparició de pugons i fongs en rosers, com oïdi, míldiu o roya amb tractaments fungicides preventius, aprofitant per a eliminar els capolls malalts dels rosers.

A l’estiu vigilem l’aparició de fongs en la gespa, que s’aprecia amb unes taques marrons, així com altres plagues comunes d’aquesta època com a pugons, cotxinilles, mosca blanca i aranya roja, a més sobre la melassa que segreguen, s’assenta el fong negrilla formant capa de color negre. El control de plagues el farem amb productes químics cada 15 dies.

Altres detalls que hem de conèixer és que la Ruda o artemisa diuen que repel·leix pugons si està plantada enmig de les plantes sensibles al seu atac. També que podem controlar els caragols després de la pluja amb productes adequats a força de granulats al 2% de metaldehid. I que en zones de vents forts i secs convé protegir les plantes mitjançant tanques, bruc, canyissos o arbres.

Poda
Ara toca neteja de les enfiladisses perennes com el gessamí, l’heura i el lligabosc, perquè les parts internes no es queden buides. En els rosers tallarem 2 o 3 gemmes per sota de la rosa ja florida, que es troba en període de descans i que tornarà a florir al setembre. I en els rosers sarmentosos únicament podarem les branques que ja han florit. Netejarem les plantes dels enfiladissos retallant i aclarint la vegetació desordenada.

Mentre treballem observarem l’aparició de plagues i malalties, brots de roser bord per sota de l’empelt, o males herbes. A les tanques retallarem el seu creixement últim per a mantenir-lo el més espès possible, i els arbustos que estiguen molt desiguals o molt grans es poden retallar una mica. Les tanques perennes necessiten talls de manteniment durant tot l’estiu.

Eliminarem les flors marcides, incloses les dels rosers, i així allargarem el període de floració. Tallarem els xucladors i brots de la base dels arbres, arbustos i rosers. Despuntarem periòdicament els extrems de les tiges de coleos per a estimular un creixement dens i eliminarem les seues flors quan apareguen, i farem una xicoteta poda de rejoveniment a les hortènsies, encara que en aquests moments es troben amb abundants flors. Veurem que han desenvolupat una espessa estructura ramificada pel que s’aconsella eliminar per la base les tiges que hagen acabat amb la floració, així com les més febles i les que es troben més a l’interior, amb la finalitat de sanejar, airejar i donar llum a les fulles internes, i també per a induir a la producció de gemmes.

Finalment s’ha de realitzar una neteja els arbres i arbustos sense flors, llevant les tiges deslluïdes, reduint les copes de les plantes que han crescut a l’excés o desenvolupades de forma desgarbada, realitzant una xicoteta poda de rejoveniment eliminant les branques més lignificades i fosques.

Floració i recol·lecció

A l’agost tenim les mateixes plantes florint que al juliol i a més podem recol·lectar melons d’Alger, melons, tomaques, albercocs, pomes, peres, nectarines, prunes i les primeres ametles.

Hivernacles, tests i plantes d’interior

Els tests al sol es recalfen i poden arribar a cremar les arrels de les seues plantes delicades com les roses miniatura, buganvilla, mandarino o taronger. No posarem bruscament al sol una planta conreada en ombra. En dies secs i calorosos polvoritzarem les plantes d’interior amb aigua, comprovant que el drenatge dels tests no estiga obstruït.

En els hivernacles hem de controlar les temperatures interiors (-35ºC), regar freqüentment i abundantment les plantes, entollar els passadissos per a mantenir una alta humitat ambiental, i regar amb abonament líquid cada dos regs.

Gespes
Realitzarem un punxat suau, tallarem i regarem, sobretot si hem sotmès la gespa a un estrès constant per l’ús, operacions de manteniment o tractaments fitosanitaris. El regarem pràcticament diàriament, no deixant mai que s’asseque la terra i procurant que l’aigua arribe bé a les arrels, de mitjana entre 20 i 30 minuts diaris amb aspersors.

El millor per a la gespa són abonaments complexos de lent alliberament, es pot fer un abonat lleuger mensual per a recuperar la verdor. Si el temps és molt sec, deixarem l’herba més alta de l’habitual perquè resistisca millor la sequera. Amb una forqueta forada periòdicament les zones compactades, i no t’oblides d’afilar les fulles del tallagespa, és important que tallen bé.

Altres tasques complementàries

Cavarem arbres i arbustos, massissos i parterres amb la terra en saó després dels regs. Netejarem les flors seques, les males herbes i les fulles que cauen sobre l’estany.

L’estiu és l’època ideal per a plantar aquàtiques. Retirarem les algues flotants de l’estany i convé oxigenar l’aigua amb una font que borbollege. En estanys molt xicotets i amb peixos s’ha de vigilar que no es recalfe l’aigua a l’excés. A més cal mantenir l’estany o la bassa lliure de residus vegetals, sobretot si l’estany és més aviat xicotet, perquè no apareguen malalties a causa del podriment de fulles i flors.

També és moment d’activitats variades com posar un tutor a les plantes de tiges llargues i febles de flor, per a evitar el seu trencament, embutxacar el raïm, o embuatar el sòl per a protegir les plantes que a la vesprada es troben esgotades a causa de la deshidratació.

També embuatarem les plantes de terra àcida (azalees, rododendres, camèlies) i les que estan recentment plantades per a protegir les seues arrels sensibles de les altes temperatures i guardar la humitat. Eliminarem les males herbes a mà, ja que amb constància cada vegada eixiran menys sense necessitat d’usar herbicides.

Lligarem les enfiladisses segons van creixent. Les plantes que ho necessiten s’estaquen, per exemple, les tiges noves de les dàlies, ja que podrien trencar-se amb el vent. Les branques molt carregades de fruits es poden sostenir artificialment amb canyes o entenimentades, per a evitar que es trenquen.

Quant al nostre refranyer popular, “allò que agost madura, setembre assegura”