El Botànic es plena de roses

Us convidem a conèixer la nova col·lecció de plantes del Jardí Botànic de la Universitat de València! Més de 40 varietats de roses entorn del singular edifici de l’Umbracle per a embriagar-nos amb la seua diversitat cromàtica i la seua magnífica aroma.

Si haguérem de triar una reina d’entre totes les flors del món vegetal, sens dubte seria la rosa. I és que la seua aroma, bellesa i diversitat de formes i colors la situen entre les més conreades i comercialitzada del planeta, seguida d’a prop per la tulipa i el clavell.

Umbracle del Jardí Botànic de la Universitat de València

Tot un símbol del mes de maig al que enguany el Botànic de la Universitat de València vol retre homenatge ampliant la seua col·lecció i dedicant-li una racó especial en el cor del Jardí, la zona de l’Umbracle. Un espai encapçalat per aquest singular edifici de ferro que us convidem a recórrer en aquests últims mesos de primavera, que és quan les roses viuen la seua major esplendor. Només haureu d’entrar en el Jardí i deixar-vos guiar per les diferents fragàncies que desprenen les quasi 46 varietats de roses que formen part d’aquest projecte sensorial, històric i paisatgístic dirigit per Viveros Francisco Ferrer, tota una eminència en el cultiu d’aquestes flors en la península.

Una flor amb molta història
Conta la llegenda que antigament en la natura només existien roses de color blanc, però que un dia Venus va besar una i la flor va enrogir de passió en rebre la carícia de la deessa. En realitat, més enllà de la mitologia, ha sigut la gran adaptabilitat que posseeix la rosa el que l’ha portat a ser manipulada per l’home al llarg de la història, lluint avui dia una àmplia gamma tonalitats en jardins de mig món, des del crema, groc i taronja, fins al rosa, fúcsia i el més intens dels rojos.

Una flor que ha sigut modelada intensament en el nostre afany d’aconseguir noves espècies i varietats amb característiques cada vegada més innovadores i no solament a nivell cromàtic sinó també en textures, fragàncies i formes, principalment.

I és que la rosa enganxa i no solament per les seues espines! Ja Alejandro Magne impressionat per la seua bellesa va portar a Macedònia alguns exemplars des d’Alexandria, on era conreada (Egipte, 356 a.C), per no parlar de Josefina de Beauharnais, que va suposar un abans i un després en el cultiu d’aquestes flors. Tal era la devoció de la dona de Napoleó per les roses que va impulsar i va ajudar als horticultors de l’època a hibridar i crear noves varietats en el seu Roserar de la Malmaison (1798 -1821), fins al punt de donar lloc uns anys després al salt més important conegut en la història d’aquestes flors, el pas de les “roses antigues” a les conegudes “roses modernes” sobre les quals s’assenten la majoria de les varietats que utilitzem avui dia.

Rosa canina, roser silvestre

Les roses antigues, van ser creades per l’home a partir dels primers creuaments entre les roses que creixien silvestres en la natura, donant lloc a arbustos rústics, resistents, amb flors senzilles, sovint solitàries i molt perfumades, però de caràcter efímer i amb poca variabilitat cromàtica. Així, en un intent d’aconseguir noves varietats més interessants van sorgir els coneguts com a “híbrids del te” amb els quals es va iniciar la nova era dels rosers moderns, en general menys fragants però sí més cridaners, més reflorecientes i amb més varietat de formes i colors, ajuntant així les millors aptituds dels rosers europeus i els asiàtics. Un món nou que estava per descobrir que ens ha portat a les més de 30.000 varietats que existeixen actualment en el mercat englobades sota el gènere Rosa.

Una gran diversitat de fonts genètiques que ha convertit a la sistemàtica de les roses en una profunda i difícil tasca de diagnòstic i classificació, fins i tot per als experts en Botànica, però que reflecteix una solidesa vegetativa que situa a aquestes plantes al costat d’espècies com l’olivera, a l’hora de representar la longevitat del món vegetal.

Oliveres centenàries junt a una zona de cultiu de roses, als Viveros Francisco Ferrer (Xiva, Valencia) 

Amb aquesta nova col·lecció de roserars, el Jardí Botànic pretén mostrar aqueixa evolució, aqueix llarg camí que les roses han hagut de recórrer fins a arribar al moment actual des d’aqueixos primers creuaments entre espècies que creixien espontànies en el mitjà natural, perquè ens xopem de la seua gran biodiversitat i apreciem les seues nombroses possibilitats.

Nous roserars al Jardí
La col·lecció de rosàcies del Botànic comptava ja amb tres espècies silvestres (Rosa canina, Rosa sempervirens i Rosa pimpinellifolia) i amb dues roses de tipus conreat (Rosa grandiflora, Rosa multiflora), amb notables diferències morfològiques entre elles. Així, com si estiguera reconstruint un arbre genealògic, el Botànic ha implementat aquest segon grup de roses conreades per a poder enllaçar millor aquest graó històric.

Varietat de rosa ‘La France’

Varietat de rosa ‘Inés Sastre’

Trobarem exemplars rastrers, arbustius i grimpants dels grans grups de la història dels rosers. Rosers antics com la Rosa x alba ‘Maxima’ amb les seues grans flors color ivori i molt perfumades, (híbrid del s.XIV) però també rosers tipus “híbrid de te”, ja considerats com a moderns, com la primera varietat coneguda d’aquest grup, ‘La France’ (1867), també de flors grans, solitàries i perfumades però reflorecientes i de color rosa, o alguns més actuals que destaquen pel seu gran nombre de pètals com el ‘Pierre de Ronsard’, amb el seu encantador estil romàntic, o el ‘Inés Sastre’ de flors variegades color rosa fort amb ratlles blanques.

A més dels híbrids de te, trobarem un altre tipus de rosers moderns però de tipus floribunda, que es caracteritzen per tenir flors una mica més xicotetes que els anteriors que creixen en raïms i que a més floreixen de forma continuada atorgant una gran vistositat als jardins en els quals es troben. És el cas de varietats com ‘La Sevillana’, una enfiladissa carregada d’alegres flors de color roig, o les també enfiladisses ‘Happines’, amb les seues suaus flors grogues i les ‘Sorbet Fruité’ amb originals flors variegades entre el roig i el taronja.

Varietat de rosa ‘Happiness’

Varietat de rosa ‘Sorbet Fruité’

Però més enllà de les flors al llarg d’aquesta col·lecció podrem descobrir diferents ports, tipus i textures de les fulles, abundància d’espines, així com el fruit, a voltes una mica oblidat però de cridaners colors que adornaran els rosers a la tardor, quan no hi haja flor. Un espai en el Jardí que encara ha de créixer i desenvolupar-se però que mereix una visita any rere any en aquests mesos de maig i juny, abans que la calor de l’estiu acabe marcint les seues flors.

Els Ferrer, tres generacions produint roses
Tot aquest projecte no hauria sigut possible sense l’assessorament tècnic i el subministrament de plantes per part de Viveros Francisco Ferrer. Una empresa familiar valenciana amb més de 70 anys d’experiència, especialitzada en el cultiu i la comercialització de plantes de roser amb la qual el Jardí ha treballat conjuntament des del principi i que està dirigida per Matilde Ferrer, presidenta a més de l’Associació Espanyola de la Rosa.

Matilde Ferrer, Viveros Francisco Ferrer

“Mi padre, fue el que inició todo esto” Encara que era fill de podador de cítrics, Francisco Ferrer va començar a interessar-se pel món de les roses i va viatjar a Europa per a aprendre dels grans obtentors (productors de roses) del moment que es concentraven a França i Alemanya. Un projecte que van continuar els seus fills i que es va expandir fins a terres sevillanes, a la recerca de grans superfícies i d’un cicle més curt de producció gràcies a la calor. Matilde va optar, a més de per la producció, per especialitzar-se en millora genètica per a obtenir noves varietats de rosa, i no li ha anat gens malament perquè ja compta amb quasi 30 a les seues esquenes.

I és que com si d’un autèntic rastrejador es tractarà i guiada per la seua experiència i intuïció, recorre habitualment els seus roserars a la recerca de característiques o aptituds a creuar per a aconseguir així una nova rosa amb la qual innovar en un mercat cada vegada més exigent i competitiu. “Enguany 2015, comenta, es porta el color Marsala, pantone 18-1438, un roig terrós amb matisos de vi i ja han tret una varietat amb aqueix color” Un món on l’estètica és important, ja que fins a la marcescència d’una rosa ha de ser bella, però en el qual també s’aposta per varietats cada vegada més resistents a plagues i malalties i cultivables en tot tipus de sòls i climes.

Els exemplars més aptes són assenyalats amb una vara durant el perídode de creixement, per a la seua posterior selecció 

El procés de fecundació artificial segueix aquest ordre: 1. Llevar els pètals i sèpals de la rosa mare i castrar, és a dir tallar, els estams. 2. Deixar madurar els grans de pol·len. 3. Fecundar la rosa mare amb pol·len provinent de la rosa triada com a pare. 4. Protegir les flors creuades amb borses per a assegurar la puresa de la hibridació (veure foto). 5. Obtenir els *escaramujos que contenen les llavors que donaran lloc a la nova rosa.

Des de les seues extenses instal·lacions de 20.000 metres quadrats, amb hivernacles i camps de cultiu, produeixen rosers per multiplicació i empeltats per a centres de jardineria o tendes especialitzades, que es distribueixen a l’hivern sense flor o ja a la primavera més crescuts i amb flor. Però també tenen rosers per a un altre tipus de clients com a espais públics, que van sense empeltar, per a evitar el rebrot del patró i facilitar les cures.

Un lloc que embriaga i sedueix per les diferents aromes que recorren els seus hivernacles i els seus camp de cultiu, equipats amb nous sistemes de reg i de control per a avaluar l’estat de les plantes però que no impedeixen que Matilde, i des de fa un temps ja també els seus fills, ho revisen constantment a la recerca d’algun problema que solucionar o alguna planta a la que fer mimos.

Hivernacles, Viveros Francisco Ferrer

Aquesta empresa familiar compte a més amb un equip multidisciplinari altament qualificat encapçalat per la directora tècnica, Merche Domínguez, amb un projecte estratègic que exclou l’ús d’herbicides per a afavorir la fauna útil i per varietats adaptades a les necessitats de cada usuari, dispose tant d’una jardí com d’un test en una balconada.

Tant Merche com Matilde es traslladaran a la tardor al Jardí Botànic per a impartir un curs pràctic sobre la cura de les roses, encara que ja ens avancen que per a tenir uns rosers bonics, sans i forts, només cal regar bé, evitant l’embassada, tenir un bon substrat i abonar regularment.