DEL JARDÍ AL FLASCÓ: ELS SECRETS DELS PERFUMS

Les olors són missatges d’essència que desapareixen en l’aire, però tenen un origen conegut. La majoria de les fragàncies i perfums que utilitzem són imitacions d’allò que trobem en la naturalesa encara que de vegades sols podem olorar-los a dins d’un flascó. 

L’escriptor Patrick Süskind ens explicava en el seu llibre El Perfum la història de Jean-Baptiste Grenouille, el xiquet que va nàixer amb la peculiaritat de no desprendre cap olor i que al mateix temps tenia un olfacte prodigiós que li permetia percebre i diferenciar totes les olors del món. La història es desenvolupa en la França del segle XVIII i ens acosta al món dels perfumistes que ambientaven la vida dels nobles. Les descripcions que trobem en el llibre i les imatges de la pel.licula d’aquest best seller ens permeten fer-nos una idea de com era l’obtenció de perfums en aquells anys. Els grans pots plens de líquids de flors arreplegades dels camps del sud de França ens ensenyen els secrets del premsatge de pètals i la maceració de les flors i els inicis de l’obtenció de perfums per destil·lació, les tècniques empleades per a l’obtenció de perfums fins al segle XIX.

La pel·lícula El Perfum, basada en la novel·la de Süskind està protagonitzada per Ben Whishaw (Jean-Baptiste Grenouille) i per  Dustin Hoffman, que dóna vida al prestigiós perfumista Giuseppe Baldini. Es descriuen tècniques com el premsatge de pètals, la maceració i la destil·lació per a obtenir perfums de les flors

Així van nàixer els perfums

L’ús de perfums és quasi tan antic com l’ésser humà. Els primers homes cremaven herbes i fustes d’arbres per a avivar el foc. Les olors més agradables eren usades en les seues cerimònies rituals per homenatjar a les seues deïtats a través del fum, o per fumum d’on deriva la paraula actual. No obstant açò, si volem parlar de fabricació de perfums per a ús humà, amb els valors cosmètics que avui dia li donem, haurem de traslladar-nos fins a les albors de la civilització egípcia. Va ser allí, a l’ombra de les piràmides, on els primers perfumistes artesanals dels quals tenim constància van aconseguir extraure aromes naturals.

Els olis i les essències balsàmiques, els ungüents de perfums intensos i les resines diluïdes en vi i altres alcohols eren els més usats tant en medicina com en ritus funeraris i per descomptat, també per a elaborar perfums. L’encens, la mirra i el cedre eren algunes de les plantes més usades per l’egipcis. Els grecs van exportar aquest costum als seus gimnasos, on els homes podien trobar diferents olis i perfums. Els grecs consideraven el perfum com un do de Venus i usaven aromes diferents per a cada part del cos: menta per als braços, marduix per als cabells, oli de palmell per al pit, timó per als genolls i oli d’orenga per a les cames i els peus. Seran els romans els qui van llançar el consum dels perfums a tots els graons de la societat elaborant preparats d’oli per a untar-se el cos, per a perfumar teles i l’ambient. 

Durant els primers anys del cristianisme, els perfums van caure en desús. No serà fins a l’arribada de l’Islam quan aquests tornen amb força gràcies a l’alquímia, que permetrà el descobriment de les claus de l’elaboració de perfums gràcies al descobriment de l’alcohol, que barrejat amb olis i resines oloroses van revelar tota la plenitud de les seues qualitats aromàtiques. Amb l’arribada dels àrabs a Espanya la perfumeria es va estendre a la resta d’Europa.

En el Renaixement, els avanços en la química permeten perfeccionar les tècniques fins ara usades en l’extracció del perfum mitjançant la destil·lació, la premsa es pètals i la maceració. El primer dels mètodes, la destil·lació, permetia la separació de les parts volàtils i menys volàtils de les plantes, aconseguint-se diferents qualitats de productes, tots ells pertanyents a una mateixa matèria primera. En el segle XIX, a més, els avanços químics permeten produir productes aromàtics mitjançant la síntesi.

Totes les plantes tenen perfum?

No totes les plantes tenen perfum. És cert que tots els éssers vius desprenem una olor producte dels nostres processos biològics. Els olis essencials dels quals després extraiem perfums solament els posseeixen algunes plantes i, de forma general, serveixen per a atraure als insectes pol·linitzadors. Cada aroma és el resultat d’una complexa combinació d’olis essencials volàtils que depenen de factors climàtics, per açò és normal que es transformen al llarg del dia en funció de la pressió atmosfèrica, la humitat ambiental, la temperatura o la radiació del sol.

On trobem els perfums i com hem d’usar-los? 

La influència de l’olfacte sobre el nostre cervell i la seua capacitat per a desencadenar records, emocions i sensacions no és nova. La aromateràpia porta desenvolupant-se centenars d’anys, igual que els estudis relacionats amb els efectes que algunes olors exerceixen sobre el nostre estat d’ànim. A pesar que la percepció dels perfums és molt subjectiva podem agrupant-los per la seua intensitat i pel seu valor dominant. Així, trobem perfums acidulats, aromàtics, florals, herbacis, afruitats, especiats, afustats o llenyosos i balsàmics. Conèixer la gran varietat de perfums és molt útil, sobretot si volem afegir aquest tipus de plantes al nostre jardí. Hem de tenir en compte que la presència de plantes aromàtiques en la nostra terrassa o jardí és un valor afegit que pot servir per a tonificar els nostres espais i donar-los una aroma única i relaxant.

Marialluïsa (Aloysia triphylla)

Timó

En les zones pròximes a les finestres han de predominar les plantes de notes aromàtiques com l’espígol, la sàlvia, la xara o el til·ler. Les plantes acidulades, per exemple, la bergamota, la marialluïsa, o l’alfàbrega, amb la seua característica olor a llimó, en les quals predomina una substància anomenada citrina que espanta als mosquits. Les aromes florals, especiats i afustats de roses, gessamins, lligaboscs o muguet resulten molt adequats per a subratllar la singularitat dels elements arquitectònics: pèrgoles, arcs i fonts. Mentre que les fragàncies balsàmiques i afustades: cedre, càmfora, magòlia, tabac, nard que, en ser més persistents, s’han de reservar per a les zones obertes i allunyades de la casa.

Cal tenir en compte que el perfum reacciona en contacte amb la calor del cos, per açò s’aconsella aplicar-ho en els punts més calents i humits: el coll, la base del clatell, darrere de les orelles, en la part interna de la nina i del colze i darrere dels genolls. És important tenir en compte que no hi ha regles precises, doncs el perfum una vegada aplicat en la pell reacciona i difon una fragància única i característica de cada persona.

Quins són els perfums més usats?

A excepció de l’almesc, la algalia, l’ambre gris i el castori, la resta dels perfums provenen de les plantes. Però també podem trobar-los en les llavors com ocorre amb l’anís, el comí de prat o el fenoll; unes altres, en les arrels, com l’angèlica o el lliri de Florència. També en les fulles: marialluïsa, espígol, menta, romaní, timó, marduix o pàtxuli indi (Pogostemon patchuli), tan fort que pot resultar desagradable. En l’escorça, com és el cas de la canyella. En la fusta: sàndal, pal de rosa. I, per descomptat, en els fruits: vainilla, pebre, ametla amarga, nou moscada o fava de Tonka. 

Pogostemon patchuli

Faba de Tonka

Les essències que proporciona la mítica família de les hespèrides estan presents en la fórmula de tots els grans perfums. De la flor del taronger s’obté el neroli. De les fulles i branques, el petitgrain. I del premsatge dels fruits, diferents olis, cadascun amb el seu caràcter específic: agredolç el de taronja; picant, el de mandarina; suau i delicat, el de la bergamota; àcid, el d’aranja; refrescant, el de llima; enèrgic i estimulant, el de llimó. 

Avui dia els perfums moderns també es basen en pètals, botons i gemmes de flors, com els de el gessamí, la cananga o ylang ylang, el taronger o la flor del taronger, les liles, el clavell, el narcís, la mimosa, el llistó de vidre i el jacint, la fresia, l’iris, el gladiol i el safrà. Una altra de les plantes més usades és el gerani, que s’usa normalment per a elaborar perfums masculins. També són molt comuns el gerani malva i el gerani perfumat. Un món d’olors i estímuls al nostre abast.