Jardineria respectuosa de cada dia

Com és un jardí respectuós? És la primera pregunta que ens hauríem de fer. En primer lloc hem de buscar que les espècies botàniques estiguen adaptades a la climatologia, també que, insectes i plantes puguen conviure i per últim, que la despesa de recursos siga mínima. Seguint aquestes tres normes podrem optimitzar el funcionament del nostre jardí.

Planificar: Espècies i sòl

Primer haurem de conèixer bé les característiques del nostre jardí: zones de sol i zones d’ombra, també el tipus de sòl de què disposem o els espais amb més exposició al vent. Amb aquesta informació podrem posar en marxa la planificació de l’espai i decidir si volem un parterre, tests, un hort o un jardí aromàtic.

Com comprovem l’estat del nostre sòl? És fàcil! Clava un pal rígid de forma perpendicular per comprovar la duresa i fixa’t si és argilenc, sorrenc, pedregós o llimós. Caldrà que el sòl siga tou perquè les plantes puguen desenvolupar les arrels i també ric en nutrients. Un sòl òptim serà aquell que continga tots els nutrients. Però, quins tipus d’adob orgànics hi ha? Hi ha de procedència animal, fems formats per dejeccions sòlides o líquides d’animals de quadra o granja, barrejats amb els elements del seu propi llit com ara cavalls, vaques, ovelles, cabres, gallines… i adobs de procedència vegetal, elaborats amb restes vegetals com mentell de fulles, produït per la descomposició d’aquestes o adobs verds, que consisteix en l’enterrament d’un cultiu. Les torbes són restes de vegetals parcialment descompostos en jaciments pantanosos.

Triar espècies adequades és prioritari i recorda que no totes les plantes són compatibles. Les plantes autòctones resisteixen millor les inclemències del temps i combinar espècies farà el nostre jardí més resistent a les plagues i les malalties. Les aromàtiques com l’espígol, la sàlvia, el romaní, la ruda, la menta, l’alfàbrega, el timó o l’estragó són molt útils envoltant les ornamentals són un bon repel·lent de plagues. També és fonamental que un jardí tinga plantes amb flors, ja que aquestes atrauen a insectes beneficiosos.

És fonamental fer revisions de les plantes i capturar a mà les espècies que poden posar en perill el nostre jardí. També és convenient arrancar les males herbes abans que es reprodueixen i arreplegar les fruites o hortalisses que caigudes o massa madures en cas que tinguem un hort.

El manteniment del nostre jardí

Seguir els preceptes de la xerojardineria, o el que és el mateix, de l’estalvi d’aigua en el nostre jardí, és a dir, agrupar les espècies en funció de l’aigua que necessiten per a estalviar al màxim. Podem agrupar les espècies autòctones i xeròfites (zona seca) d’una banda i les que precisen reg regular (zona humida) en una altra. És aconsellable no regar en excés i instal·lar un barril o una zona amb recipients per a arreplegar aigua de la pluja i destinar-la a espais concrets com al voltant d’una piscina. Algunes de les alternatives són plantes entapissants, masses d’arbustos, escorces de pi o gravetes.

No podem seguir sense nomenar el compost però us expliquem com fer-lo amb un vídeo que les nostres hortolanes, Ana i Carmen, van preparar per a la Revista Espores.

L’encoixinat (mulching en anglès) consisteix a recobrir el sòl amb diferents (escorces de pi triturades, acícules de pi, fulles, herba, serradures o palla) amb una capa espessa d’entre 5 i 10 cm. Aquesta capa protegeix a la planta de la humitat de l’evaporació, redueix el creixement de males herbes i aporta nutrients a la planta.

Per a prevenir insectes, fongs, bacteris i virus, gens millor que tenir les plantes fortes i vigoroses, per això és interessant arreplegar i cremar les fulles que hagen sigut atacades per fongs per a evitar que aquests es reproduïsquen i danyen el nostre jardí. I per últim, potser vulgues gaudir del teu jardí també per les nits així que aposta per l’estalvi col·locant fanals i balises fotovoltaiques que s’alimenten d’energia solar.