Canvi de gespa!
Encara que la gespa segueix sent el rei del jardí existeixen altres opcions per a cobrir el nostre sòl i que aquest lluïsca lluent i verd. Normalment es tracta d’alternatives que requereixen menys cures i que consumeixen menys aigua.
Al final de la primavera i al principi de l’estiu sorgeixen els moments ideals per a gaudir del nostre jardí. És quan més verd està i quan la temperatura i el Sol ens conviden a romandre en ell durant més temps. Un sòl vegetal és quasi imprescindible per a cobrir el sòl. El seu color verd li dóna a aquest espai aqueixa sensació de frescor i de relaxació que tots cerquem. La gespa porta usant-se centenars d’anys a aquest efecte. Amb la denominació de gespa es coneixen a un ampli grup plantes de la família botànica de les gramínies entre les quals podríem destacar la Agrostis estolonifera, la Festuca rubra (Festuca roja), la Lolium multiflorum ( Ray-grass anual ) o la Lolium perenne ( Ray-grass anglés). ja que la gespa està a l’aire lliure, les espècies de cultiu variaran depenent de les característiques climàtiques de cada zona. Així, per exemple, en els llocs més càlids existeixen altres varietats com la Buchloe dactyloides (Herba búfal) o la Paspalum vaginatum (Grama d’aigua).
La varietat Ray-grass anglesa s’usa habitualment en la gespa on es realitza esport, com a camps de futbol, beisbol, etc.
Com triar la gespa adequada?
Triar el tipus de gespa adequada per al nostre jardí depèn de molts factors: alguns creixen millor en l’ombra mentre que uns altres prefereixen el Sol; existeixen varietats febles i unes altres que toleren més les trepitjades; i finalment, hi ha espècies que necessiten molta aigua i unes altres que poden viure pràcticament en condicions se sequera. L’elecció d’un tipus de gespa adequada dependrà, per tant, de quin espai vaja a ocupar aquest en el jardí i de l’ús que li donem a aqueixa zona en concret, tenint en compte la ubicació, si té a prop algun element humit com una piscina, si tenim mascotes o si serà trepitjat per persones de forma habitual.
En tot cas, és cert que la gespa no és “fàcil” de mantenir. Independentment de cada varietat, i sempre amb excepcions, requereix unes cures contínues i molt concrets. Mantenir en bon estat el drenatge i la compactació del sòl és imprescindible perquè la nostra gespa no solament semble saludable sinó que a més puga recuperar-se fàcilment del dany dels cucs i dels fongs. Tant per a prevenir l’aparició d’aquests últims, que normalment assequen de la gespa de forma fulminant, com per a mantenir el sòl en bones condicions, és necessari usar molts fertilitzants. També cal llevar les males herbes, que solen ser abundants, i els trèvols, que enlletgeixen la nostra gespa.
I per descomptat, està el tema del reg. Encara que existeixen varietats que consumeixen menys la veritat és que les espècies que coneixem com a “gespa” (de les quals hem parlat anteriorment) requereixen una important quantitat d’aigua. El més senzill perquè la nostra gespa lluïsca verda i brillant és esperar al fet que el sòl (siga del tipus que siga) estiga sec, obrir l’aixeta i deixa que l’aigua fluïsca lentament per ell. Amb una quantitat abundant d’aigua el reg, la salut i la bona aparença de la gespa està més que garantida. No obstant açò, aquesta rutina no és del tot ètica si tenim en compte l’escassetat d’aigua a nivell global i tampoc és l’actitud convenient si volem estalviar una mica de diners i actuar amb criteris de sostenibilitat.
És per açò que des de fa alguns anys experts en jardineria recomanen substituir, almenys en alguna part del nostre jardí, la gespa per cobertes alternatives que li donen un toc diferenciador i que ens permeten estalviar temps, recursos i diners. Dins d’aquests substituts trobaríem materials com la grava o l’escorça d’arbre i fins i tot cobertes totalment artificials com la gespa artificial. Però com no és el mateix tenir plantes naturals que artificials, cada vegada són més les persones que decideixen substituir la gespa per entapissants també molt atractives i que necessiten menys cuidats. Aquests cobresols, a més de donar-nos un jardí més sostenible, poden afegir una textura diferent a la zona de la gespa, aportar una olor fresca i agradable i tolerar millor el tràfic de persones.
Substituts de la gespa
Zoysia japonica. Es tracta de l’opció més demandada per a substituir a la gespa. La seua aparença és pràcticament igual però posseeix les qualitats que a aquest li falten, incloent la de trencar el tòpic que la gespa necessita molta aigua. Tal és un escàs consum d’aigua, la seua adaptació a zones càlides i seques, la seua resistència i la seua bona presència paisatgística que alguns no dubten a cridar a aquesta espècie “gespa màgica”. Dins del gènere Zoysia existeixen altres varietats com la Zoysia matrella o la Zoysa tenuifolia, capaç de més d’un mes sense aigua a l’estiu. Totes elles es caracteritzen per ser resistents al tràfic humà, resistir bé la falta d’aigua, presentar un aspecte molt homogeni i requerir poc abonament i escassos fitosanitaris. Quin és, llavors, l´incoveniente d’aquesta “gespa màgica”? És molt difícil reproduir llavors per a la seua replantació, i aquesta ha de fer-se a través d’esqueixos.
Zoysa tenuifolia
Dichondra repens. La seua forma fina i arredonida i la seua petita grandària fan que a aquesta planta també se li conega com a “orella de ratolí”. Es tracta d’una planta perenne de arronyonades i d’extensió molt fàcil, la qual cosa la converteix en ideal com cobresols. És ideal per a zones humides d’hiverns temperats i és capaç de colonitzar espais assolellats, encara que no admet sòls salats o molt compactes. La seua reproducció es realitza per llavors, no necessita molta poda i amb prou faenes requereix reg o manteniment. La principal virtut de la Dichondra repens és també el seu major inconvenient: una vegada establida pot convertir-se en una planta invasiva i, la seua eradicació, en tot un desafiament.
Aptenia cordifolia. Coneguda popularment com a “gebre”, l´Aptenia cordifolia té la capacitat d’evitar el creixement de males herbes en els llocs on es planta. És una planta tradicionalment usada com a espècie ornamental ideal per a cobrir zones “pelades” de gespa i, sobretot, murs i rocalles. També pot conrear-se en tests, sent més comú en tests penjants. Igual que Dichondra repens es propaga a través de llavors i és resistent a les sequeres encara que creix millor en zones lleugerament humides. Aquesta planta té com a avantatge que produeix unes xicotetes però vistoses flors de color porpra que contrasten amb el verdor del fullatge.
Camamilla romana. La camamilla o camomila comuna (Chamaemelum nobile) és una opció diferent a l’hora de cobrir el teu jardí. És cert que aquesta planta és més coneguda per les seues qualitats terapèutiques i medicinals, però la veritat és que en la seua justa mesura pot aportar a una petita part del nostre jardí una imatge i una aroma molt agradable. El seu principal avantatge en aquest sentit és que es reprodueix ràpid i que forma mates molt denses, la qual cosa avala la seua funció com cobresols. Té la capacitat de romandre verda tot l’any i té fulla de falguera que creix millor en zones parcialment assolellades. Només necessita un sòl amb bon drenatge. Unes altres de les aromàtiques que poden compartir espai com la camamilla són el timó serpol i el trèvol frutilla (Trifolium fragiferum) molt resistent a la invasió d’humans i animals i capaç de donar cobertura vegetal a les zones de sòl més pobres.
