Amplia el teu jardí fàcilment amb esqueixos

Aconseguir plantes noves a partir d’esqueixos és una manera fàcil, ràpida i econòmica d’augmentar la nostra col·lecció al jardí. Un esqueix no és més que una porció de la tija o branca d’una planta que s’introdueix en la terra per a reproduir-la i que és capaç de tirar arrels. No totes les espècies vegetals són capaces de fer-ho, però si aconseguim que ho faça creixerà a més més ràpid que una planteta obtinguda de llavor. Per exemple, si volgueres aconseguir una wisteria a partir de llavors, tardaries uns 10 anys a veure-la florir per primera vegada. No obstant açò, la mateixa planta obtinguda d’un esqueix, mostrarà les seues primeres flors en dos o tres anys.

Un altre avantatge de la multiplicació per esqueixos (reproducció asexual) és que ens garanteix que la nova planta serà igual a l’original, un clon exacte. Mentre que en el cas de les llavors (reproducció sexual) i a causa de factors genètics, no tenim la certesa que es mostren els mateixos caràcters que tenia la planta mare. A més, és interessant saber que existeixen plantes estèrils i que si bé produeixen sements, aquestes no són viables. És el cas d’alguns híbrids naturals i la major part dels obtinguts de manera artificial, per tant aquestes plantes solament podran propagar-se per altres mètodes, entre ells els esqueixos.

Finalment dir que és una tècnica que resulta molt rendible. Si tens amics jardiners pots intercanviar esqueixos amb ells i a més pots aconseguir diverses plantes a partir d’una, la planta mare no corre perill perquè li talles algunes tiges sempre que ho faces amb cura. També és un recurs excel·lent, per exemple, quan es necessiten moltes plantes per a formar una tanca o omplir un parterre. Les gramínies i les herbes es multipliquen bé per esqueixos però no són les úniques, molts arbres i arbustos també. Nosaltres, ara a la primavera, els usem sobretot per a repoblar les calbes de la gespa a partir d’esqueixos que prenem de les zones més poblades.

Com i quan preparar esqueixos

El millor moment per a preparar i plantar esqueixos és a la primavera i tardor, coincidint amb la fase de creixement de les plantes. Les temperatures suaus i la humitat d’aquestes estacions faciliten a més que els esqueixos disposen de més temps per a produir arrels abans d’assecar-se. És molt poc probable tenir èxit a l’estiu per l’excés de calor, ni a l’hivern, perquè les plantes no creixen

Esqueix de sàlvia (esquerra)

Fer un esqueix és una tasca fàcil i bastant ràpida, però cal ser meticulós i net per a garantir el major èxit possible. Abans de començar hauràs de tenir preparat:

• Contenidor: un test o recipient de grandària xicoteta amb un orifici de drenatge
• Substrat: els experts recomanen torba negra perquè reté bé la humitat, però serveix un substrat universal si ho manté correctament hidratat
• Tisores: l’ideal són unes tisores de podar que estiguen ben netes
• Hormones d’arrelament: és un producte que ajuda a la formació d’arrels, però és opcional

Pot ser que hagen lleugeres diferències quant a la forma de procedir, però a continuació us expliquem la tècnica que nosaltres seguim per a preparar els esqueixos.

• Tria un tros de branca amb almenys quatre gemmes, dues d’elles quedaran enterrades en el substrat i les altres dues per sobre de la superfície. Les gemmes enterrades donaran lloc a arrels; les que queden a l’aire, produiran noves tiges.
• Elimina totes les fulles, deixant tan sol un parell d’elles en la part superior. Un parell de fulles són suficients per a que la planta respire sense que es perda massa aigua.
• Introdueix la terra al test sense estrènyer-la massa. Punxa amb un palet al centre per a obrir un xicotet forat amb profunditat suficient perquè càpia l’esqueix.
• Impregna amb el producte arrelant (si has decidit usar-ho) la part d’a baix de l’esqueix i introdueix-ho en el forat fins que les dues gemmes inferiors queden enterrades.
• Pressiona la terra al voltant de la tija perquè l’esqueix quede subjecte i després rega-ho amb suavitat.
• Deixa el test amb l’esqueix en un lloc ombrejat i mantén-lo humit durant almenys dues setmanes. En eixe període observaràs amb claredat si la nova planta prospera o no i, si tot va bé, continua amb regs regulars com faries amb una planta recentment comprada.

10 plantes molt fàcils per a fer esqueixos

La reproducció per esqueixos és factible en moltíssimes espècies i t’anime a que proves amb qualsevol planta que t’agrade; però, si vols anar cap a segur, ací tens una llista de 10 plantes que nosaltres propaguem per aquest mètode i quasi mai fallen.

1. Planta dels diners o de la moneda

Existeix una creença popular de que aquesta planta porta abundància a la nostra llar, el que si que es veritat és que a partir de xicotets esqueixos d’ella aconseguirem reproduir-la amb abundància.

Els esqueixos d’aquesta planta tarden tres o quatre setmanes a arrelar en substrat; però si les introduïm en un recipient transparent amb aigua, estimularem la formació d’arrels i aquestes apareixeran en dues o tres setmanes. Quan vegem les arrels, ja la podem plantar en el test.

2. Sàlvia

Ens encanta la sàlvia per les seues boniques flors i la seua aroma. La Salvia officinalis és la més popular, doncs les seues fulles són les que s’utilitzen en cuina per a amanir plats. Però hi ha moltes varietats de sàlvies i algunes tenen flors molt ornamentals, como la Salvia microphylla.

Qualsevol d’elles es pot propagar per esqueixos a la primavera. Jo utilitze hormones arrelants i les plante directament en substrat, tarden tres o quatre setmanes a començar a créixer.

3. Alfàbega

L’alfàbega té una aroma deliciosa i sempre ve bé tenir una mata prop de la cuina per a utilitzar-la en els plats a base de pasta. Els esqueixos d’aquesta planta herbàcia prosperen amb facilitat i amb bastant rapidesa.

Per a esqueixar-la cal prendre les xicotetes ramificacions que ixen de la tija principal i farem, amb cadascuna d’elles, un esqueix que arrelarà amb facilitat fins i tot sense producte *enraizante.

4. Alegria de la casa

L’alegria de la casa és una xicoteta planta herbàcia que cada primavera omple les taules de vivers i centres de jardineria. És fàcil de conrear i floreix contínuament des de la primavera fins a la tardor.

Les seues tiges són carnoses i molt fràgils, es trenquen amb facilitat en manipular-les. Si trenques una de les seues tiges aprofita i converteix-la en un esqueix, encara que també pots tallar un tros de branca a propòsit. Introdueix l’esqueix en un got d’aigua durant uns dies per a estimular la producció d’arrels. Quan les noves arrels tinguen dos o tres centímetres de longitud, ja pots plantar-la a terra. Recorda que l’alegria necessita que el substrat estiga sempre lleugerament humit.

5. Potus

El potus és una popular planta d’interior, de port penjant i molt decorativa. És una espècie molt resistent que creix amb rapidesa si està en una ubicació ben il·luminada.

Per a fer esqueixos, es tallen trossets de branques d’uns 10 centímetres, que es poden plantar directament en terra o en un recipient amb aigua fins que isquen les arrels i, llavors, plantar.

6. Cinta

El nom d’aquesta planta sempre m’ha resultat molt descriptiu, les seues fulles semblen delicades cintes de colors que creixen en forma de roseta. La seua facilitat de cultiu l’ha convertit en una popular planta d’interior, encara que també pot conrear-se fora de casa en climes càlids.

Es propaga amb facilitat a partir d’estolons, branques llargues que creixen en horizontal i que en els seus extrems produeixen xicotetes plantetes idèntiques a la planta mare. Per tant, en aquest cas, la millor manera d’aconseguir una nova planta és recolzar l’extrem d’un estoló sobre la terra, en poques setmanes emetrà arrels i podràs tallar la branca que ho uneix a la planta mare i col·locar-la on vulgues.

7. Suculentes

Totes les plantes suculentes es poden reproduir plantant algun tros de la seua tija en terra, però algunes espècies, també es propaguen a partir de les seues fulles. Jo ho he comprovat amb echeverias, graptopetalos i alguns kalanchoes.

Quan una fulla d’aquestes suculentes entra en contacte amb el sòl, comença a emetre unes xicotetes arrels i a formar una nova planta en l’extrem on va estar pegada a la planta mare. És important mantenir aquestes fulles lleugerament hidratades, bastarà amb polvoritzar una mica d’aigua sobre elles.

8. Gerani

Els esqueixos de gerani són un clàssic, almenys per a mi. Record a la meua mare arreplegar branquetes trencades d’algun gerani de les balconades veïnes per a plantar-les en la de casa. Crec que allò va ser el que va iniciar la meua curiositat per les plantes, veure que d’una branca trencada, la meua mare aconseguia fer plantes noves. Els geranis són fàcils, i molt satisfactoris ja que comencen a florir molt prompte.

9. Hortènsia

Les hortènsies sempre em van semblar plantes difícils; sobretot al nostre clima, amb estius càlids i secs. Encara així, no vaig poder resistir-me i vaig plantar una en un test del jardí. D’açò fa ja més de dotze anys. He descobert, amb la pràctica, que si s’evita la calç de l’aigua i es mantenen ben hidratades, també poden conrear-se en la nostra regió. Encara així, és molt més senzill que prosperen en regions amb les condicions adequades, com el nord del nostre país.

De totes maneres, entre les moltes coses que he descobert de les hortènsies, és que es reprodueixen molt bé per esqueixos. En aquest cas l’ideal és fer-los a la tardor, aprofitant les tiges que tallem a la planta mare. En aqueix moment es claven en la terra i es deixen ací fins a la següent primavera, durant aqueix període de temps arrelen i en arribar el bon temps comencen a brollar fulles noves.

10. Rosa

Els rosers són molt més fàcils de conrear del que alguns creuen, el més complicat és mantenir-los lliures de plagues i enfermetats com: l’oïdi, el pugó i les erugues, entre altres.

També és senzill propagar un roser mitjançant esqueixos. Se segueix el mateix mètode que vaig comentar abans amb les hortènsies: fer esqueixos amb les branques que es poden a la fi d’hivern. L’interessant en aquest cas és fixar-se bé i triar tiges que tinguen, almenys, una gemma vigorosa.