10 PLANTES FÀCILS DE SEMBRAR EN PRIMAVERA

La primavera ja està ací i amb les temperatures en ascens, sense risc ja de gelades, és el moment ideal per a conrear noves plantes a partir de llavors, que lluiran precioses més endavant. I és que el clima temperat de la nostra zona, la costa mediterrània, amb poc contrast entre el dia i la nit, permet sembrar ja algunes espècies directament en exterior, per a que les llavors es beneficien de l’augment progressiu d’hores de llum. Qui visca en altres llocs, on encara existisquen riscos de gelades, haurà de fer-ho dins de casa, en contenidors o llavorers que es posaran en una finestra orientada al sud per a que reben tot el sol possible.

Com sabreu, el sembrat no sempre és una tasca fàcil. Sembla que només cal introduir una llavor en la terra i esperar a que cresca, però hi ha molts factors que influeixen en el cultiu i cada tipus de planta pot tenir les seues pròpies necessitats especials. Així que per a facilitar-vos les coses, avui volem parlar-vos del nostre top 10 d’espècies vegetals senzilles per a reproduir en aquesta època, que podreu sembrar directament al sòl del jardí i que, amb unes mínimes cures, germinaran sense dificultat.

1. El Girasol

Helianthus annuus

Aquesta planta és tan fàcil de conrear que fins a un xiquet menut les pot fer germinar, de fet record quan el meu fill, en l’etapa d’educació infantil, em va portar entusiasmat un test amb un xicotet girasol que havia sembrat en el col·legi. I és que els girasols, amb eixes flors grans, alegres i cridaneres tan característiques que es mouen a la recerca del sol, es poden plantar tant en el sòl del jardí com en tests. Només cal introduir les seues pipes, les llavors, a un centímetre de profunditat i millor en grups de tres per a assegurar-nos que almenys una germine. Necessitaran entre sis i vuit hores de sol diàries, un reg constant per a què el substrat mai quede massa sec, i un bon drenatge. Existeixen diferents varietats de girasol, des de les gegantes que poden superar-nos en altura fins a algunes més xicotetes, més apropiades per al jardí o altres espais més reduïts. Trieu la que millor s’adapte a les vostres necessitats però, açò sí, a l’hora de sembrar deixeu un marc de plantació mínim entre elles de 50 cm, en les varietats més xicotetes, i de 90 cm per a les més grans. Quan arribe l’estiu podreu gaudir de les seues precioses flors que a més atrauran a tot tipus de pol·linitzadors.

2. La Calèndula

Calendula officinalis

La calèndula es reprodueix amb tanta facilitat que ja sense fer res és habitual que isquen noves plantes al voltant d’on hi ha una. Aquesta planta pot créixer tant a ple sol com a semi-ombra i encara que és habitual en climes temperats resisteix bé el fred de l’hivern. Podeu comprar les llavors al vostre establiment habitual de jardineria i una vegada tinagu algunes plantades, només haveu d’esperar a que la flor es marcisca per complet en la planta i arreplegar aleshores les seues llavors, ja que es desprendran fàcilment. Per a sembrar-les, només cal triar un lloc adequat, preferiblement amb molt de Sol, i col·locar-les a un o dos centímetres de profunditat, en grups de tres. No necessita un sòl excessivament humit, però requereix d’un bon drenatge i reg regular, sobretot al principi per a que la germinació es produïsca adequadament. Una vegada hagen crescut una miqueta, uns set centímetres, podeu resituar les que hagen germinat i col·locar-les a 50 cm de distància. Aconseguireu unes flors precioses i comestibles, que a més funcionaran molt bé com a repel·lents de plagues gràcies a la seua peculiar olor.

3. La Viola

Viola cornuta

La viola és una planta anual que pertany a la família de les violàcies. Existeixen nombroses espècies i varietats que s’utilitzen com a plantes entapissants per a decorar els jardins als mesos freds, que és quan floreix. És una planta econòmica que sol aparèixer a la venda a la tardor en tots els centres de jardineria i vivers, però no és gens difícil aconseguir-les a partir de llavors. Igual que les calèndules, germinen amb molta facilitat, per açò tampoc és rar que apareguen violes de forma espontània en el lloc on ja hi havia una planta, a partir de llavors que van caure de les flors i que estaven a l’espera d’un bon moment per a desenvolupar-se. Per a incorporar-les al vostre jardí només cal repetir el mateix procés que amb les espècies anteriors però deixant una marc de plantació entre elles de 30 cm i resituant aquelles que hagen germinat en el mateix lloc. Caldrà col·locar-les en llocs assolellats, tant en test com en el jardí, en substrats molt fèrtils i ben drenats. Per a sembrar-les, espereu millor a la fi de primavera o principis d’estiu. I no oblideu esperar a que les flors maduren del tot per a guardar les llavors fins a la següent temporada.

4. L’Alegria de la casa

Impatiens walleriana

Aquesta coneguda planta herbàcia és molt apreciada en jardineria, tant per la bellesa i abundància de les seues flors com per la facilitat del seu cultiu i reproducció. Són plantes de ràpid creixement i que no solen donar problemes de malalties ni plagues. Necessiten temperatures càlides per a desenvolupar-se i solen morir a l’hivern si es deixen a la intempèrie. Podeu sembrar-les al vostre jardí de la mateixa forma que hem fet amb les violes però col·locant-les en un lloc més ombrejat. Una vegada les tingueu, aconseguir les seues llavors no serà complicat, però tenen un mecanisme curiós de dispersió amb el qual cal portar cura perquè no s’escapen. I és que quan la flor madura produeix un fruit que conté un bon nombre de llavors, però que és com una xicoteta càpsula a punt d’explotar. Quan arriba el moment s’obri amb el mínim frec i llança les llavors a propulsió. És molt curiós veure aquest mecanisme! Per arreplegar les llavors cal observar els fruits molt sovint i recollir-los quan estiguen madurs, i envoltant-los amb l’ajuda d’una bosseta de paper, per si esclatan quan els estigueu manipulant.

5. El Pèsol d’olor

Lathyrus odoratus

El pèsol d’olor és una planta anual mediterrània, una espècie peculiar de pèsol que es caracteritza pel color i l’aroma de les seues flors. Aquesta enfiladissa creix amb molta rapidesa i necessita tutors on agarrar les seues llargues i primes tiges, a més li agraden les ubicacions assolellades però de sòl humit. Quan la flor madura produeix una baina plena de xicotets pèsols que són les llavors. Podeu sembrar-les en la terra junta una tanca o paret, a una profunditat de dos o tres centímetres, i caldrà regar-les regularment però sense arribar a entollar el substrat. Les seues precioses flors de dolça fragància brollaran en el jardí durant tot l’estiu.

Llavors de pèsol d’olor

6. La Vinca

Catharanthus roseus

La vinca rosa és una herbàcia perenne originària de Madagascar. Necessita temperatures càlides per a desenvolupar-se bé i quan arriba l’hivern, en la nostra latitud, es posa molt lletja pel fred i fins i tot pot morir. Per sort, és una planta que produeix llavors amb facilitat i ho fa en grans quantitats, així que podeu reproduir-la novament sense problemes. Les seues flors apareixen durant tot l’estiu i quan es marceixen formen una baina molt xicoteta, semblant a la dels pèsols, amb moltes sements en el seu interior.

7. El Dondiego de nit

Mirabilis jalapa

El dondiego és una planta vivaç que perd tota la seua part aèria quan arriba l’hivern, però en arribar la primavera desenvolupa sense problemes nous tiges, fulles i flors. És una espècie molt resistent i vigorosa que no necessita més que un emplaçament assolellat i reg regular. La llavor es forma en la base de la flor després de marcir-se i madurar. Són de color negre i tenen una bona grandària, com l’os d’una oliva xicoteta. Germinen amb tanta facilitat que al voltant de les nostres plantes de dondiego el sòl s’omple de xicotetes plantetes que cal eliminar o resituar per a que no ho envaïsquen tot.

Llavor de dondiego

8. La Petúnia

Petunia spp.

La petúnia és una planta d’hàbit perenne en el seu hàbitat d’origen (Sud-amèrica) però ací solem tractar-la com a planta de temporada. La raó és que no suporta el fred de l’hivern i si ho fa, el segon any no produeix flors tan vistoses com l’anterior. Se solen rebutjar quan arriba la tardor i es reemplacen per plantes de temporada hivernal. Jo ho solc fer així però, abans d’arrancar la planta, deixe que les flors maduren en la mata i així arreplegue llavors per a sembrar la següent primavera. Trieu l’espècie que més us agrade en el vostre centre de jardineria habitual i sembreu-les per primera vegada en el vostre jardí a una distància d’entre 15 i 30 cm.

Pericarpi en una flor de petúnia. Les llavors es formen a l’interior.

9. La Valeriana roja

Centranthus ruber

Valeriana roja o andianeta són els noms comuns pels quals es coneix aquesta planta. Es tracta d’una herbàcia perenne nadiva de la conca mediterrània, de fàcil cultiu i baix manteniment. És una planta vigorosa, molt ramificada, que s’omple de flors des de la primavera fins a la tardor. Sol i una mica de reg és tot el que necessita per a brillar en el jardí. Cadascun de les seues tiges produeix denses cabezuelas de flors xicotetes que en madurar es transformen en llavors que s’alliberaran fàcilment gràcies al vent. No us preocupeu si volen més enllà del vostre jardí, ja que estem parlant d’una espècie autòctona en el nostre territori.

Llavors “voladores” de valeriana roja

10. El Julivert

Petroselinum crispum

El julivert és una de les herbes aromàtiques que més utilitzem en cuina, per açò ens encanta tenir sempre en la terrassa un test amb una xicoteta mata. A més és una planta densa, verda i molt decorativa entre altres plantes amb flors. Ara és el moment ideal per a sembrar-ho i així, gaudir de les virtuts d’un julivert casolà i ecològic. Per a germinar el julivert solament necessiteu introduir les llavors en el substrat, escampant-les, i mantenir-ho humit. En tres setmanes començaran a apuntar les primeres tiges. La planta de julivert necessita molta llum, però no és necessari que el sol incidisca directament sobre ella. És una espècie bianual, així que florirà en el seu segon any de vida. És ací quan deixarem assecar les flors i podrem recol·lectar les seues llavors per a plantar-la novament.

Si investigeu una mica trobareu moltes plantes que es poden aconseguir fàcilment a partir de llavors, però aquesta és una selecció de les quals nosaltres hem provat i germinen bé i ràpid. Esperem que us animeu a conrear-les a casa, en el sòl del jardí o en uns tests de la terrassa, i tingueu una primavera plena de flors i molt alegre.

Fotografies: Guía de Jardín, Pixabay