L’illa de les ciències naturals

Des del Jardí Botànic de la Universitat de València, Jardí de les Hespèrides, Col·legi dels Jesuïtes i solar, a la dreta. Foto: José Plumed

La Universitat i l’Ajuntament de València han aprovat un conveni històric per dissenyar el futur de l’espai conegut com solar de Jesuïtes, cantonada entre el passeig de la Petxina i la Gran Via de Ferran el Catòlic, molt a prop  del Jardí Botànic de la Universitat de València. Després de quasi tres dècades de conflicte i la victòria d’una lluita ciutadana paradigmàtica, liderada per l’associació cívica Salvem el Botànic, l’entitat acadèmica i el consistori han arribat a un acord per tal de recuperar per a la ciutadania aquest espai emblemàtic i la seua rellevància històrica, ambiental i paisatgística. El Jardí Botànic, com a part de la Universitat, ha estat membre de la comissió mixta creada per totes dues institucions públiques i la seua perspectiva serà fonamental per al desenvolupament del futur d’aquest espai verd, d’horta, biodiversitat i ciència.

El solar de Jesuïtes de la ciutat de València forma part d’una àrea molt més extensa d’interès tant històric com ambiental, on s’hi integren el Jardí Botànic de la Universitat de València, l’antic Col·legi dels Jesuïtes, el temple parroquial de Sant Miquel i Sant Sebastià, les torres de Quart o l’antic museu que alberga, a porta tancada, les col·leccions entomològica de Juan de Torres Sala i malacològica de Siro de Fez. Per aquest motiu, el conveni que signaran pròximament la Universitat i l’Ajuntament de València –aprovat per ambdós òrgans de govern el passat desembre- considera que el futur del solar de Jesuïtes requereix formar part d’una solució integral al voltant de la creació d’un gran espai urbà dedicat a les ciències naturals en l’entorn del Botànic, alhora, ordenat pel seu propi pla especial aprovat el 2019. “Seria una situació ideal que ha de ser abordada per una comissió amb àmplia participació de més serveis municipals, diversos vicerectorats de la Universitat de València i altres parts implicades com ara la Companyia de Jesús o la Conselleria d’Educació”, segons el text de l’acord de totes dues institucions.

El pacte entre Universitat i Ajuntament es produeix després quasi tres dècades des de l’inici de les mobilitzacions en contra de la construcció de diversos edificis d’una vintena de plantes –el projecte va anar evolucionant al llarg del temps- i planteja la creació d’un jardí singular centrat en el conreu valencià i l’agricultura urbana a fi de desenvolupar un espai formatiu al voltant de l’horta, la seua història i biodiversitat, alhora que complementat amb el vessant de la investigació. D’aquesta manera, es preveu donar continuïtat al Jardí de les Hespèrides, inaugurat l’any 2000, i al mateix Jardí Botànic, des de 1802 traslladat extramurs al lloc actual, aleshores conegut com l’Hort de Tramoieres.

Jardí de les Hespèrides (davant), solar del Jesuïtes i Jardí del Túria (dreta). Foto: José Plumed.

Aquesta idea deixa enrere iniciatives anteriors, algunes dissenyades des dels col·lectius cívics, per crear un espai d’horts urbans o un indret dedicat a la història natural. Per exemple, el 2014 Salvem el Botànic i més d’una desena d’organitzacions van presentar el projecte Hort urbà Botànic-Jesuïtes. El 2018 la Universitat també va fer una proposta perquè el solar es convertira en un jardí complementari del Botànic, dedicat a la representació de la flora i els hàbitats protegits a la Comunitat Valenciana, amb una gran presència de formacions forestals. Els diversos plantejaments han estat debatuts des que el 23 de juliol del 2013 l’Ajuntament de València va aconseguir la cessió del solar de Jesuïtes després d’una permuta al promotor hostaler -la família Mestre de la cadena catalana Expogrupo– per un altre espai a l’avinguda d’Aragó, en les dependències municipals les quals, finalment, es van enderrocar el novembre de 2015.

Un espai cultural, social i de rellevància científica

El vicerector d’Economia i Infraestructures de la Universitat de València (UV), Justo Herrera, ha estat membre de la comissió per decidir el futur del solar de Jesuïtes en representació de l’equip de rectoral presidit per Mavi Mestre, com també el director del Jardí Botànic, Jaime Güemes. Herrera destaca “l’alt nivell de compromís de totes dues institucions per a arribar a la solució òptima en plena col·laboració, tot evitant apropiacions o notorietats. De fet, la dinàmica d’aquesta comissió ha estat molt fluïda i de màxim respecte”.

El conveni per al solar de Jesuïtes mostra “un camí clarificador”, en opinió d’Herrera, qui ressalta “la responsabilitat històrica de la Universitat amb la societat i, en aquest tema, considerem que s’ha de tornar a la ciutadania no un parc convencional, sinó un espai de desenvolupament cultural i social, amb rellevància científica, divulgativa i educativa, en concordança amb el Jardí Botànic”.

Jardí Botànic de la Universitat de València, edificis del carrer Beat Gaspar Bono i, al fons, el Col·legi dels Jesuïtes. Foto: Emma

El vicealcalde i coordinador general de l’àrea d’Ecologia Urbana, Emergència Climàtica i Transició Energètica, Sergi Campillo, integrant de la comissió mixta, reconeix que el resultat d’aquest conveni serà “prova pilot d’una nova relació entre administracions públiques, on puguen confluir el coneixement i la divulgació, la participació ciutadana i l’acadèmia, a fi d’afavorir la transferència de coneixement a la societat, alhora que es milloren els llindars de salut de la ciutadania gràcies a l’ampliació dels espais verds”.

Recuperar la tradició dels boscos a la ciutat

“Dedicarem el solar de Jesuïtes a la biodiversitat de l’agricultura centrada en l’horta, tot remarcant la importància de la botànica en el conreu tradicional, alhora que recuperant la tradició dels boscos a la ciutat”, en paraules del regidor, “sempre de la mà de la institució acadèmica ja que la idea és codissenyar aquest espai tan referent de la lluita veïnal, on van nàixer els moviments Salvem”.

Mobilitzacions de Salvem el Botànic, en aquest cas, amb la implicació d’artistes. Imatge del catàleg de l’exposició ‘Botànic-Jesuïtes. Un paisatge compartit’, promoguda des del Vicerectorat de Cultura de la Universitat de València l’any 2008.

L’alcalde de València, Joan Ribó, afirma que amb aquest acord “resolem un tema enquistat de la ciutat, carregat d’un enorme simbolisme de lluita ciutadana, indicador de la vitalitat dels moviments socials que han treballat per dignificar el municipi, com ara El Saler per al Poble o El riu és nostre i el volem verd”. En coincidència amb Herrera, Ribó subratlla el treball en comú de la comissió i l’acord “molt positiu per fer un espai de natura i ciència en un solar tan simbòlic, malgrat les complicacions i el repte d’aconseguir recursos econòmics”.

Vincles amb l’horta, la biodiversitat i el model alimentari

El futur jardí temàtic al solar de Jesuïtes dedicat a l’horta i la biodiversitat “mostrarà –segons el primer edil- els vincles existents entre la protecció de la biodiversitat i la natura amb l’horta, per reflexionar també sobre la importància del món natural per a l’agricultura, el model d’alimentació i la salut, de fet, durant la pandèmia per COVID-19 ja hem comprovat la seua rellevància”. Ribó conclou: “Serà un espai que connectarà amb el treball que es desenvolupa al Centre Mundial de València per a l’Alimentació Urbana Sostenible (CEMAS)”.

Perspectiva del solar de Jesuïtes, el Jardí del Túria (davant) i el Jardí Botànic de la Universitat de València (esquerra) l’any 2008. Foto: Neus Lozano

Campillo insisteix en la rellevància d’haver desbloquejat el futur del solar de Jesuïtes i “fer-ho de la mà de l’acadèmia, de la Universitat de València, perquè és un espai de propietat i gestió municipal, integrat en la xarxa de jardins municipals, tanmateix, disposarà de l’avantatge de disposar amb la visió del vessant científic i de l’estret vincle amb el Jardí Botànic”. Aquesta col·laboració també ajudarà a “cohesionar el futur espai verd amb el Jardí de les Herpèrides, el bosc urbà del Túria i el triangle monumental format per la Gran Via, amb el bulevard arbrat, el patrimoni BIC i el Botànic”, assevera el vicealcalde i responsable municipal d’Ecologia Urbana.

Afavorir corredors ecològics i la connectivitat en verd

Per al director del Jardí Botànic de la UV, Jaime Güemes, el resultat d’aquest acord constitueix “el germen perquè el nou Jardí de Jesuïtes es convertisca en una espurna de transformació integrada de tota l’illa, actualment, molt deteriorada. I, alhora, aquest espai siga inspirador per a la transició verda de la ciutat de València”. Güemes estima que d’aquesta manera, “es compleix un vell somni sorgit al segle XVIII, aquell que aspirava a integrar totes les ciències naturals en l’espai urbà i, d’alguna manera, també afavorir corredors  ecològics, és a dir, la connectivitat en verd”.

El Jardí Botànic -imatge del passadís d’accés principal- podrà aportar al nou espai la seua experiència en investigació, docència, divulgació i comunicació. Foto: M.J.Picó

El projecte per al nou solar de Jesuïtes representa, des del punt de vista de Güemes, “una gran oportunitat per traslladar l’experiència en investigació, docència, divulgació i comunicació que ha adquirit l’equip de persones que han treballat al Jardí Botànic durant els últims 30 anys –des de la restauració dirigida per catedràtic Manuel Costa entre 1989 i 1991- a un nou jardí que naix també amb la vocació de formar, informar i sensibilitzar la ciutadania sobre la importància de la conservació de la biodiversitat i l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)”.

Per la seua banda, l’arquitecte Carles Dolç, membre fundador de l’extinta plataforma Salvem el Botànic –qui va dissoldre’s el 2017 després d’haver aconseguit aturar la urbanització del solar-, argumenta que el conveni per al solar de Jesuïtes és “molt positiu i la via lògica, la qual implica l’estreta col·laboració entre dues institucions públiques de la ciutat: la Universitat de València, mitjançant el Jardí Botànic, i l’Ajuntament”. A més a més, “la proposta inicial de fer un espai mixt, botànic i agrari resulta molt encertada, ja que el solar de Jesuïtes es va salvar de la construcció, precisament, per motius com ara conservar la trajectòria històrica del Jardí Botànic. I a la ciutat, mai li sobren espais verds i jardins, com s’està demostrant en aquesta crisi sanitària per la pandèmia per COVID-19”.

Integrants de Salvem el Botànic, i altres persones representatives, com ara la catedràtica d’Història Moderna de la Universitat de València Isabel Morant, o l’arquitecta i catedràtica de la Universitat Politècnica de València (UPV) Carmen Jordà, han reivindicat l’arquitecta i professora de la UPV Trini Simó per donar nom al solar de Jesuïtes, alhora que destacar la trajectòria d’aquesta activista urbana pionera a València, integrada en diversos moviments ciutadans, ecologistes i democràtics.

Espais per reflexionar al voltant de la rellevància del món natural per a l’agricultura, l’alimentació i la salut. Foto: M.J.Picó

Des de la perspectiva personal, alguns membres de Salvem el Botànic adverteixen de la demora en la recuperació del solar de Jesuïtes per a la ciutadania. En la mateixa línia, el Col·lectiu veïnal barri botànic i adjacents, aplaudeix la signatura del conveni, tanmateix, expressa la seua preocupació, ja que, a banda d’aprovar la planificació “és fonamental dotar econòmicament el manteniment del futur jardí per a evitar problemes com ara els assentaments de persones a l’entorn de les Hespèrides, perquè és fonamental recuperar aquest espai per als veïns i veïnes. Estem davant d’una gran oportunitat”, argüeix el president de l’associació, Eugenio Pavetti.

“Viatgem al passat per fer un projecte de present i de futur”

L’arquitecte David Estal, assessor de l’Alcaldia de l’Ajuntament de València en matèria urbanística i representant a la comissió, estima que allò més remarcable del conveni és “recuperar la memòria del jardí de Col·legi dels Jesuïtes, recordant la part agrícola de la zona extramurs amb hortes. Viatgem al passat per fer un projecte de present i de futur”.

Jardí del germà Prat cap a l’any 1907, ubicat al quadrant sud-oriental del Col·legi dels Jesuïtes.

El solar de Jesuïtes representa uns 6.000 metres quadrats de repte i “s’ha decidit el protagonisme de l’alimentació com a paisatge, un àmbit agrícola en el centre històric, en un espai representatiu i monumental, també en diàleg amb la Petxina, les Hespèrides i l’església del Col·legi dels Jesuïtes, ara en rehabilitació”, exposa Estal, qui recorda: “No s’ha partit de zero sinó que hem incorporat treballs anteriors com ara el document Idees per a una oportunitat, de Salvem el Botànic (1999) o Hort urbà Botànic-Jesuïtes, on va fer una gran tasca de coordinació Alfons Àlvarez”.

Estal recalca que el Jardí de Jesuïtes serà experimental perquè mostrarà una nova tendència de l’ecologia urbana perquè hi confluiran les ciències naturals, la botànica, l’alimentació i, fins i tot, l’emergència climàtica, tant a nivell de conreu com en l’aspecte teòric de la investigació i la reflexió. A més a més, haurà de ser harmònic amb el pla director que desenvolupe el Pla especial de protecció dels voltants dels béns d’interès cultural Jardí Botànic de la Universitat de València, temple parroquial de Sant Miquel i Sant Sebastià i porta de Quart, i el seu catàleg de proteccions.

Plànol de Tosca (1738). Al barri de Quart s’aprecien les Torres de Quart, el convent de Mínims -origen de l’actual església de Sant Miquel i Sant Sebastià-, el del Socors i el de Sant Felip. AHMV

En aquest sentit, l’arquitecta Inés Esteve -qui va formar part de l’equip redactor d’aquest pla especial aprovat el 2019- explica que s’hi regulen “les condicions de les edificacions i espais lliures d’un àmbit amb una estructura urbana singular, fruit de la seua situació limítrof amb la ciutat històrica, on la trama de la Ciutat Vella i l’antic raval de Quart s’entreteix amb el nou ordre de l’eixample vuitcentista el qual dibuixa el desenvolupament urbà al voltant del Jardí Botànic a les albors del segle XX”.

Quan es van enderrocar les muralles de la ciutat el 1865, els eixamples urbans adopten trames basades en retícules regulars i en el cas de l’eixample del Botànic, s’implanten amb certa dificultat, segons Esteve. Tot i comptar amb una important superfície de sòl vacant aportada per convents desamortitzats com el de Sant Felip i horts com ara el de Tramoieres, l’arquitecta indica que hi romanen importants preexistències “com ara el propi Jardí Botànic, així com també camins històrics, per exemple el de Quart, els quals fan que la nova retícula perda la seua ortogonalitat per tal d’integrar aquests elements. Així, queden fossilitzats en l’estructura del barri fins als nostres dies, enriquint-la amb testimonis de la seua història”.

La participació ciutadana serà clau en el disseny del futur jardí al solar de Jesuïtes. Foto: M.J.Picó

En sintonia amb Inés Esteve, l’arquitecte José María Tomás Llavador exposa que el conjunt arquitectònic molt rellevant de la Companyia de Jesús també s’està recuperant. “Ja s’ha rehabilitat l’edifici del col·legi, dedicat a usos socials, mentre que també està en execució la rehabilitació de l’església neobizantina, en conseqüència el conjunt serà molt enriquidor”, argüeix.

Tomás Llavador –també arquitecte responsable de la rehabilitació del Col·legi Major Lluís Vives de la UV- valora la signatura del conveni entre la Universitat i l’Ajuntament de València “per la recuperació d’una zona amb tanta càrrega social i del moviment veïnal i també perquè aquest espai es puga obrir definitivament a la ciutat en una intervenció coordinada amb el Jardí Botànic, tenint en compte la perspectiva actual, però sense oblidar el seu protagonisme bàsic en l’escola mèdica valenciana”. Aquesta àrea “té un gran valor per a València: el Botànic és una joia que s’ha d’estendre, colonitzar espais i aportar saviesa que complete i aglutine el barri en un entorn d’actualitat al segle XXI”.

El nou jardí ressaltarà la importància de la botànica en el conreu tradicional a la Mediterrània. Foto: M.J.Picó

Inés Esteve recorda que els objectius del Pla especial són potenciar els valors patrimonials, ambientals, paisatgístics, culturals i naturals, tenint en compte també la seua singularitat. A més a mes, considera que el futur del solar de Jesuïtes hauria de generar un vincle, com assenyalava Estal, amb els carrers, espais lliures i les parcel·les enjardinades que l’envolten, com ara el propi Jardí Botànic, el jardí del Col·legi dels Jesuïtes o l’espai de l’alqueria del carrer Beat Gaspar Bono, posant en valor una illa on el predomini dels jardins i l’espai lliure constitueix un valor tant ambiental com històric. A més, “la intervenció en aquest espai potenciaria el patrimoni del carrer històric del Beat Gaspar Bono, milloraria la visibilitat de la façana de l’església del Col·legi dels Jesuïtes, i dotaria de la qualitat urbana necessària a l’espai lliure que articula la Gran Via i el passeig de la Petxina”, afegeix l’arquitecta.

La signatura del conveni entre la Universitat i l’Ajuntament de València constitueix una valuosa primera pedra per començar a construir i codissenyar un espai que, després de quasi tres dècades, deixarà la seua condició de solar objecte de disputa econòmica, política i lluita cívica. I així, esdevindre un espai verd obert al gaudi i diàleg amb la ciutadania, dedicat a la biodiversitat de l’horta, la seua investigació i divulgació. D’aquesta manera, s’inicia una nova etapa, la del Jardí de Jesuïtes, un nou temps per tal de desenvolupar l’anhelat paisatge compartit a l’illa de les ciències naturals de la València Verda.

Fotografia del centre històric de València des de la perspectiva nord, més enllà del llit del riu Túria, recollida a l’exposició de la UV ‘Botànic-Jesuïtes. Un paisatge compartit’ (2008).

Cinc punts clau de l’acord per al Jardí de Jesuïtes

  1. El jardí singular serà complementari de les col·leccions ja exposades al Jardí Botànic de la Universitat de València i a les del Jardí de les Hespèrides. Tindrà com a motiu principal el conreu valencià i l’agricultura urbana, sense que això supose una cessió a tercers de l’espai municipal.
  2. Ha de ser un espai visitable i atractiu per al veïnat, la comunitat educativa i el turisme i, per això, ha de ser dissenyat per a acollir aquest ús amb la prioritat sobre la producció agrícola el qual, en cap cas, serà privatitzada. En conseqüència, es convertirà en un espai sense els serveis habituals als jardins de barri com ara jocs infantils o espais per a mascotes.
  3. Esdevindrà un espai formatiu capaç d’atraure la comunitat educativa i el públic en general, a més a més de convertir-se en un focus de comunicació al voltant de l’alimentació de proximitat, la sostenibilitat, els cultius i la manera de desenvolupar-los. Ha de ser un museu viu inspirat en l’horta, en la seua història i biodiversitat.
  4. La Universitat de València aportarà la base científica per al desenvolupament del projecte. També serà la responsable de l’aprofitament didàctic i educatiu posterior, alhora que de mantindre el contingut científic a llarg termini.
  5. L’Ajuntament de València mantindrà la propietat del solar, serà responsable de l’execució de les obres i del manteniment posterior a la inauguració del Jardí de Jesuïtes.

Bibliografia

Exposició Botànic-Jesuïtes. Un paisatge compartit

Catàleg Botànic-Jesuïtes. Un paisatge compartit

Pla especial de protecció dels voltants dels béns d’interès cultural Jardí Botànic de la UV, temple parroquial de Sant Miquel i Sant Sebastià i porta de Quart i el seu catàleg de proteccions. Enllaç

De «El Saler per al poble» a los «Salvem». Nuevos movimientos ciudadanos en la València de finales del siglo XX y principios del XXI (1974-2014). Enllaç

Análisis y reconstrucción histórica de la manzana del Colegio San José de los Padres Jesuitas en Valencia : un espacio urbano educativo. Enllaç

Etiquetes
Periodista ambiental i científica a Cultura i Comunicació del Jardí Botànic. Universitat de València
Compagine la meua tasca periodística amb la docència al Departament de de Ciències de la Comunicació de la Universitat Jaume I i al Màster de Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra. Faig investigació en #sostenibilitat #ODS #canviclimàtic #narrativestransmedia des del grup ITACA-UJI i com associada al BC3. Soc membre del Living Lab Planeta Debug de videojocs, canvi climàtic i art de l'UJI i la Fundación Carasso.

Send this to a friend