Converses entre una abella i una flor
Com si d’autèntics rètols de neó es tractara, les plantes emeten senyals en forma d’impulsos elèctrics i xicotets camps electromagnètics mitjançant les seues flors. Senyals que juntament amb la modificació del seu color, aroma i lluentor li serveixen per a comunicar-se amb els insectes pol·linitzadors. Tot un llenguatge secret que els investigadors intenten desxifrar.
Fa algunes setmanes, publicàvem en Espores un article que es feia ressò d’un dels descobriments més curiosos en l’interessant i desconegut camp de la neurobiologia de les plantes. Segons referíem en aquest article, un grup de científics de la Universitat de Exeter (Regne Unit), havia descobert que les plantes eren capaces de comunicar-se entre elles, alertant-se unes a altres de possibles perills. Mitjançant la variació del seu balanç bioquímic, les plantes produeixen substàncies tòxiques en situacions d’estrès o perill, de tal forma que altres plantes poden identificar-ho i produir la mateixa substància de forma preventiva, avançant-se a aquesta situació perillosa.
Però, poden els vegetals comunicar-se amb altres éssers vius? Recentment s’ha descobert que, per afavorir la seua reproducció, les plantes conversen amb els insectes a través de senyals elèctrics, informant als seus pol·linitzadors de forma precisa sobre l’estat del seu nèctar i les seues reserves de pol·len. A més, es pensa que aquesta emissió de camps elèctrics podria servir a les flors per a comunicar-se amb altres animals fins i tot amb els éssers humans. Nous camps d’investigació que s’estan desenvolupant i que resulten fascinants.
L’estudi, realitzat per investigadors de la Universitat de Bristol i publicat per la revista Science Express posa l’accent que a pesar que el color, la textura o la fragància són alguns dels canals habituals de comunicació amb els insectes, a voltes són insuficients. I és que les plantes al no poder moure’s semblen haver desenvolupat altres mitjans de comunicació per assegurar la seua reproducció. Necessiten transportar el seu pol·len d’un lloc a altre, a voltes en la mateixa planta, per realitzar la fecundació i per a això precisen de l’ajuda dels insectes. Els més habituals són les abelles mel·líferes que impregnen el seu cos, ple de pèls xicotets, amb el pol·len quan van a buscar el nèctar de les flors.
Mitjançant la col·locació d’elèctrodes en les tiges de petúnies, els investigadors van demostrar que quan una abella es posava sobre la flor, el potencial elèctric de la planta canviava i romania així durant diversos minuts. Generalment, les plantes contenen càrregues elèctriques negatives amb camps elèctrics febles, mentre que els insectes que volen, en canvi, adquireixen una càrrega positiva mentre es mobilitzen per l’aire. Així, quan una abella s’acosta a una flor, poden produir-se diversos escenaris, per exemple una petita descàrrega elèctrica significarà que una altra abella els va visitar recentment (positiu front positiu), la qual cosa evita que l’insecte perda temps i puga posar-se en una altra flor amb les seues reserves intactes.
Els investigadors s’adonaren que les abelles aprenien molt ràpid. Quan es posaven constantment en una flor sense cap recompensa ja la descartaven en un futur. A més, alguns en particular com els abellots o borinots eren capaços de detectar i distingir entre els diferents camps elèctrics florals, així que els van sotmetre a un test d’aprenentatge mitjançant amb el que van descobrir que els insectes pol·linitzadors eren més ràpids en distingir dos colors quan els senyals elèctrics també estaven disponibles.
Segons Thomas Seeley, director del Departament de Neurobiologia i Comportament de la Universitat de Cornell , aquest descobriment reforça la idea que les plantes poden comunicar-se entre si i amb la resta dels éssers vius i obri un nou camp de recerca especialitzat en el seu llenguatge i en com aquestes són capaços de modificar els camps elèctrics amb l’objectiu de comunicar-se de forma ràpida i dinàmica amb els pol·linitzadors. Però a més, aquest estudi obri noves finestres de recerca sobre altres temes com el complex i sembla que espectacular sistema sensorial de les abelles, fins ara desconegut, o la possibilitat de que aquests canvis als camps elèctrics puga ser detectada també per humans i altres animals, com per exemple les aus. Serà aquest el motor de comunicació dels vegetals amb el seu entorn?.
De moment la segona part de la recerca, que ara comença a desenvolupar-se, estudiarà com és que els insectes detecten els camps elèctrics. Encara que no se sap molt, creuen que ha de ser similar al fenomen de força electrostàtica que sentim quan ens pentinem i el cabell se’ns queda de punta o quan ens acostem a un televisor antic. En tot cas, aquest descobriment lliura una nova perspectiva i enteniment dels insectes i la seua comunicació amb les plantes i posa en evidència que la seua co-evolució té una llarga història.
L’enigma de la comunicació de les plantes
A pesar que aquestes teories tenen alguns detractors, són molts els investigadors que assemblen el comportament de plantes i arbres al dels éssers humans, arribant a plantejar teories que avalen que les plantes poden a la seua manera veure, sentir, fer olor i fins i tot que posseeixen cert grau de memòria per a la seua autodefensa davant qualsevol eventualitat. Un dels últims treballs relacionats amb aquest camp és el llibre What a plant knows, de Daniel Chamovitz.
L’interès de Chamovitz per estudiar a les plantes, data des de 1990, quan estudiava el seu doctorat en la Universitat de Yale (EUA), on analitzava la relació entre les plantes i la llum. Anys després va reprendre l’estudi però amb animals, descobrint que la diferència entre ambdues espècies no eren molt significatives. Així va començar a gestar-se la seua teoria de comunicació vegetal.
En aquesta publicació Daniel Chamovitz esmenta que les plantes, a causa de la falta de mobilitat, desenvolupen habilitats especials que les ajuden a subsistir com el cas dels pol·linitzadors. Però si analitzem de manera més conscient i lògica la relació humà-plantes, es pot establir que és molt estreta.
Adornem les nostres cases i jardins amb elles perquè ens proporcionen harmonia i benestar a nivell estètic, però a més formen part de la nostra cultura i història, i emprem les seues propietats curatives i organolèptiques com a base dels cosmètics, les fragàncies i les medicines. Una transferència d’energia continua que tal volta fa que tots dos, home i planta, establisquen connexions a diferents nivells químics en les quals fins ara no havíem reparat.
Enllaços d’interès:
