Radiografia a set briòfits en perill

1. 'Leucobryum juniperoideum'. Foto: P. Heras

El projecte BRYOS de la Universitat de València, amb finançament de Fundació Biodiversitat, estudiarà set briòfits en perill. Membres del Departament de Botànica i Geologia promouen l'estudi i la conservació de molses i hepàtiques, les plantes més menudes i vulnerables. Aquest treball se centrarà en sis espècies i en la revisió d'un gènere, tots ells protegits. Tanmateix, la mancança de coneixements  dificulta l'avaluació sexennal exigida per la Directiva d'Hàbitats d'àmbit europeu.

Els briòfits són plantes poc conegudes, tanmateix, al territori espanyol viuen unes 1.260 espècies, les quals suposen el 59% de la flora europea i 63 d’elles són exclusives d’aquest àmbit o estranyes a escala europea o mundial. Aquestes plantes, pertanyents a un dels llinatges més antics de la vida en terra ferma, tenen una rellevància crucial en els ecosistemes: són grans fixadores de CO2 atmosfèric, regulen la disponibilitat d’aigua, redueixen els processos erosius en els sòls i generen hàbitat per a infinitat d’invertebrats, bacteris i fongs.

2. Hamatocaulis vernicosus. Foto: P. Heras

La investigadora Belén Albertos i l’investigador Ricardo Garilleti, del Departament de Botànica i Geologia de la Universitat de València, han posat en marxa el projecte BRYOS, Miniatures en perill: millora del coneixement dels briòfits (molses i hepàtiques) protegits i dels catàlegs de protecció, amb el suport de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.

3. Bruchia vogesiaca. Foto: J. Durfort

De fet, Albertos i Garilleti ja van liderar l’Atles i Llibre Roig dels briòfits amenaçats d’Espanya, el qual va suposar una fita en la conservació d’aquests organismes a Europa, molt més desatesos en les seues necessitats de protecció que les plantes vasculars o els vertebrats.

4. Sphagnum spp. Foto: B. Albertos

La conservació d’aquestes espècies, molt sensibles a les modificacions de l’hàbitat, és una tasca pendent ja que a Espanya només estan protegides legalment deu espècies de les 270 que formen la llista roja dels briòfits amenaçats.

5. Sphagnum pylaesii. Foto: P. Heras

El projecte BRYOS se centra en set briòfits, actualment protegits, però que tenen llacunes d’informació que dificulten l’avaluació sexennal que exigeix la Directiva d’Hàbitats europea.

6. Marsupella profunda. Foto: I’m possible CC

D’altra banda, BRYOS es proposa elaborar una proposta per a l’ampliació dels catàlegs de protecció nacionals (LESPRE i CEEA) d’acord amb el procediment establit per a la incorporació d’espècies als catàlegs de protecció nacionals, en els quals els briòfits estan clarament infrarepresentats.

7. En il·lustracions 2 i 3, Solenostoma handelii. Foto: Handbook of Liverwort P.I.

Els investigadors destaquen la mancança de prospeccions especialitzades que localitzen les poblacions existents de briòfits i permeten avaluar els canvis en el nombre d’efectius i les amenaces que pateixen. Especialment, en opinió del catedràtic Ricardo Garilleti, “les espècies de menor grandària i cicle de vida breu són molt difícils de detectar en el terreny i requereixen una gran especialització i campanyes intensives de cerca en el camp”. “També són necessaris estudis taxonòmics que aclarisquen la identitat i extensió real dels tàxons presents a Espanya”, conclou la professora Belén Albertos.

Les set prioritats de BRYOS

1. Gènere Leucobryum Hampe

Els materials de les illes Canàries no han sigut revisats pel projecte Flora Briofítica Ibèrica i és necessari establir la naturalesa taxonòmica d’aqueixes poblacions amb criteris taxonòmics equivalents a la resta d’Espanya.

2. Hamatocaulis vernicosus (Mitt.) Hedenäs

El tàxon comprén dues espècies críptiques amb diferents requeriments ecològics i distribució, per la qual cosa haurien de considerar-se de manera separada en termes de conservació. Es realitzaran estudis moleculars de les poblacions espanyoles.

3. Bruchia vogesiaca Schwägrichen

Verificar la seua presència al territori espanyol. Compta amb poblacions a Portugal, no excessivament allunyades de la frontera.

4. Sphagnum magellanicum auct. non Brid.

El material europeu identificat amb aquest nom pertany als tàxons Sphagnum divinum o S. medium. Per aquesta raó, és necessari revisar els plecs d’herbari per a establir quines són les espècies presents al territori estatal.

5. Sphagnum pylaesii Brid.

Es duran a terme censos d’aquesta espècie en tot el seu territori per a avaluar el declivi poblacional detectat en els últims seguiments.

6. Marsupella profunda Lindb.

Presència basada en una cita bibliogràfica que no ha sigut confirmada. És necessari localitzar la recol·lecció i revisar el material per a decidir si ha de mantindre’s o retirar-se del catàleg nacional.

7. Solenostoma handelii (Schiffn.) K. Muell.

Verificar la seua presència al territori espanyol. Localitats conegudes molt alterades. Cal fer prospeccions en les restes de landes de torba a Galícia per a avaluar la seua presència i la disponibilitat d’hàbitat.

Etiquetes
Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València.
Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.
Send this to a friend