Milions d’anys inventant

Potser si haguérem de posar cara a l’evolució, en el sentit de fer meravelles amb poca cosa, potser la del televisiu MacGyver fóra la més adient. L’evolució ha barrejat una quantitat ben reduïda d’elements químics i ha inventat estratègies tan variades com organismes diferents han existit al nostre planeta.

El receptari escrit en la llengua del DNA és desxifrat per seqüenciació genòmica, una nova ciència que complementa d’allò més bé l’estudi clàssic farcit de fòssils. Les bates i les botes fan lliga una vegada més! Sols un grapat d’elements químics de la taula periòdica es mesclen entre ells per donar lloc a la gran varietat d’organismes que existim i han existit. Però, com aquest polset d’ingredients esdevingueren un ésser viu?

Canviem el xip!

La biologia necessita organitzar la diversitat de la vida i en aquest sentit els organismes hem sigut classificats segons criteris diferents al llarg de la història de la ciència. Actualment, els animals, les plantes, els fongs, les algues roges i molts més, estem inclosos al domini Eukarya. A aquest prestatge hi ha els organismes que tenim a l’interior de les nostres cèl·lules una membrana que embolcalla el DNA. Som cèl·lules eucariotes! Però hi ha dos dominis més, els arqueus i el bacteris que estan formats per les cèl·lules que no tenen l’esmentada membrana, els procariotes.

L’evolució no tramita patents

Des que existeix la vida l’evolució ha provat nombroses opcions de les quals moltes han estat un fracàs mentre que altres han triomfat. Un cas proper a nosaltres és l’origen del llenguatge simbòlic, el qual s’ha inventat una sola vegada al llarg de la història evolutiva.

Posat que l’evolució en té el monopoli i no exigeix l’exclusivitat dels productes, alguns dels seus invents han aparegut diverses vegades, com és el cas de la pluricel.lularitat, que també ens ateny. A pesar que el nom deixa poc a la imaginació, el pas d’un organisme format per una sola cèl·lula a un altre amb diverses cèl·lules que cooperen constitueix una fita complerta gràcies a dos mecanismes, la divisió incompleta de la cèl·lula inicial o la unió de diverses cèl·lules.

Volvox és la colònia per excel.lència, un pas intermig entre la unicel.lularitat i la pluricel.lularitat

Però, perquè és avantatjós tenir moltes cèl·lules? La primera raó pivota sobre allò de massa gran per a ser menjat. El segon motiu fa referència a la divisió del treball i a l’especialització cel·lular que, al seu torn, permeten l’aparició d’altres tipus cel·lulars que facilitaran la dispersió i la colonització de nous ambients.

Però no tot són flors i violes

Tenir moltes cèl·lules implica haver-les de gestionar i en aquest sentit, els genomes hagueren de fitxar pels gens encarregats de controlar l’adhesió, la comunicació i la diferenciació cel·lulars. En el càncer, les cèl.lules escapen als esmentats controls. Fins fa ben poc es pensava que aquests gens, en una explosió d’originalitat, havien aparegut durant el Càmbric i que eren exclusius dels éssers pluricel·lulars. Hui dia, els estudis dels nostres ancestres unicel·lulars demostren que no és així.    

Capsaspora owczarzaky

Aquestes investigacions ens traslladen a l’interior d’un caragol on viu l’ameba Capsaspora owczarzaki, un dels organismes triats com a model per a l’estudi d’aquesta transició. El paràsit unicel·lular conté al seu DNA la informació genètica necessària perquè un ésser esdevinga pluricel·lular. És a dir, que els organismes unicel·lulars que optaren per la pluricel.lularitat ja portaven el dot al genoma, sols van haver d’acomodar-lo a aquest nou fi, un clar exemple de reutilització i reciclatge!

Dictyostelium discoideum és un exemple de pluricel.lularitat agregativa

Les pioneres algues roges i altres invents

Uns 1.200 milions d’anys de veïnatge caracteritzen a aquests eucariotes. Les algues roges van ser les primeres en gaudir de la multicel.lularitat i de pagar el seu preu, clar està. Des d’aleshores aquest invent s’ha fet ressò, al menys, 15 vegades més en grups diferents d’organismes.

El sexe, la fotosíntesi, la mort, la visió, la consciència, o el moviment són alguns dels invents que han canviat i modelat el món animal, el nostre. No entenem la vida sense ells i eixe és l’eix de la seua importància. L’evolució no té moltes més ferramentes que el famós agent secret, però sap optimitzar-les fregant la màgia per oferir-nos allò que la ciència tant s’esforça en explicar.

Capgirar la línia del temps ens permet pensar que el futur es troba darrere de nosaltres perquè és allò que no veiem, mentre que el passat se’ns revela de front a través dels organismes vivents. Els fracassos i els triomfs de l’evolució són les dues cares de la mateixa moneda, l’intent reiterat. És ben cert que no tenim milions d’anys per davant però sí tenim un munt d’invents que l’evolució ens ha llegat i si sabem aprofitar-los deixarem de ser el fruit de molts fracassos per convertir-nos en la llavor de nombrosos èxits.