Investigació

21 nov. 2015

L’HEMOGLOBINA DE LA REMOLATXA

Què pensaries si et diuen que la remolatxa de què obtenim el sucre per a les nostres postres conté, a més, hemoglobina? Podríem afegir aquesta hemoglobina al tofu perquè tinguera gust d’hamburguesa? Llig més i descobreix les respostes.

Es ben sabut que en la sang de tots nosaltres hi ha hemoglobina, una proteïna que conté ferro i atorga el color roig a la sang dels vertebrats. Transporta oxigen i altres gasos a bord dels glòbuls rojos, però, menys coneguda és la seua presència en els vegetals, com en la remolatxa sucrera, en la qual Nélida Leiva-Eriksson l’ha descobert fa poc mentre treballava en la seua tesi doctoral a la Universitat de Lund.

 

Hamburgueses vegetals amb hemoglobina de remolatxa?

Evolutivament, les hemoglobines són molt antigues i no sorprèn massa als científics que s’hi dediquen haver-la descobert en la remolatxa sucrera ja que des de 1936 se coneix la seua presència en el nòduls rojos de les arrels de la soja. La funció està relacionada amb la captació de nitrogen del substrat però no està del tot clar.

 

azúcar remolacha

Remolatxa sucrera

 

Moltes són les plantes que contenen aquesta proteïna que tant nostra pensàvem que era des de l’ordi fins les tomaques i ara els investigadors intenten esbrinar les seues aplicacions com ara, simular el sabor de d’un filet de carn gràcies a la introducció d’aquesta hemoglobina a les hamburgueses vegetals.

 

Un poc més llunyana queda la idea que aquestes proteïnes vegetals puguen substituir les humanes ja que presenten alguns restriccions com ara la velocitat en el transport d’oxigen.

 

La fascinant història de l’hemoglobina

Poques són de les proteïnes presents en totes les branques de la vida i és que les hemoglobines tenen un origen ancestral comú molt antic, en els bacteris, i van passar a les cèl·lules més complexes que ja tenien un nucli amb el material genètic ben embolcallat. Però per entendre aquest procés cal explicar abans què és la transferència horitzontal del gens.

 

IMG 1205

Hamburguesa vegetariana de remolatxa. Fes clic a la imatge per accedir a la recepta. La remolatxa de color vi no és la mateixa que la remolatxa sucrera

 

Sempre s’ha parlat de la transferència vertical del gens, per exemple, de pares a fills, però com la natura resulta ser més promíscua del que imaginem, la transferència de gens també ha estat horitzontalment: un organisme transfereix material genètic a una altra cèl·lula que no és descendent.

 

És a dir en la nostra història evolutiva un gen de bacteri va passar a un altre organisme i gràcies a això podem respirar hui, simplificant moltíssim, clar.

 

Tipus i funcions de les hemoglobines

Però, òbviament, no podia ser tot tan senzill perquè hi ha diferents grups d’hemoglobines vegetals. Per una banda, estan les simbiòtiques, que les produeix la planta en resposta a les interaccions simbiòtiques amb bacteris i la funció de les quals és principalment el transport d’oxigen.

 

ING 33849 087511

 

Les hemoglobines no simbiòtiques van ser descobertes en vegetals i posteriorment s’han localitzat en animals i en nombrosos microorganismes. Les anàlisis suggereixen que la funció de les no simbiòtiques és diferent al transport d’oxigen com ara mantenir els nivells energètics en la cèl·lula vegetal o modular la concentració del NO (òxid de nitrogen) en els teixits de la planta. A més també funcionen, per exemple, com a agents detoxificants i reguladors dels nivells energètics en la cèl·lula.

 

Per què estudiar les plantes?

Us recomanem aquest vídeo amb què volem destacar la importància de la investigació botànica a nivell molecular. I és que alguns pins poden viure milers d’anys i és en els processos de regulació hormonal vegetal on pot estar la clau per al tractament de moltes malalties relacionades amb l’edat. A més, les plantes són organismes amb què es poden realitzar investigacions que no podem replicar-se en animals i esdevenen models vius molt més econòmics.

 

 

José Pío Beltrán conversa amb Ana Caño-Delgado, investigadora del CSIC al Departament de Senyalització i Desenvolupament del Centre de Recerca en Agrigenòmica CRAG (CSIC-IRTA-UAB-UB), sobre els seus treballs en genètica de plantes i la seua relació amb l’estudi de les claus de la longevitat.

 

Com hem vist, l’existència de hemoglobines és un fet evolutiu tan antic que fins i tot plantes i animals en compartim algunes i que el seu estudi, com bé deixa clar la Doctora Ana Caño-Delgado no és independent de l’estudi de la nostra pròpia espècie així que, des d’ací volem encoratjar a tots aquells estudiants que ben prompte s’examinaran de fisiologia vegetal, ànim!

Etiquetes
Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València.
Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.
Send this to a friend