L’herbari del Jardí Botànic de la Universitat de València

Seguim descobrint-vos l’altre costat del nostre Jardí perquè som molt més que un bonic escenari. Ací conviuen la investigació amb la jardineria, l’art amb la música i la ciència amb la cultura.

Herbari o herbolari? Ambdós mots es confonen per una qüestió fonètica. L’herbolari és la botiga on es venen plantes medicinals mentre que l’herbari és una col.lecció de plantes destinades a la investigació i a l’ensenyament de la botànica. Després d’aquest aclariment. Us presentem l’Herbari del Jardí Botànic de la Universitat de València.

Plecs ordentas als prestatges

Tal i com vam fer amb el Banc de Germoplasma, Espores hui s’endinsa en la part no visitable del Jardí, l’herbari, per contar-vos com funciona, què investiga, quina és la seua funció i els serveis que ofereix.

La feina a l’Herbari
Encara que és bastant obvi, moltes vegades se’ns oblida que els científics de bata han d’eixir al camp i calçar-se les botes per recollir els exemplars vegetals. La recol.lecció no és un procés aleatori sinó que cal seguir uns protocols: recollir les plantes com més senceres millor o transportar-les en bosses de plàstic que eviten la pèrdua de material vegetal com espores o llavors, a més d’anotar on, qui i quan s’han recollit són algunes de les consideracions que cal tenir en compte.L’herbari conté una bona representació de la flora de la meitat oriental de la península Ibèrica, especialment del territori valencià i del Sistema Ibèric.

Recollint mostres

Amb les bosses plenes d’exemplars, arribem al Jardí, però què cal fer ara? El procés és ben semblant al d’un herbari escolar, que potser molts hàgeu fet. Cal assecar la planta com abans millor amb ajuda d’una premsa: en posar l’exemplar entre fulls absorbents i sotmetre’l a pressió, aquest comença a alliberar l’aigua dels seus teixits. És important que durant dies successius hi haja un seguiment de l’assecament ja que, en banyar-se els papers perden la seua funció i cal canviar-los tantes vegades com calga fins que la planta esdevinga un plec que es guardarà als armaris compactes amb més de 200.000 que ja en tenim, però en caben 150.000 més.

Però abans de guardar-lo, cal identificar-lo. Potser no semble tan important aquest pas, però cap de les feines anteriors val per a res si no identifiquem correctament el plec. Als armaris d’emmagatzemament veiem un seguit de carpetes etiquetades de què en destacarem les de color roig ja que es corresponen al plecs tipus, material sobre el qual es basa un nou nom. Pots consultar el llistat de plecs tipus fent clic a la imatge de baix.

 Fent clic a la imatge accedeixes al llistat web

La primera columna identifica l’espècie amb el nom científic complet, la segon classifica el material segons holotipus (exemplar utilitzat per l’autor en la descripció del model d’una espècie) o isotipus (exemplar recollit juntament amb l’holotip), la tercera identifica l’herbari a què pertany eixe exemplar (VAL en aquest cas) i el número del plec i la columna número quatre identifica plecs que, originalment, pertanyien als herbaris de Biològiques (VAB) i Farmàcia (VF).

Un herbari, perquè?
La taxonomia és la ciència que s’encarrega de classificar els éssers vius i part de la investigació de l’herbari es destina a aquest fi. No obstant, també els estudis florístics o els biogeogràfics (centrats en la distribució de les espècies vegetals) i fins i tot moleculars tenen parada en aquesta instal.lació. D’altra banda, és un testimoni històric a través del qual ens apleguen descripcions de plantes des del segle XIX, dels primers noms que reberen, de qui les va descobrir i batejar i de les ferramentes que usaven. En definitiva, una finestra oberta al passat.

Plec de l’Herbari VAL

Files i files de prestatgeries amb plecs classificats, anomenats i ben conservats. No us recorda a una biblioteca? Perquè hi ha un detall més que fa de l’herbari un servei de consulta, el préstec. Fent clic ací podràs accedir a l’espai web en què pots sol.licitar un dels plecs per al teu estudi. Òbviament, açò és útil per als investigadors d’altres institucions científiques amb les quals, com no, s’estableixen intercanvis.

A pesar que els plecs són una ferramenta clàssica per a l’estudi de la botànica, l’era digital no s’ha quedat al marge. Us presentarem dos recursos web d’allò més útils per als investigadors. Un d’ells és el GBIF, en funcionament des de 2001. És una organització intergovernamental en la qual les institucions comparteixen dades sobre biodiversitat. A més, una de les prioritats del Global Biodiversity Information Facility s’encarrega d’informatitzar les col.leccions. Si vols saber més sobre aquest registre fes clic ací i consulta el llistat de col.leccions de la Comunitat Valencia.

 Anotacions de camp de cada espècie recol.lectada

A nivell més divulgatiu i didàctic trobem Herbari Virtual del Mediterrani Occidental on trobem escaneigs de plantes com plecs i amb uma fitxa detallada. El projecte va estar liderat per l’àrea de Botànica de la Universitat de les Illes Balears, i hi participaven les universitats de Barcelona i de València. Actualment, el projecte està aturat per falta de finançament. Les espècies representades corresponen a plantes autòctones, però trobem algunes conreadisses i de jardins, per tant, és una eina útil tant per als estudiosos de la botànica com per als amants de l’horticultura i la jardineria.

Esperem haver-vos donat a conèixer una part interessant del nostre Jardí on les plantes no són l’escenari sinó les protagonistes. A l’Herbari, com a moltes de les instal.lacions del Botànic, les plantes esdevenen ciència, perquè al cap i a la fi són botànica, com nosaltres.