Investigació

7 gen. 2016

L’alga pionera

Una nova versió sobre com les algues primitives van colonitzar l'hostil medi terrestre ompli les publicacions científiques per això fem un resum senzill sobre aquest complicat procés.

Quina va ser la primera planta terrestre? Com, un alga, va aconseguir sobreviure a l’hostil medi terrestre i esdevindre planta? Científics de la Universitat de Wisconsin-Madison tenen la resposta però abans, farem un recorregut breu per les característiques de les algues.

Les algues són un grup d’organismes d’aspecte més que variat ja que hi ha algues d’unes poques micres, com les diatomees i altres que fan centenars de metres com el sargàs. Són fotosintètiques i no sols viuen en la mar sinó que també han ocupat les aigües dolces i constitueixen la base de qualsevol ecosistema aquàtic. El seu origen filogenètic és divers i per això, l’agrupació que anomenen algues, no té cap valor evolutiu.

Prototip de casa amb facenes bio-reactives

No és la primera vegada que parlem en Espores de les algues i és que s’usen en farmàcia, com és el cas de la spirulina, o en la gastronomia, com el conegut wakame però menys coneguda és la funció il:luminadora de les algues, com ja fa un temps que fan en Hamburg.

Algues primitives que encara viuen

L’organisme que es va usar en els experiments va ser Closterium striguosum un alga verda primitiva. Fins ara, es pensava que l’alga, després d’arribar a la terra, hauria desenvolupat la capacitat d’obtenir nutrients essencials mitjançant una estreta associació amb un tipus de fong beneficiós denominat micoriza arbuscular.

Closterium strigosum. Organisme model molt semblat a les algues ancestrals

Aquests fong no produeixen fructificacions o setes i viuen a l’interior d’algunes arrels i els proporcionen múltiples beneficis, com ara major absorció de nutrients i aigua o major resistència enfront de malalties ocasionades per altres organismes.

Però, com aquella alga primitiva hauria sobreviscut el temps suficient per a unir-se a un fong? La nova troballa apunta que l’alga hauria desenvolupat aquesta capacitat fonamental mentre encara vivia a les aigües del nostre planeta. Els anàlisi d’ADN i l’ARN d’algunes de les plantes terrestres i algues verdes més primitives conegudes i van trobar proves que l’avantpassat comú algal que vivia a les aigües de la Terra ja posseïa el conjunt de gens que necessitava per detectar i interactuar amb el fong micorízic beneficiós.

En algaeBASE tens tota la infomació actualitzada pel que fa a les algues

Dr Pierre-Marc Delaux, director d’aquesta investigació

És a dir que, quan l’alga va abandonar les aigües ja estava preparada per habitar la terra i en col·laborar amb el fong a la recerca d’aliment, l’alga va mostrar un avantatge evolutiu clar. Aquets tret va ser seleccionat per prosperar en un entorn molt diferent i aparentment estèril.

Nous gens, noves possibilitats

Els gens necessaris per a aquesta interacció van aparèixer de manera esglaonada, alguns van evolucionar abans de la colonització de la terra per les plantes i altres ho van fer per primera vegada en les plantes terrestres. En les angiospermes, els gens necessaris ja han estat caracteritzats. No obstant, el seu origen i la possible correlació amb la colonització de la terra continua sent difícil de descriure.

Les angiospermes tenen flors cridaneres i inclouen més de 235.000 espècies que dominen els ecosistemes terrestres

Una anàlisi filogenètica juntament amb la caracterització del camí evolutiu que condueix a l’aparició d’un regulador clau va mostrar que la via de senyalització simbiòtica era anterior a les primeres plantes terrestres. En contrast, els gens intermedis necessaris per a la colonització de les arrels i el seu patró d’expressió específica probablement van aparèixer després de la colonització de la terra.

Com deiem abans l’ancestre comú més recent de les plantes terrestres existents i les algues verdes va desenvolupar la maquinària necessària per a colonitzar la terra abans de fer-ho, la qual cosa és un bon exemple de com funciona l’evolució que sempre troba solucions sense haver de buscar-les.

Saber més sobre les algues:

Boscos a la deriva

How plants crawled out of the sea

Etiquetes
Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València.
Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.
Send this to a friend