Contaminació i comportament
Sabem que la contaminació està destruint el planeta, canvia els ecosistemes, destrueix la biodiversitat i modifica la manera de vida de plantes i animals. Per descomptat, també influeix en l’ésser humà i en el seu comportament, però tal volta fins ara no sabíem com aquests efectes podien ser de directes.
El passat 12 de gener el periòdic anglés The Guardian va publicar un article que posava de manifest la relació existent entre l’enverinament per plom i el crim violent. La notícia, signada per l’escriptor i activista ecològic George Monbiot, es feia ressò dels últims estudis publicats pel professor Howard Mielke, prestigiós farmacòleg de la Universitat de Tulane a Louisiana que porta dècades estudiant aquest vincle.
La contaminació pot alterar el nostre dia a dia, provocant per exemple transtorns de la son, però encara és un misteri saber fins quin punt aquesta és capaç de modificar el nostre comportament i si pot produir canvis neurològics severs que a la llarga es manifesten en determinades conductes
Segons s’exposa en aquest article, els estudis entre ciutats, estats i nacions mostren que l’increment i reducció en el crim sorgeixen amb un retard d’uns 20 anys, després de l’increment i reducció en l’exposició dels xiquets i joves d’una determinada zona a minúscules quantitats de plom. Aquest tipus d’estudis porten desenvolupant-se des de principis dels noranta, quan van començar a aplicar-se mesures estrictes per a reduir la contaminació de plom. Des de llavors, segons l’estudi, les taxes de violència s’han reduït en les grans ciutats en les quals s’han establit mesures estrictes per a reduir aquest tipus de contaminació.
El plom és un element químic altament contaminant. És tan tòxic com el mercuri o l’arsènic. En realitat, el plom pot estar contaminant el teu entorn sense que sigues conscient
Per a alguns, es tracta d’una relació purament casual i plena de buits, ja que l’estudi s’ha realitzat amb persones exposades al plom durant la seua infantesa i altres vint que no, i se’ls ha fet un seguiment durant les últimes dues dècades. Evidentment, al llarg d’aquests vint anys, hi ha molts factors que han influït en la conducta de cadascun d’aquests individus a més de la seua exposició ambiental. Però, què és el que porta als experts a seguir creient que existeix una relació directa entre contaminació per plom i violència?
El plom, una epidèmia del segle XXI?
Els estudis han demostrat que el plom és una de les substàncies contaminants més perilloses per a l’ésser humà i ja no hi ha dubtes dels danys que causa en el cervell. La intoxicació per plom es coneix des de l’antiguitat. Dioscórides ja va afirmar que “el plom fa que es perda el cap” i va descriure per primera vegada la intoxicació per plom en xiquets. Durant segles les denúncies sobre aquest metall s’han anat succeint, i en quasi tots els casos, han resultat molt polèmiques, ja que sempre fan referència als xiquets i al seu impacte en la capacitat d’aprenentatge.
El ràpid creixement econòmic de Xina, a causa de la ràpida industrialització, ja mostra la seua cara oculta i s’enfronta als problemes de contaminació de les seues pròpies fàbriques. Segons un informe de l’ONG Human Rights Watch (HRW), milions de xiquets xinesos podrien haver sigut enverinats amb plom a causa de la proliferació de fàbriques de bateries per a ciclomotors, bicicletes elèctriques i cotxes
La intoxicació per plom afecta tots els òrgans de l’ésser humà, però principalment el sistema nerviós central i perifèric, els renyons i la sang, i inhibeix el creixement pre i posnatal. També afecta a l’agudesa auditiva i als nivells cognitius, per açò l’exposició dels xiquets a concentracions, encara que siguen baixes, d’aquest material pot produir-los alteracions neurofisiològiques i afectar a la seua capacitat d’aprenentatge. En el cas que l’exposició durant la infantesa siga elevada, es poden produir danys greus en l’encèfal. Pel que fa a l’agressivitat, s’ha parlat d’una predisposició genètica o biològica, circumstàncies socials o manques econòmiques que espenten a un individu a aquestes conductes. Ara bé, influeix el plom també en la conducta violenta?
En tot cas, hi ha evidències científiques que el plom danya el cervell i per tant no és un disbarat que puga influir en alteracions en el comportament de l’ésser humà. De la mateixa forma, les recerques recents allotgen alguns dubtes a l’hora d’establir vincles entre exposició (al plom) i efecte (comprovar si un individu és violent o no). Per açò, els experts que han realitzat aquest estudi asseguren que és necessari promoure més estudis detallats i controlats d’aquest tipus, i que prenguen en compte la resta dels factors que ocorren durant el desenvolupament d’aqueixos individus.
Contaminació, canvi climàtic i psicologia ambiental
Els contaminants poden produir efectes nocius i irreversibles per a la salut a determinats nivells de concentració. Aquests efectes depenen de la dosi i de la freqüència d’exposició a aqueix contaminant i solen aparèixer a llarg termini, encara que a voltes es manifesten de forma quasi immediata. Però, com influeix la contaminació en el nostre organisme? Genera un estat de contínua alerta en el nostre organisme, la qual cosa produeix diferents efectes fisiològics i comporta sobrecàrregues en els mecanismes reguladors arribant alterar el nostre rendiment físic i psicològic.
Segons alguns experts, molts dels efectes de la contaminació es relacionen, de forma directa, amb el nivell social i econòmic en què es troben les comunitats afectades. La pobresa, la falta d’accés a aigua potable i d’habitatge al costat de la combustió de llenya i carbó influeix de manera significativa sobre la salut de les comunitats més vulnerables que habiten el planeta. Els més afectats per la contaminació ambiental són els ancians, els xiquets, les embarassades i els malalts crònics. Així, la psicologia ambiental té com a objectiu donar respostes a les relacions que mantenim els éssers humans amb els factors ambientals que ens envolten i que influeixen directament en la nostra conducta.
Serien quatre, la contaminació sonora, la temperatura, la físicoquímica, i les radiacions. Pel que fa a la primera, el soroll i les vibracions poden afectar l’ecosistema i el benestar dels organismes vius. Ja que per les seues característiques tendeixen a generar pertorbacions en el sistema neurovegetatiu (funcions circulatòries, respiratòries, endocrines…). El soroll pot ser la causa de cefalees, irritabilitat, canvis d’humor i alterar el rendiment i la concentració.
L’enrenou de les ciutats és la principal causa de la contaminació acústica. Els problemes de la son i l’ansietat es relacionen moltes vegades de forma directa amb ella
Quant a la temperatura, es relaciona directament amb el canvi climàtic, i influeix sobre nosaltres de manera personal i cultural. Els estudis indiquen que les temperatures tant elevades com baixes, fora d’uns nivells estàndard, alteren el benestar, les relacions socials. l’estat d’ànim i el rendiment. També es donen canvis fisiològics que poden produir irritabilitat, cansament i confusió.
Molt important és la contaminació tant física com química, ja que a part dels efectes fisiològics que ambdues poden desencadenar, els efectes psicològics no són pocs. Es destaca la depressió, l’insomni, la dificultat de judici o la tristesa. Alguns estudis, com el de l’inici, han descrit alteracions en les relacions socials, increment de l’agressivitat i alteració en el rendiment. Entre elles estaria la contaminació lumínica (cicle dia-nit, llum-foscor) que encara que és poc coneguda i divulgada, és una de les quals més afecta a l’ésser humà posat que regula la vida social i laboral de les persones.
Finalment, existeixen les radicacions d’alta freqüència i la ionització de l’aire. D’una banda està el que comunament coneixem com radioactivitat (els rajos gamma, els rajos X, l’energia nuclear) que poden provocar efectes nocius (cancerígens) i també poden alterar el nostre estat d’ànim. No obstant açò, aquestes radiacions d’alta freqüència es troben positivament també en la nostra natura per a regular processos biològics.
Un exemple serien les tempestes, carregades de ions negatius, que tenen un efecte positiu sobre la salut i el benestar. De la mateixa manera, la falta de ions negatius en l’aire pot generar malestar, abatiment i diferents símptomes. Cal destacar que la ionització de l’aire no es produeix solament per radiacions d’alta freqüència, sinó que també per baixa freqüència (microones). Els electrodomèstics com la televisió o l’aspirador són emissors de radiacions i segons els experts tenen diferents efectes psicològics sobre nosaltres.
Contaminació en el comportament d’animals i plantes
Els mateixos efectes que la contaminació causa en l’ésser humà es reprodueixen en animals i plantes. Precisament són els primers els que més han patit la contaminació, i a causa d’accions contaminants, intencionades o no, moltes espècies estan en perill d’extinció. Per exemple, la contaminació acústica en el mar i els oceans ha afectat en la salut i en el comportament de nombroses espècies submarines, com a dofins, balenes, alguns invertebrats i altres animals marins. La contaminació química també danya i molts investigadors van trobar restes de metalls i de substàncies molt contaminants com el mercuri, el cadmi, el coure i el plom en espècies aquàtiques.
A més, la contaminació lumínica canvia el comportament de molts animals. Alguns ecòlegs van observar que les ratapinyades han aconseguit adaptar-se a la vida en la ciutat perquè el seu aliment principal, les arnes, s’han traslladat atretes per la llum dels fanals. Per contra, altres animals necessitats de foscor en intentar allunyar-se de la llum van acabar en el mar, on és difícil aconseguir aliments.
La pol·lució afecta també a les plantes, al seu creixement i provoca la desaparició de moltes espècies. Per exemple, l’escassetat de pluges i la contaminació d’aigua, aire i sòl han portat com a conseqüència la desertificació. Aquesta situació perjudica de manera seriosa a agricultors perquè les seues plantes i les seues collites no podran créixer ni recol·lectar-se.
