Investigació

1 jul. 2014

Combustible fet d’aigua

És possible que alguns parlen de conspiracions mundials i uns altres d’utopies, però la veritat és que els intents per transformar l’aigua en combustible s’han succeït al llarg de la història. Els intents per aconseguir-ho bé mereixen la pena: aconseguiríem l’alternativa perfecta al petroli però més barata, més ecològica i renovable.

Estem tan acostumats al fet que el petroli moga el món que la cerca de qualsevol alternativa es converteix una croada impossible. El nostre grau de passivitat davant aquesta dependència del combustible fòssil ha sigut tan alt durant tant temps que fins i tot sembla que ho hem acceptat com un cosa inevitable, que genere guerres que maten a milers de persones i que la seua extracció i consum contribuïsca a embrutar el planeta diàriament. Malgrat açò, científics de tot el món segueixen en la seua obstinació per aconseguir un combustible alternatiu. La pregunta que molts es fan és: és possible convertir l’aigua en gasolina? La resposta és que sembla que sí i la solució per a aconseguir la fórmula està cada vegada més a prop, encara que els científics encara cerquen la millor manera de fer-ho.

 

Ja hem vist cotxes que funcionen amb electricitat i uns altres que funcionen amb hidrogen. Perquè no pensar que en un futur podríem viatjar omplint el dipòsit en la nostra aixeta?

 

Avions que funcionen amb aigua de mar

A pesar de ser una maqueta i d’haver realitzat un vol d’uns minuts quan els científics del Laboratori de la Marina Nord-americana (NRL) van veure aquella rèplica del llegendari P51 Mustang de la II Guerra Mundial volant a força d’aigua marina ho van tenir clar: possiblement estaven davant el principi d’una revolució científica.

 

combustible Heather Willauer at NRL

La doctora Heather Willauer treballa per a aconseguir querosè a força d’aigua de mar

Air Fuel Synthesis 231012 00

 

El procés per a l’obtenció del combustible que va permetre que aquesta petita avioneta volara i que segons els científics té una olor similar al querosè, passava per extraure el diòxid de carboni i l’hidrogen de l’aigua de mar i després recombinarlos en forma de líquid. La raó per a utilitzar aigua marina en lloc d’aigua dolça per a fer combustible és que la primera és molt rica en diòxid de carboni i per tant no es requerien compostos químics en el procés de sintetització. Per a aconseguir separar el diòxid de carboni i l’hidrogen de la resta dels elements de l’aigua els científics van desenvolupar una cèl·lula d’acidificació electroquímica basada en diòxid de clor que deixa com a residu hidròxid de clor. El següent pas és retirar de l’aigua del mar el metà per a obtenir olefines, unes partícules gràcies a les quals es podria obtenir un hidrocarbur.

 

A causa que resulta més eficient extraure diòxid de carboni del mar que de l’aire (la seua concentració és 140 més alta en el mitjà marí), aconseguir combustible a força d’aigua del mar és una realitat que alguns experts com la doctora de la NRL Heather Willauer veuen com la millor mostra que els hidrocarburs poden funcionar com a combustible, i està convençuda de la seua viabilitat i rendibilitat en un termini mitjà. Si les seues hipòtesis es confirmaren, dins d’una dècada podríem estar usant aigua de mar com a combustible.

 

La raó que la Marina d’EUA iniciara recerques sobre la forma d’obtenir combustible a partir d’aigua de mar té una motivació més econòmica i estratègica que ambiental: s’estima que en 2011 aquest cos de l’exèrcit nord-americà va gastar prop de dos milions de tones de combustible, així que l’obtenció d’aquesta espècie de querosè líquid reduiria aquesta despesa per la meitat. No obstant açò, la NRL no és l’única entitat que ha vist en els hidrocarburs una nova font d’energia. Un grup d’experts europeus capitanejats per Andreas Sizmann de l’empresa d’aeronàutica Bauhaus Luffahrt, va fer públic el passat mes de maig que havia aconseguit combustible a partir d’aigua, llum i diòxid de carboni. El resultat és un combustible solar a reacció, una variable del querosè molt similar a a l’hidrocarbur obtingut pel Laboratori de la Marina Nord-americana. El projecte sota el qual s’ha emparat aquesta nova recerca respon al nom Solar-Jet i encara que es tracta d’una maqueta que fins avui ha produït uns pocs litres de combustible, s’estima que una planta de producció real podria obtenir uns 20.000 litres de querosè al dia.

 

combustible solarjet

combustible reaccionsolar

Solar-Jet funciona amb una fusió d’aigua i energia solar

 

L’obtenció d’aquest nou combustible solar consisteix a concentrar la llum solar fins a generar una temperatura de 700 graus Celsius. Aquesta calor és el que permet separar l’aigua i el diòxid de carboni. En aquesta separació s’obté un gas de síntesi compost per hidrogen i monòxid de carboni, que al seu torn pot convertir-se en querosè utilitzable en motors d’aviació. La producció del gas de síntesi amb energia solar es troba encara en una etapa d’experimentació encara que empreses multinacionals com Shell ja han mostrat el seu interès en aquest combustible.

 

Altres alternatives a la gasolina

Els alts costos del petroli i el seu impacte mediambiental estan generant el desenvolupament de combustibles alternatius que es convertisquen en generadors d’energia viables. Entre aquestes energies destaca l’electricitat, un camp en el qual la indústria automobilística ja ha centrat la seua atenció amb la presentació de cotxes elèctrics i híbrids que ja estan disponibles en el mercat amb una condicions de rendiment molt acceptables, sobretot els segons.

 

En aquest mateix camp podríem parlar també dels cotxes que funcionen amb plaques solars. La tecnologia ja està molt desenvolupada i sabem que tota l’electricitat adquirida podria ser emmagatzemada en bateries de plom, níquel, liti o directament en el motor del cotxe. El benefici d’aquests motors és que funcionarien amb la llum solar, el recurs més gran del món. No obstant, és cert que el disseny dels panells per a vehicles no és molt còmode i aerodinàmic fins avui.

 

combustible cocheelectrico

combustible Sustainable Urban Design  Innovation

Estació per a recarregar cotxes elèctrics amb energia solar. Imatge: Wikipedia. Veure llicència

 

Finalment, també caldria fer referència a l’hidrogen diatòmic, una font primària d’energia que ja s’usa en la propulsió de vehicles com a combustible de motors elèctrics o com un element fonamental per a la combustió. En els motors d’explosió l’hidrogen funciona com la gasolina, cremant-se per a produir el moviment. L’hidrogen és una de les alternatives més atractives per als fabricants de cotxes, perquè no emet gasos contaminants. No obstant, fins al moment l’única tecnologia que ha donat fruits realment productius és l’aigua, ecològica i 100% ecològica.

Etiquetes
Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València.
Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.
Send this to a friend