Etnobotànica

10 Gen 2020

Prosèrpina o la simbologia botànica en l’obra de Dante Rossetti

Dante Rossetti

Per a comprendre les obres del prerafaelita Dante Rossetti és necessari conéixer el significat de les plantes que apareixen o s'esmenten en elles. Això és el que succeeix amb els sonets i quadres dedicats a Prosèrpina, la Persèfone grega, deessa clàssica del món dels morts. Treballs tots ells en els quals l'artista va deixar constància en clau vegetal dels detalls de la seua complexa relació amb Jane Morris.

Britànic d’origen italià, el poeta i pintor Dante Gabriel Rossetti (1828-1882) va ser el líder de la Germandat Prerafaelita, un moviment artístic que es va caracteritzar, entre altres coses, per utilitzar l’element botànic per a representar conceptes de manera intuïtiva.

Dante Rossetti

A l’esquerra, autoretrat de Rossetti datat en 1847. / WikiArt. A la dreta, Rossetti segons un retrat pintat per George Frederick Watts (c. 1871). / WikiArt

Famós en la seua joventut pel seu atractiu, Rossetti va ser un home apassionat que va seduir moltes de les seus models. Començant per la desgraciada Elizabeth Siddal, delicada bellesa de cabells vermellosos amb la qual acabaria casant-se. I acabant per Jane Burden, la dona del seu col·lega William Morris.

Beata Beatrix Dante Rossetti

A l’esquerra, Elizabeth Siddal (“Lizzie” per als amics) retratada en 1854 pel seu marit. / WikiArt. De salut fràgil i tendències depressives, Elizabeth moriria en 1862 per sobredosi (pel que sembla, intencionada) de làudan. Sentint-se culpable per la mort de la seua esposa, i poc temps després de perdre-la, Rossetti va començar a pintar la inquietant Beata Beatrix (1880), a la dreta, la seua obra mestra. Un quadre que immortalitzaria Lizzie i en què va representar una flor blanca de cascall (Papaver somniferum L., Papaveraceae) per a simbolitzar el preparat amb el qual aquesta es va suïcidar. / WikiArt

Adormidera

En la imatge, Papaver somniferum (var. blanca). / Philmarin – Wikimedia

Pel que sembla, va ser la infelicitat conjugal la que va portar Jane a convertir-se en amant de Rossetti, amb qui mantindria una relació que, iniciada en 1869, duraria diverses dècades. Durant aquest temps, la senyora de Morris no sols ajudaria l’artista a suportar la greu depressió que el va torturar des de la mort de la seua esposa fins al final dels seus dies sinó que també va passar a ser la seua musa i model favorita, posant per a molts dels seus quadres. Entre aquests, per a Proserpina.

FOT 3

En la imatge de l’esquerra apareix Jane Morris (Rossetti, 1869-1870). / WikiArt. A la dreta, retrat de l’arquitecte, dissenyador i escriptor William Morris (Frederick Hollyer, c. 1887). / Wikimedia Commons

El mite de Prosèrpina i el naixement de les estacions

Anomenada Persèfone pels grecs, Prosèrpina és la protagonista del mite clàssic que explica el naixement de les estacions. Segons aquest, quan es trobava recollint flors en les prades d’Enna, a Sicília, la deessa va ser raptada per Plutó, déu de l’inframón i dels morts, qui se la va emportar al seu regne per a casar-se amb ella. Captiva i enyorant la seua vida sobre la terra, Prosèrpina va menjar quan estava a l’Hades uns pocs grans d’una magrana, desconeixent que qui provava els aliments de l’inframón quedava per sempre encadenat a ell. No obstant això, i gràcies a la intervenció de Júpiter, Plutó va permetre que a partir de llavors la seua recent esposa passara part de l’any en el món dels vius, al costat de Ceres, la seua mare i deessa del cereal i de l’agricultura. Aquesta, feliç per tornar a veure a la seua filla, fa que les plantes florisquen i fructifiquen.

DOP Granada Mollar de Elche en el árbol
Pertanyent a la família de les punicàcies, el magraner (Punica granatum L.) és un arbust o arbret, amb nombroses branques normalment espinoses i fulles caduques, brillants pel feix i una mica dures. Les seues cridaneres flors són roges. Cultivat des de l’antiguitat amb finalitats ornamentals, alimentàries i medicinals, el magraner és originari de la zona de la mar Càspia, de l’Iran i del Kurdistan i l’Afganistan i va ser introduïda en la conca mediterrània pels cartaginesos. / DOP Granada Mollar de Elche – Wikimedia

 Punica granatum abierta AdrianCerón800

El nom científic d’aquesta planta, que deriva de les paraules llatines punicus, -a, -um = cartaginés, púnic i granatum = magraner, és en al·lusió als grans que formen el seu fruit. / Adrian Cerón – Wikimedia

FOT 5

A més de mare de Prosèrpina, Ceres (Demèter per als grecs) era la deessa romana dels cultius i els cereals, plantes de la família de les poàcies que se sembren pel seu fruit (gra) i el nom del qual deriva del d’aquesta divinitat. En la imatge, Ceres (Osmar Schindler, 1900-1903). / Wikimedia Commons

Les Prosèrpines de Rosetti

Gran coneixedor de la mitologia grecollatina, Rossetti va prendre la història de Prosèrpina com a base per al seu quadre homònim. Una obra que el mateix Rossetti va descriure en el text datat en 1878 que, recollit per Sharp en el seu estudi de 1882, traduïm a continuació:

“La figura representa a Proserpina como emperatriz del Hades . . . La diosa se halla en un sombrío corredor de su palacio, con el fruto fatal en su mano. En la pared que está detrás de ella se refleja la luz procedente de alguna entrada que, súbitamente abierta, comunica por un momento el inframundo con el mundo superior. Inmersa en sus pensamientos, Proserpina echa un vistazo furtivo a la misma. El quemador de incienso que aparece [en la esquina inferior izquierda del cuadro] es un atributo divino. La rama de hiedra del fondo [un añadido decorativo al soneto escrito en la cartela] puede ser tomada como un símbolo del recuerdo perdurable”.

magrana  i heura

Dalt, a l’esquerra, il·lustració del Gottorfer Codex (Hans-Simon Holtzbecker, 1649-1659). / Wikimedia. A la dreta, il·lustració de la Flora Londinensis (William Curtis, 1777). / BHL 

hiedra Freepik

Pròpies de llocs ombrívols i moltes vegades cultivades, les heures (Hedera spp., del llatí clàssic hedera, paraula que ve de l’indogermànic ghed- = abraçar, embolicar) són plantes enfiladisses de la família de les araliàcies, que poden trobar-se a Europa, Àsia i nord d’Àfrica. Presenten fulles perennes, brillants i més aviat dures. D’aquestes, les que naixen de les branques amb flors (aquestes són verdes) poden ser des d’ovalades fins arredonides. Les altres, tenen forma palmada. El fruit de les heures té la grandària aproximada d’un pésol, és carnós, negre quant madura i, com la resta de la planta, tòxic. / Alexphoto – Freepik

Rossetti Pia de Tolomei

Jane Morris també és la model del quadre La Pia de’ Tolomei pintat per Rossetti entre 1868 i 1880. / Spencer Museum of Art, University of Kansas – Wikimedia

Compost en italià, el sonet al qual al·ludeix Rossetti, del qual també és autor, es titula Proserpina i la seua primera versió, que data de 1872, és la següent:

Lungi la luce che in su questo muro

Mi giunge appena, un breve istante scorta

Del mio palazzo alla lontana porta.

Lungi quei fiori d’Enna, o lido oscuro,

Dal frutto tuo fatal per cui snaturo.

Lungi quel cielo dal tartareo manto

Che qui mi cuopre: e lungi ahi lungi ahi quanto

Le notti che saran dai dì che furo!.

 

Lungi da me mi sento; e ognor sognando

Cerco e ricerco, e resto ascoltatrice;

E qualche cuore a qualche anima dice,

(Di cui mi giunge il suon di quando in quando,

Continuamente insieme sospirando)—

“Oime per te, Proserpina infelice!”.

 Rossetti (1970)

Algun temps després d’escriure el citat poema, Rossetti compondria un altre desconsolat sonet amb el mateix títol i tema, però en anglés:

Afar away the light that brings cold cheer

Unto this wall, – one instant and no more

Admitted at my distant palacedoor.

Afar the flowers of Enna from this drear

Dire fruit, which, tasted once, must thrall me here.

Afar those skies from this Tartarean grey

That chills me: and afar, how far away,

The nights that shall be from the days that were.

 

Afar from mine own self I seem, and wing

Strange ways in thought, and listen for a sign:

And still some heart unto some soul doth pine,

(Whose sounds mine inner sense in fain to bring,

Continually together murmuring,) –

“Woe’s me for thee, unhappy Proserpine!”.

Marillier (1899)

Desde lejos, la luz trae un frío

hechizo

hasta este muro; llega durante

un instante,

y no más, a la puerta de mi

lejano palacio.

Lejos de este fruto quedan las

flores de Hena,

de este funesto fruto, que una

vez probado, aquí debe subyugarme.

Qué lejos están aquellos cielos

de este sombrío Tártaro

que me deja helada; y lejos, qué

lejos,

las noches que podrían ser de

los días que fueron.

 

Qué lejos me veo de mi aspecto

de entonces, y abrigo

extrañas formas de pensamiento,

y espero un signo,

y todavía un corazón espera por

un alma,

mi propio sentir se complace al

traer aquellos sonidos

que murmuran continuamente:

¡lo siento por ti, desgraciada

Proserpina!

García (2008)

Fins a vuit versions de Proserpina

Encara que poques d’elles estan completes, existeixen almenys huit versions a l’oli de Proserpina, cosa que ens permet fer-nos una idea de l’interés de Rossetti per aquesta composició pictòrica, que tenia una gran importància emocional per a ell. I és que, el pintor va codificar en ella els detalls de la complicada relació triangular en la qual estava implicat. De fet, la raó d’utilitzar Jane com a model per a la deessa de l’inframón es va deure al fet que la identificava amb aquesta perquè, igual que Prosèrpina, va ser una esposa infeliç condemnada a una existència fosca al costat d’un marit al qual no estimava. D’ací, l’expressió trista de la divinitat i el fet que mostre una magrana oberta, símbol botànic que, en aquest context, fa referència a la captivitat a la qual la va condemnar un matrimoni infeliç que la forçava a romandre en un món fosc, del qual només podia escapar durant els curts períodes de llibertat en els quals vivia amb el seu amant.

Referències

Curtis, W. (1777). Flora Londinensis. Vol. 1. Printed for and sold by the autor. London.

García, C. (2008). De Circe a Psyque: mujer y mitología en los pintores prerrafaelitas. Materiales de Apoyo a la Acción Educativa. Centro del Profesorado y de Recursos de Gijón, Consejería de Educación y Ciencia. Gobierno del Principado de Asturias.

Marillier, H.C. (1899). Dante Gabriel Rossetti: an illustrated memorial of his art and life. George Bell & Sons. London.

Rossetti, W.M. (1970). Dante Gabriel Rossetti: his family-letters with a memoir. Vol. II. AMS Press. New York.

Sharp, W. (1882). Dante Gabriel Rossetti: a record and study. MacMillan & Co. London.

Altra bibliografia consultada

Álvarez, B.T. (2013). “Beata Beatrix”: un fascinante ejemplo de simbolismo floral en el arte. UAM Gazette.

Doughty, O. (1949). A victorian romantic: Dante Gabriel Rossetti. Frederick Muller Ltd. London.

López, G. (2002) Guía de los árboles y arbustos de la Península Ibérica y Baleares: especies silvestres y las cultivadas más comunes. Mundi-Prensa. Madrid.

Marecki, M. (2004). Proserpine and Jane Morris: women trapped in unhappy relationships. The Victorian Web.

Nahum, P. & S. Burgess (2006). Proserpine. The Victorian Web.

Ringel, M. (2004). Longing and connection in D.G. Rossetti’s “Proserpine”. The Victorian Web.

Zurriaga, F. (2008). El granado: la tradición perdida. Mètode, 59.

Articles d’Espores

Climent, D. (2012). Perséfone, del narciso a la granada. Revista Espores, la veu del Botànic.

Redacción de Espores (2013). Los dioses de la agricultura: mitos y leyendas. Revista Espores, la veu del Botànic.

Etiquetes
Doctora en Ciències Biològiques per la UAM (Universitat Autònoma de Madrid), especialista en etnobotànica.
Investigadora i divulgadora científica a càrrec de De plantas, cultura e interdisciplinaridad. Etnobotánica +. Li agrada molt visitar museus i exposicions, i col·leccionar roba i adorns característics d'indumentàries tradicionals.

Send this to a friend