Entrevistes

24 febr. 2020

10 preguntes verdes a… Susanna Lliberós

Susanna Lliberós

Si us sona la mirada dolça d’aquesta periodista valenciana és perquè ha entrat a les vostres cases per la pantalla del televisor, contant-nos notícies de tota mena. Ara, la seua veu ens acompanya a les vesprades amb el programa de ràdio Pròxima Parada, d’À Punt, i a banda de presentadora i locutora, també ha estat redactora, editora i reportera. Parlem amb ella de natura, de cuina i plantes, i de superpoders ambientals. Això si, ens ha faltat parlar de poesia, perquè, com a bona amant de la nostra llengua, també l’ha seduïda i és autora de tres poemaris que han rebut diferents premis.

Quin és el teu primer record de natura?

Passava els estius de la infància, amb els meus germans i els meus cosins, al maset dels meus iaios, jugant entre ametllers i datilers, perseguint sargantanes i papallones, atrapant cullerots a la bassa i banyant-nos amb l’aigua del reguer. Si pense en el primer contacte amb la natura, recorde indefectiblement aquell xicotet paradís.

Digues un lloc verd on anaves de menuda.

A Vila-real tenim un paratge natural preciós, l’ermitori de la Mare de Déu de Gràcia, on hi ha una immensa pinada. Per allà passa el riu Millars i hi ha un també un passeig botànic. És el gran pulmó verd de la localitat. He passat allà molts dies de la infància, però també de l’edat adulta. Ara hi vaig amb la meua filla a tirar pedres al riu.

Quina és l’última planta que has matat?

De manera inconscient potser n’hauré xafat alguna en l’últim passeig que he fet per la natura, a la Serra d’Espadà, al terme d’Eslida.

Convida’ns a ta casa a un menú on el plat principal és vegetal… què ens prepararàs?

Una amanida d’endívies amb poma, nous, parmesà, sal grossa, oli d’oliva verge extra i vinagre balsàmic. Però no posat de qualsevol manera, cada ingredient té el seu lloc i la seua disposició en el plat. Queda bo i bonic.

Confessa’ns el teu pecat insostenible.

Consumisc aigua embotellada i de vegades, amb les presses, se m’oblida la bossa de tela o el carro per a anar a fer la compra.

Per a tu l’hivern és temps de…

De constipats, hahaha… però també d’aromes que m’encisen, com ara el de la llenya al foc, la xocolata calenta; o de sensacions que m’agraden com el del pes de les mantes damunt el cos…

Saps pujar a un arbre?

En sabia. En teoria, si és com allò d’anar en bici, encara podria. Però ho deixe en dubte.

Tria el teu poder si fores una super heroïna ambiental.

Seria una super heroïna amb un desdoblament de poders perquè he dubtat entre resoldre el que ja hem fet malbé a la Terra i no fer-ho més. Així que faria primer una bona posada a punt del planeta i després implantaria en tota la humanitat el xip de la conscienciació mediambiental perquè actuàrem en conseqüència.

Amb quina aroma vegetal viatges automàticament en l’espai o en el temps?

L’olor de la terra mullada després de la pluja em fa estremir, també el del gesmil, aquest em recorda Equador, allà el coneixen com “la puta de la noche”. Hi vaig passar un mes fa uns anys i a les nits, a la terrassa de fusta de la casa on estàvem, la seua aroma competia en protagonisme amb la llum de les lluernes.

Tres coses que t’emportaries a un Jardí Botànic.

Un llibre de poesia, una llibreta i un llapis.

Etiquetes
Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València.
Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Send this to a friend